debatmorenc.cat

Carxofes ‘made in Taiwan’

2012-01-27T08:14:00.000+01:00

Clementines de l’Uruguai, pomes i alls de la Xina i avellanes turques que podem arribar a trobar, sobretot, en alguns dels su-permercats més grans. Les conseqüències de la globalització són sorprenents, tant per als compradors ‘sibarites’ que volen comprar gènere de la terra i en comptes de la llebre de tota la vida, els donen gat o fins i tot yorshire, com per als productors.

Nosaltres, que hem de competir davant d’aquests productes tan peculiars a preu de deu cèntims la clementina; i ja ni parlem de les indústries càrniques amb els grans productors del sol naixent, els quals estan pensant de fer una varietat de pernils de pota negra i això que, curiosament, la seva cultura no li té gens d’estima als porcs ni a la seva consumició, però com diem els catalans: ‘la pela és la pela’, i els empresaris que els compren no es queixaran pas d’aquest grat oferiment.

Les clementines, les taronges i els pernils espanyols, curiosament, per la gent que es guia per l’olfacte i el bon gust, sempre mirarà la seva marca de procedència. Aquests cavallers i veritables dones sibarites, a més de degustar de l’autèntica fruita mediterrània i de pernils ibèrics, també impediran que la gran comèdia del lliure mercat i la globalització es quedin als respectius països d’on van sortir i a on, segur, faran molta més bondat. Aquells altres empresaris i gent que compren el gènere al ‘tercer món’ continuaran alimentant els quatre rapinyaires de sempre, i ara encara més, amb allò de la compra del deute extern i a preu d’hipoteca de per vida i d’altres acords de sota mà i els quals beneficiarà molt ràpidament i només a ells sols.

En definitiva, por tenim ara, els productors, que ens portin carxofes made in Taiwan i que resultin ser d’una mena de plàstic comestible, això sí i portades a tones i amb olor i gust a pomes agres: a 15 cèntims el quilo.

Sandra Rius

Juan Gallardo (PP) que cobrava un plus a la seva nòmina per designació directe de l'alcalde de Reus cessat per cobrar sobresous

2012-01-25T22:40:00.002+01:00

La primera tinent d'alcalde de la ciutat de Reus, Alícia Alegret, ha cessat a Juan Gallardo de les seves responsabilitats com a càrrec de confiança de la regidoria popular després que s'hagi sabut que durant el mandat anterior, les empreses dels socis de Gallardo van tramitar diferents factures a Innova al mateix temps que ell n'era conseller. A més, tan Gallardo, que va ser regidor durant el mandat anterior pel PP, i Miquel Ángel López Mallol, que n'era el portaveu, cobraven un plus a la seva nòmina per designació directe de l'alcalde de Reus.

L'antic alcalde de Reus, el socialista Lluís Miquel Pérez, complementava el sou de dos regidors de l'oposició, els populars Miquel Ángel López Mallol i Juan Gallardo, amb una designació directa que es sumava a la seva nòmina. Ho ha avançat l'edició de la revista NW i avui ho ha confirmat la primera tinent d'alcalde de la ciutat, la popular Alícia Alegret. La mateixa tinent d'alcalde ha confirmat també que, durant el mandat anterior, les empreses dels socis de l'economista Juan Gallardo van tramitar diferents factures al hòlding empresarial d'Innova al mateix temps que ell n'era conseller motiu pel qual ha estat cessat de les seves responsabilitats com a càrrec de confiança de la regidoria popular.

Pérez havia firmat dos decrets que lligava a López Mallol i Gallardo com assessors i col·laboradors del govern. Mallol, que va ser portaveu del grup municipal del PP els darrers mandats, era l'encarregat de les relacions entre l'Ajuntament de Reus i el Govern espanyol (en època Aznar) i de les relacions amb la Diputació de Tarragona. Juan Gallardo, també regidor popular els darrers anys, assessorava al Govern municipal en temes econòmics.

Ni l'actual alcalde, Carles Pellicer, ni la primera tinent d'alcalde, i companya de partit de Mallol i Gallardo, estaven al cas d'aquestes assignacions directes signades per l'alcalde socialista, segons fonts del consistori. Malgrat no s'ha fet públic, fonts properes a l'Ajuntament han explicat a aquest mitjà que les quantitats podien oscil·lar entre els 800 i 1.000 euros mensuals.

Alegret també ha explicat que farà un informe sobre els fets coneguts que enviarà a instàncies superiors en el si del partit conservador. Gallardo és actualment regidor a l'Ajuntament de Mont-roig del Camp i Miquel Àngel Mallol és assessor del grup del Partit Popular a la Diputació de Barcelona.

Pròrroga contractació de treballadors Consell Comarcal Ribera d'Ebre

2012-01-25T08:35:00.000+01:00

Pròrroga contractació de treballadora social.

Pròrroga contractació de pedagoga.

Pròrroga contractació de treballadora social.

Pròrroga contractació de tècnic mig.

Pròrroga contractació de directora.

Pròrroga contractació de psicòleg.

Les formacions polítiques s'han repartit més de 86 milions en subvencions durant el 2011

2012-01-24T08:23:00.000+01:00

El Ministeri d'Interior ha publicat al BOE les primeres subvencions als partits polítics després de les eleccions generals del 20 de novembre. Els ajuts a les formacions amb representació parlamentària al Congrés dels diputats, corresponents al darrer trimestre del 2011, són de 21 milions d'euros.

El Govern de Mariano Rajoy també ha publicat al BOE una subvenció de més d'1 milió corresponent a seguretat pel mateix període.

Amb aquestes subvencions, els partits polítics van rebre una mica més de 82 milions d'euros en subvencions durant tot el 2011, a banda de 4 milions corresponents a seguretat.

Pel que fa als ajuts corresponents a l'últim trimestre de l'any 2011, el Partit Popular s'endú 9,1 milions d'euros, mentre que el PSOE frega els 7 milions. El PSC és el partit català amb una subvenció més alta pels mesos d'octubre, novembre i desembre de l'any passat amb 1,1 milions d'euros. Convergència cobra una mica més de mig milió i Unió, 400.000 euros. ERC es queda amb 226.000 euros i Iniciativa amb 167.000 euros.

Aquestes quantitats pagades per l'Estat són "per atendre les despeses de funcionament ordinari" de les formacions polítiques. La subvenció s'abona en dotze mensualitats i va a càrrec dels Pressupostos generals de l'Estat. El càlcul del que ha de percebre cada formació es fa en base als resultats electorals.

Pel que fa a les subvencions per a seguretat, el PP obté 466.000 euros i el PSOE uns 357.000. PSC (59.000), Convergència i Unió (38.000), ERC (11.600) i Iniciativa (8.500) també rebran diners per aquest concepte.

Antoni Cutrona elegit com secretari d'Administració i Finances de la Federació d'ERC a l'Ebre

2012-01-23T14:51:00.000+01:00

La nova executiva escollida està formada per Gervasi Aspa a la presidència, Montse Perelló, a la vicepresidència i Albert Salvadó és el nou secretari d'organització. Antoni Cutrona és el secretari d'Administració i Finances, Jordi Gaseni, secretari d'Imatge i Comunicació, i Neus Sanromà, secretària de la Dona. La secretaria de Política Municipal i Portaveu és per Adam Tomàs, Francesc Gas, és secretari de Política Parlamentària, Territorial i de Medi Ambient, Rubén Alegria, secretari de Formació, Josep Felip Monclús, secretari de Política Social, Joan Salvador Balagué, secretari de Política Cultural i Lingüística, Alfons Montserrat, secretari de Política Econòmica, i, Josep Llop, Ferran Cid i Francesc Barbero, vocals.

Esquerra de Móra d'Ebre es posa al servei de les demandes de la ciutadania

2012-01-21T08:56:00.001+01:00

PREGUNTES A L'EQUIP DE GOVERN DE L'AJUNTAMENT DE MÓRA D'EBRE

Tal hi com es va quedar en el ple del 28/12/2001, en que es farien arribar per escrit les preguntes adreçades a l’equip de govern sobre diversos temes que preocupen a la població, i donat el poc temps que es va disposar en el darrer ple per formular-les, així com la periodicitat en que podem fer preguntes als plens (ordinaris, cada 2 mesos).

A partir de la data d'avui així ho farem, al mateix moment de presentar les preguntes al registre de l'Ajuntament, les publicarem a l'Ideal de l'Ebre i en farem el seguiment, aquesta també és la manera de que la població n'estigui informada, i podem donar resposta a les demandes dels ciutadans que ens heu fet arribar aquestes qüestions.

La primera demanda d'aquesta sèrie de preguntes és:

D’acord amb la pregunta formulada al passat ple del dia 28/12/2011 pel Regidor d'ERC Sr. Josep A. Moreno, tal hi com ha de constar a l’acta de l’esmentat ple, a petició seva, i vista la bona predisposició del regidor d’Hisenda en proporcionar-la, us demanem ens feu arribar la documentació on es reflecteixi la situació econòmica real de l’Ajuntament a data 01/07/2011.

Esquerra Móra d'Ebre

Oferta pública d'ocupació 2011

2012-01-21T08:45:00.000+01:00

L'edifici 'fantasma' del tripartit va costar 65 milions

2012-01-19T19:26:00.000+01:00

L'edifici que va comprar el tripartit i que està buit des del 2006 al passeig del Taulat de Barcelona per ser la futura seu del Departament de Benestar i Família va costar 65 milions d'euros, segons ha revelat conseller de Benestar Social i Família, Josep Lluís Cleries, en la sessió d'aquest dimecres.

Cleries diu que "l’any 1993 el Departament de Benestar Social es va ubicar a l’edifici de Palau de Mar en règim de lloguer. Des d’aleshores, s’ha valorat en diverses ocasions buscar una nova ubicació en un edifici propietat de la Generalitat de Catalunya".

"El darrer intent el va dur a terme el Govern tripartit l’any 2006, quan va anunciar la seva instal·lació al complex sociosanitari de Cotxeres Borbó, i adquirí aquests terrenys per un import total de 13,6 milions d’euros i amb un cost aproximat de 3 milions d’euros per fer front al projecte, que no es va dur a terme".

"Les obres de construcció de la nova seu de Cotxeres Borbó estava previst que finalitzessin l’any 2009 i que entrés en funcionament a primers de l’any 2010. La realitat és que la seu del departament no es va reubicar a les Cotxeres Borbó. El mateix any 2006, el Govern tripartit va adquirir per 65 milions d’euros un edifici al passeig Taulat, de vint-i-una plantes i 17.000 metres construïts, que ha estat tancat i sense cap utilització durant aquests sis anys".

"El Govern tripartit tenia previst ubicar en aquest edifici el Departament de la Vicepresidència. Posteriorment es va valorar la possibilitat d’ubicar-hi el Departament d’Innovació, Universitats i Empresa, previsions que tampoc es van complir, mentre l’edifici s’anava deteriorant per una manca d’ús i generava despeses de manteniment a compte del pressupost de la Generalitat".

La Sindicatura veu indicis de "responsabilitats penals" al Memorial Democràtic

2012-01-17T21:10:00.000+01:00

La Sindicatura de Comptes veu indicis de delicte en la gestió del Memorial Democràtic durant el Govern del tripartit. El Memorial Democràtic depenia directament del Departament d'Interior i Relacions Institucionals, dirigit per Joan Saura.

La Sindicatura, mitjançant Emma Balseiro, que ha elaborat l'informe Programa 131, Participació Ciutadana i Qualitat Democràtica, presentat aquest dimarts al Parlament, ha afirmat que veu indicis que podrien constituir "responsabilitats penals".

"Almenys de manera inicial, es poden haver produït conductes irregulars que podrien comportar responsabilitats penals i, per tant, La Sindicatura no es pot pronunciar favorablement sobre el compliment de la legalitat en l'execució del Programa 131".

El portaveu de CiU a la Comissió de la Sindicatura de Comptes, David Bonvehí, ha denunciat l’existència de "greus irregularitats en matèria de subvencions i contractació pública en el Memorial Democtràtic", com posa de manifest l’informe de la Sindicatura de Comptes.

El diputat de CiU ha ratificat les conclusions de l’informe i ha afirmat que denota "la confusió entre l’activitat pública i els interessos econòmics", evidenciant "una contractació sistemàtica de determinades empreses vinculades".

Bonvehí ha assegurat que "no es vol focalitzar la indignació sobre una sola persona, però és cert que el màxim responsable polític era l’ex-Conseller de Relacions Institucionals Joan Saura".

Segons l’informe, la direcció general de la Memòria Democràtica va disposar dels serveis de l’empresa STOA, que assessorava en l'elaboració de bases i convocatòries, valorava sol·licituds de potencials beneficiaris de subvencions, i assessorava i licitava els processos de contractació.

També executava alguns dels projectes, i va participar en les convocatòries 2009-2010 amb un contracte d'assistència i assessoria del Pla d'Actuació dels Espais de la Memòria de Catalunya.

Entre les irregularitats que remarca la Sindicatura, consta l'existència de vinculacions societàries entre l'empresa assessora i altres dues empreses, a més d'indicis de relacions laborals encobertes, contractes menors que s'haurien d'haver fet amb convocatòries públiques.

Les dades revelades per la Sindicatura de Comptes han mostrat "desviacions en el pressupost inicial de l’activitat subvencionable i manca de justificants". David Bonvehí ha posat d’exemple les obres d’adequació del nou local de l’Institut Internacional per la Pau que inicialment era de 180.544,31 euros i finalment va ser de 280.952 euros.

Nomenament de coordinador de l'Àrea de Promoció Econòmica. Personal eventual. + Retribucions.

2012-01-17T07:32:00.000+01:00

Treballadors i direcció de l'Hospital Comarcal de Móra d'Ebre signen un acord que garanteix tots els llocs de treball

2012-01-16T20:02:00.000+01:00

A partir de l'1 de gener de 2013, la retribució variable per objectius es tornarà a abonar en les termes que estableix el conveni dels hospitals de la XHUP i dels centres d'atenció primària concertats o el conveni que sigui d'aplicació en aquell moment.

Amb relació al personal d'infermeria, que treballa en torns de matí i tarda continuats s'ha acordat que, a partir de l'1 de febrer de 2012 se suprimirà l'encavalcament de quinze minuts que hi ha entre els torns.

D'altra banda, el pacte preveu que els professionals que accedeixen o assoleixin un canvi de nivell al Sistema d'Incentivació i Desenvolupament Professionals -conegut com a carrera professional- percebran els complements salarials que els corresponguin a partir de l'1 de gener de 2013, sense retroactivitat.

A més, aquest any la direcció del centre fixarà en els calendaris de treball les dates de gaudiment de tres dies de lliure disposició.

La direcció i els treballadors també han donat llum verda a la creació d'una borsa de treball per a aquells professionals que, com a conseqüència de les mesures d'estalvi adoptades, no se'ls hagi renovat el seu contracte. Aquest treballadors tindran preferència a l'hora d'accedir a un nou lloc treball.

Finalment, es constituirà una comissió paritària de representants del comitè d'empresa de l'Hospital i de la Direcció per fer seguiment del compliment de l'acord.

La fe del militant

2012-01-14T07:35:00.000+01:00

Des que el simi es va posar dret, impulsat per la força del seu propi pensament, intuí que hi havia un més enllà del simple fet de menjar i d'aparellar-se.

El seu pensament es féu més complex i aconseguí eines que li permetessin expressar-lo. Més fàcil els va resultar a Adam i a Eva, que ja van ser creats com a home i dona i s'estalviaren el llarg camí de l'evolució. Uns i altres tingueren, però, la mateixa angoixa existencial i tots trobaren Déu.

Intentant explicar-lo descobriren l'existència de la fe, allà on no pots arribar amb el teu curt enteniment hi arribaràs amb la fe, i llavors ho veuràs tot clar. Així és com la humanitat creu en cada un dels déus coneguts i com amb fe els segueix, per separat, evidentment.

Però tanmateix tenim altres déus, enlairats pels partits polítics, déus que ens expliquen el perquè fan el que no ens havien dit que farien, i ens adverteixen de l'existència dels mercats i de les agències d'avaluació que són guiades pel Maligne, i ens diuen: Jo sóc la salvació. I els militants, amarats de fe, els segueixen per separat, evidentment:

Ell és el meu pastor, en ell confio... i ni escolto, ni penso, ni raono. Ell és el meu pastor.

Josep Prat

2012-01-13T08:26:00.000+01:00

Vaig conèixer fa anys Josep Prat en un sopar a l’hotel Comtes d’Urgell de Lleida quan estava al front de l’ICS en l’època de Jordi Pujol.

Parlar amb Josep Prat és un plaer dels antics. Té una conversa intel·ligent amb un gran bagatge històric i, a més, encara que no ho sembli pel seu posat sever, gasta un sentit de l’humor finíssim. Prat és el màxim expert d’Espanya en bastir entramats d’empreses públiques. L’objectiu és aconseguir que les pesades i feixugues administracions públiques funcionin amb l’agilitat d’una empresa privada.

Prat ho broda i per això se’l rifen tant els socialistes com els convergents.

El que no s’entén és que un encèfal capaç de construir el nou hospital de Sant Joan de Reus i que el paguin altres pugui caure en l’error d’acumular tants càrrecs moralment incompatibles. Només se m’acut pensar que Josep Prat, de cal Comte de la Fatarella, ha petat víctima de la il·limitada ambició humana.

J.R.Correal

Nova sentència del TSJC en contra del parc eòlic Coll de la Garganta

2012-01-12T22:19:00.000+01:00

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha emès una nova sentència en contra del parc eòlic Coll de la Garganta, actualment en construcció, a cavall entre la Ribera d'Ebre i el Priorat.

El TSJC anul·la l'autorització del parc pel fet que es va aprovar a través del pla especial a fi d'agilitzar el procés, segons ha exposat aquest dijous l'entitat ecologista GEPEC.

És la segona sentència que emet el TSJC en relació a aquest parc. El setembre passat va emetre una primera sentència en la qual considerava que el parc envaïa una àrea de protecció d'ocells. Satisfacció al GEPEC en veure que el TSJC els ha donat la raó als dos recursos presentats. Ara demana que es retirin els molins construïts.

Victòria de la CUP, Josep Prat deixa el càrrec de Director General d'INNOVA després de presentar la dimissió

2012-01-11T23:29:00.000+01:00

Josep Prat deixa de ser des d'avui Director General d'INNOVA i director general de Serveis de l'Ajuntament de Reus. Seguirà sent president de l'Institut Català de la Salut, motiu pel qual des de la CUP es va presentar la denúncia a l'Audiència Nacional espanyola.

Una roda de premsa convocada d'urgència per l'equip de Govern ha servit per anunciar que Josep Prat Domènech deixa el càrrec de director General d'INNOVA i del seu càrrec del Director General de Serveis de l'Ajuntament de Reus. Prat ha presentat aquest matí la renúncia al seu càrrec i l'alcalde de Reus, Carles Pellicer, l'ha acceptat.

Malgrat Pellicer no ha aclarit si les darreres informacions aparegudes sobre les presumptes incompatibilitats de Prat i la denúncia que dilluns presentava la CUP han sigut el detonant de la dimissió de Prat, sí que ha volgut deixar clar que se sent "més alleugerit" desprès de al renúncia. "Ho han de preguntar a ell", ha sentenciat Pellicer.

Alhora, però, Pellicer també ha volgut demostrar la "fermesa i la claredat" en el full de ruta per seguir teixint la "nova INNOVA", que, com ja havia avançat el batlle, es preveu que sigui "més àgil i més transparent".

Si Prat no hagués dimitit, Carles Pellicer hagués cessat al, des d'avui, exdirector general d'INNOVA? Pellicer no ho ha volgut aclarir però no ho ha negat. "Feia temps que en parlàvem, no m'ha vingut de nou", també ha explicat Carles Pellicer. Ara bé, "el canvi de noms no afectarà en res a la intenció del Govern per seguir treballant per la nova INNOVA".

"No som responsables de la situació actual"...

Però, segons Pellicer, "ens responsabilitzem d'aportar solucions". L'alcalde creu que és aquest nou Govern qui ha de vetllar pel correcte funcionament "d'un sistema heretat" de l'antic equip de govern. Tampoc el sou sembla que s'acabarà coneixent. Carles Pellicer ha explicat que "quedarà en el record" i no ha volgut aclarir si finalment des del l'equip de Govern es faria públic.

Prat avalat per Barcelona

Ahir el portaveu del Govern de la Generalitat, Francesc Homs, va assegurar en roda de premsa que s'havia complert "escrupolosament" la llei en el nomenament de Josep Prat al capdavant de la presidència de l'Institut Català de la Salut (ICS) i n'avalava la seva continuïtat.

Actualització 17:00h: Prat també plega d'USP Hospitales

Josep Prat també ha deixat, avui mateix, el seu càrrec a l'empresa de sanitat privada USP Hospitales que compaginava amb els càrrecs a INNOVA i a l'Institut Català de la Salut.

Mitjançant una carta enviada via email als treballadors de l'ICS, el president ha aclarit que avui havia renunciat als seus càrrecs a INNOVA i a USP Hospitals. La seva relació amb USP Hospitals havia aixecat queixes en alguns partits catalans que es preguntaven les possibles relacions que hi havia entre la sanitat pública i la sanitat privada.

Prat creu que la compatibilitat de càrrecs és "legal, legítima i no excepcional" però hi renúncia per tal de no danyar la imatge de la Generalitat de Catalunya i de l'Institut Català de Salut.

És qui paga qui mana?

2012-01-11T09:55:00.000+01:00

Avui ho he vist clar. I per això escric per felicitar el senyor Rajoy per la seva iniciativa de recentralitzar tot això de les autonomies. És un encert que val la pena considerar.

I res millor que prendre exemple del que han decidit la senyora Merkel i el senyor Sarkozy: han desautoritzat el pressupost que havia fet Bèlgica i l'obliguen a fer-ne un altre d'acord amb les seves normes. Això precisament es l'essència de la centralització: qui paga mana! Només cal imitar-los.

I es veu que el senyor Rajoy vol fer precisament això: donar als que paguen el dret de manar. I tots sabem qui és que paga a Espanya: Catalunya, ses Illes, el País Valencià, potser Múrcia i sembla que també la Comunidad de Madrid, i potser algun altre que em descuido. La resta, només cobren, fins i tot el novell govern del PP que ara s'estrena.

En conseqüència, qui d'ara endavant haurà de redactar i fer complir els pressupostos estatals espanyols serà Catalunya pel fet de ser la màxima aportadora de fons, acompanyada de les altres autonomies col·laboradores, que certament faran gustoses la feina de revisar i aprovar, si s'escau, els pressupostos de les autonomies deficitàries. Només caldrà canviar la ubicació del centre, fins ara en el lloc equivocat.

Li demanem al Partit Popular serietat, rigor i alçada de mires

2012-01-06T08:38:00.000+01:00

L'embornal del pati no empassava prou i el torrent d'aigua va fer serioses esquerdes als patis limítrofs més humils i amb símptomes inequívocs d'humitats.

I així, ens trobem amb les primeres mesures del nou executiu del Partit Popular per posar fre a tanta despesa i poc ingrés. Fins a aquí tot sembla raonable. El que pot ser que trenqui una mica el ritme del ball, és que, quan l'orquestra abandona o se li trenca algun instrument, hagin de punxar la música els cambrers que a més deuen atendre a il•lustres comensals.

A més, alguns casos d'actualitat, com per exemple la presumpta implicació del senyor Urdangarin en una trama amb afany lucratiu amb xifres esborronadores de diversos milions d'euros. Passant per tants i tants casos de corrupció que no fan sinó dilatar-nos les pupil•les i castiga mes la nostra ja mutilada economia domèstica.

Ens deixen més preocupats i indignats que un gall dindi en plena campanya nadalenca. En conclusió, quan tenim sobrepès, no fem massa cas als avisos del nostre organisme, ni tampoc als suggeriments del metge d'ambulatori. Però quan les artèries s'obstrueixen i provoquen un infart de miocardi, li demanem la lluna en un cove, i en moltes ocasions ens empatxen de medicaments (impostos i retallades) per evitar una operació a vida o a crisi infinita.

I és quan premen el botó que engega la cinta transportadora de paraules que lubricades amb molta demagògia aombren a un bell país anomenat Estat Espanyol.

Modificació puntual de les NNSS de planejament referent al sòl no urbanitzable, clau 11. Aprovació inicial.

2012-01-05T08:32:00.000+01:00

Modificació puntual de les NNSS de planejament dels sectors 20-21 i c/ Pau Casals, núm. 10. Aprovació inicial.

2012-01-05T08:29:00.000+01:00

Pressupost exercici 2012 de l'Ajuntament, Patronat de l'Escola Municipal de Música i Dansa, Societat Móra d'Ebre Bus SL i Societat Esportiva Móra d'Ebre SL i plantilla. Aprovació inicial.

2012-01-05T08:26:00.002+01:00

Expedient núm. 1/2011 de modificació del pressupost del Patronat de l'Escola Municipal i Dansa. Aprovació inicial.

2012-01-05T08:23:00.000+01:00

Expedient núm. 3/2011 de modificació de crèdit.

2012-01-05T08:18:00.001+01:00

Licitació per a l'adjudicació del contracte de serveis d'inserció laboral per a col·lectius amb dificultats especials. Procediment obert ordinari.

2012-01-05T08:15:00.000+01:00

Contractació per realitzar tasques del servei d'ajuda a domicili

2012-01-05T07:48:00.000+01:00

El fort endeutament de l’Ajuntament de Rasquera provoca que els treballadors de l’Ajuntament no hagin cobrat les nòmines

2012-01-03T23:36:00.000+01:00

CiU de Rasquera ha emès un comunicat en què denuncia que:

Durant la sessió plenària del mes de desembre, l'alcalde de Rasquera va reconèixer que les dificultats econòmiques per les quals passa l'Ajuntament ha estat el motiu pel qual no s'han pogut pagar les nòmines dels treballadors del consistori Rasquerà.

En aquest plenari, el govern municipal de Rasquera va donar compte d'un informe econòmic referent al 2010 en el que es reconeixia un incompliment en el pla de sanejament financer aprovat a finals de 2009, un incompliment en quan a estabilitat i equilibri pressupostari i, finalment, un dèficit durant el 2010 major al previst pel mateix pla de sanejament.

El portaveu de l'oposició, Bernard Farnós, va recriminar en diverses vegades el fet que durant el 2010 i el 2011 s'haguessin aprovat els pressupostos sense tenir en compte els dèficits dels anys anteriors; i que, a més, en el seu dia, s'haguessin presentat aquests pressupostos amb més despeses que ingressos corrents. En resum, "estirar més el braç que la màniga", va assegurar el cap de l'oposició.

En un altre punt de la sessió, el portaveu de CiU va lamentar la forta pujada d'impostos aprovada durant el ple i va recriminar al govern que "tot i la pujada dels impostos no n'hi haurà prou ni per a començar perquè la solució no ve per pujar els impostos sinó per contenir la despesa. I això em estat incapaços de fer-ho, no només al 2010, sinó des de fa 8 anys" va afegir el portaveu convergent.

Tot i les explicacions rebudes per part del govern, el grup de l'oposició ressalta el fet que aquesta situació no es produeix en cap més lloc de la comarca de la Ribera d'Ebre. Segons Bernard Farnós, "això demostra com s'està gestionant l'Ajuntament de Rasquera".

El grup de l'oposició de Rasquera ha manifestat la seva solidaritat amb els treballadors afectats per les conseqüències d'aquesta mala gestió.

Ascó impugnarà que el cementiri nuclear vagi a Villar de Cañas

2012-01-03T23:25:00.000+01:00

L'Associació de Municipis en Àrees amb Centrals Nuclears (AMAC) ha decidit iniciar els tràmits per impugnar la decisió del govern espanyol d'ubicar el magatzem temporal centralitzat (MTC) de residus nuclears, el conegut com a cementiri nuclear , a Villar de Cañas (Castella-La Manxa).

Després d'una reunió extraordinària de la comissió directiva de l'entitat, celebrada aquest dimarts a Madrid, els representants de l'AMAC consideren que el govern del Partit Popular ha pres una decisió "precipitada" i "poc madura" sense tenir en compte el consens social existent a les diferents zones ni tampoc les consideracions tècniques sobre la idoneïtat dels emplaçaments. També s'ha acordat demanar una entrevista amb el ministre d'Indústria per a la setmana vinent.

Associació local de l'emissora de FM Ràdio de Móra d'Ebre sol·licita llicència per a la substitució d'una torre metàl·lica de comunicacions i reubicació d'equips de comunicacions a l'ermita Sta. Magdalena

2012-01-03T07:39:00.000+01:00

Notifica exp. 39/07. Declaració caducitat de l'expedient de llicència d'obres.

2012-01-03T07:35:00.000+01:00

Contractació d'Agent d'Ocupació i Desenvolupament Local (AODL), Decret 159/2011

2012-01-03T07:32:00.000+01:00

Nomenament de coordinador d'accions i programes de desenvolupament i diversificació econòmica al territori, Decret núm. 157/2011

2012-01-03T07:28:00.000+01:00

2012-01-01T01:29:00.000+01:00

Expedient núm. 3/2011 de modificació del pressupost, Consell Comarcal Ribera d'Ebre

2011-12-31T09:15:00.003+01:00

CONSELL COMARCAL DE LA RIBERA D'EBRE

Atès que ha transcorregut el termini d'exposició al públic de l'acord d'aprovació inicial de l'expedient de modificació del pressupost comarcal general per a l'exercici de 2011 núm. 3/2011, de suplement, habilitació i baixa de crèdit a càrrec del romanent de Tresoreria de lliure disposició, aprovat inicialment en data 28/11/2011, sense que s'hi hagin presentat reclamacions, ha quedat aquest acord d'aprovació elevat a definitiu.

En compliment del que es disposa als articles 169.3 del Reial Decret Legislatiu 2/2004 de 5 de març, pel qual s-aprova el text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals, i 38 i 20 del RD 500/90, es publica tot seguit la modificació aprovada.

DESPESES:

2 Despeses corrents i serveis Crèdit anterior 3.972.853,48 Augment previsió 19.647,70 Crèdit final 3.992.501,18

4 Transferències corrents Crèdit anterior 595.800,97 Augment previsió 1.000,00 Crèdit final 596.800,97

9 Passius financers Crèdit anterior 99.692,05 Augment previsió 121.761,90 Crèdit final 221.453,95

Total augment despeses 142.409,60

6 Inversions reals Crèdit anterior 1.418.910,13 Baixat previsió -121.761,90 Crèdit final 1.297.148,23

Total baixes despeses -121.761,90

TOTAL MODIFICACIÓ DE LES DESPESES 20.647,70

INGRESSOS:

8 Actius financers Crèdit anterior 871.798,39 Augment previsió 20.647,70 Crèdit final 892.446,09

Total modificació d'ingressos 20.647,70

TOTAL MODIFICACIÓ DE LES DESPESES 20.647,70

Móra d'Ebre, 27/12/2011. --- El president, Jordi Jardí i Pinyol.

El Govern tria Conca per al futur magatzem de residus nuclears

2011-12-30T09:13:00.000+01:00

El nou Govern del PP preveu posar fi avui tot just començar a més de set anys de procés per decidir la ubicació del magatzem de residus nuclears.

El segon Consell de Ministres de l'Executiu popular estudiarà i probablement aprovarà avui que sigui el municipi de Villar de Canyes (Conca), un dels nou aspirants seleccionats pel gabinet socialista, el triat per a la seva instal•lació. Amb aquesta decisió, el Govern entrant resoldrà una de les múltiples tasques pendents que deixa la gestió socialista, que des que en 2004 aprovés el Pla de Residus Radioactius d'Espanya, va ser incapaç de portar-la a terme durant dues legislatures gairebé completes.

El projecte heretat, i perfilat ara pel nou ministre d'Indústria, Comerç i Turisme, José Manuel Soria, inclou una inversió aproximada de 700 milions d'euros, que permetran la creació d'almenys 300 llocs de treball durant els aproximadament cinc anys de construcció de la primera fase del complex. A aquesta fase caldrà sumar-li altres dues per completar la construcció completa d'un centre pel qual s'ha previst una activitat de 60 anys. A més, el projecte inclou un centre tecnològic i un parc empresarial.

Pagar l'extra de Nadal és governar?

2011-12-29T08:39:00.000+01:00

Sentint-ho molt, no val la pena tenir un Govern si la seva preocupació fonamental ha de ser buscar la manera de pagar l'extra de Nadal als funcionaris. Això no té res a veure amb l'autogovern i encara menys amb les ideologies o la política en general. De fet, és del tot innecessari convocar eleccions quan el resultat és que, al final, un senyor amb bigoti ha d'anar pidolant pels bancs aviam a quin d'ells li fa més pena.

Totes aquestes angoixes no ocupen ni quatre ratlles a la premsa de Madrid i deixen del tot indiferent tant al partit del govern com al de l'oposició. Ni Rajoy farà res per arreglar-ho ni el fet que l'estat del benestar s'estigui esquerdant a Catalunya serà motiu de debat entre Alfredo Pérez Rubalcaba. Simplement, no interessa.

I com que és impossible que el Govern ignori que es tracta d'una estratègia deliberada, només puc confiar en què hi ha una reacció prevista que espera el moment oportú per a manifestar-se. Perquè si el que passa és que confien en que el PP els doni alguna cosa semblant al concert basc val més que tornin les competències avui mateix i acabem amb aquesta estúpida agonia.

Salvador Cot

Móra d’Ebre crea una xarxa de voluntaris pels avis que viuen sols

2011-12-27T09:27:00.000+01:00

L’Ajuntament de Móra d’Ebre ha creat una xarxa de voluntaris per atendre a les persones d’edat avançada que viuen soles a les seves llars i que davant d’una situació específica requereixen ajuda. La proposta de la regidora d’Acció Social i Salut, Montserrat Torres, ha estat un èxit ja que des de la seva posada en marxa el passat mes d’octubre s’hi han adherit fins a 40 veïns.

La borsa de voluntariat pretén oferir ajuda, en moments puntuals, a persones d’edat avançada que necessiten anar a buscar una recepta al metge, ajudar-los a tramitar algun document o donar-los suport en alguna situació extrema. Fins ara, la xarxa ha atès a una desena de persones que ho han sol·licitat, una xifra que de ben segur creixerà els propers dies i setmanes.

El passat 20 d’octubre, la regidoria va enviar prop de 700 cartes als veïns de Móra d’Ebre majors de 70 anys per a donar a conèixer la xarxa ja sigui per a ser-ne usuari o voluntari. De manera immediata es va organitzar una reunió a la quan hi van assistir 33 persones i entitats interessades, la gran majoria de les quals s’han integrat a la borsa, on destaca l’estreta col·laboració de l’associació de dones de Móra d’Ebre i de l’associació cultural Rosa d’Abril. «Vam estar d’acord en participar a la xarxa però l’Ajuntament de Móra d’Ebre havia de capitalitzar la iniciativa», apunta Montserrat Barceló, de l’associació de dones de Móra d’Ebre.

Acompanyament puntual

Segons la regidoria d’Acció Social hi ha prop de 500 veïns majors de 70 anys que viuen sols a casa. Alguns d’ells no requereixen d’ajuda ja que són autònoms però en altres casos sí que la necessiten. «És un problema existent fa anys a Móra d’Ebre, i en moltes altres poblacions, que calia afrontar. Alguns per vergonya no volien ajudar però ara ho podran d’una forma discreta», afirma Montserrat Torres. Fins ara s’han atès acompanyaments a persones grans per anar a buscar una recepta mèdica, persones que tenien una visita mèdica o que desitjaven «que algú els acompanyes a casa seva i els hi llegís un llibre», apunta Mercè Valls, de l’associació de dones. «Fins i tot, ens ha trucat un home que volia que li preparéssim una escudella, per a recordar el seu sabor», afegeixen Teresa Campos i Margarita Carlos, de l’associació cultural Rosa d’Abril.

En el cas de detectar casos més complexos, per exemples de persones malaltes, sense diners per assumir les factures d’electricitat o dificultats per a poder menjar es deriven immediatament als serveis d’acció social del Consell de la Ribera d’Ebre.

La xarxa de voluntaris està formada per veïns de totes les edats, «des de joves que s’ofereixen per a donar classes de matemàtiques fins a gent gran que participa com a voluntari en altres activitats del municipi», conclou Torres.

La Generalitat destina 20 milions d'euros per als productes agraris i les cooperatives

2011-12-27T09:06:00.000+01:00

El Govern de la Generalitat destina 20 milions a incentivar la transformació i la comercialització dels productes agraris i el cooperativisme. El Consell Executiu autoritza dues subvencions de caràcter pluriennal que permetran garantir la viabilitat i la competitivitat del sector.

Amb 9.870.000 euros, la primera línia de subvencions va destinada a fomentar les inversions en els processos de transformació i comercialització dels productes agraris en el període 2011-2014. La subvenció permet garantir viabilitat a mitjà termini de les indústries agroalimentàries, millorar la seva competitivitat i l’execució dels projectes que vulguin endegar.

La segona línia d’ajuts, amb un import de 10.500.000 euros per al període 2012-2013, té com a finalitat fomentar la concentració, la intercooperació i la modernització de les cooperatives i altres entitats associatives agràries.

BON NADAL

2011-12-25T07:00:00.000+01:00

Contractació agent d'ocupació i desenvolupament local. Decret núm. 148/2011

2011-12-22T08:53:00.000+01:00

CONSELL COMARCAL DE LA RIBERA D'EBRE

Per Decret de la Presidència núm. 148/2011, de 12/12/2011, s'autoritzà la contractació del senyor Víctor Aler Ibarz, d'acord amb les dades següents:

Modalitat contractual: contracte de treball de durada determinada, a temps complet, per obra o servei determinat, per a la realització de les tasques d'agent d'ocupació i desenvolupament local (AODL) previstes al pla de treball anual Pla de dinamització del sector turístic i empresarial a la comarca de la Ribera d'Ebre III- (projecte 2011/2012, 3a pròrroga. Exp. E-028/11.

Data inicial: 14/12/2011

Data final: 13/12/2012

Retribució bruta mensual, excloses les pagues extraordinàries: 1.785,97 euros.

La qual cosa es fa pública en compliment del que es disposa a l'article 291.3 del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d'abril, pel qual s'aprova el text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya.

Móra d'Ebre, 12 de desembre de 2011. --- El president, Jordi Jardí i Pinyol.

Normativa funcionament de l'escola bressol La Morera, Ajuntament Móra d'Ebre

2011-12-21T08:32:00.000+01:00

Anunci de l'Ajuntament de Móra d-Ebre, sobre aprovació d-un Reglament

El Ple de l'Ajuntament de Móra d'Ebre, en sessió de Ple de data 28 de setembre de 2011, va aprovar inicialment la normativa de funcionament de l'Escola Bressol La Morera al no haver-se presentat reclamacions ni al·legacions durant el termini d-exposició al públic, s'aprova definitivament, procedint-se a la publicació del seu text íntegre d'acord amb l'article 178 del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d'abril, pel qual s-aprova el text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, i 65 del Decret 179/1995, de 13 de juny, pel qual s-aprova el ROAS.

Contra la present resolució, que posa fi a la via administrativa, procedeix interposar recurs contenciós administratiu davant la Sala Contenciosa Administrativa del tribunal Superior de Justícia de Catalunya, en el termini de dos mesos, a comptar des del dia següent a la seva publicació.

Això sense perjudici de qualsevol altre recurs que es consideri oportú.

Modificació ordenances fiscals exercici 2012: IBI i altres, Móra d'Ebre

2011-12-21T08:10:00.000+01:00

Publicades al BOP número 252 del passat dia 2 de novembre de 2011, i al tauler d'anuncis, la modificació de les ordenances fiscals que han de regir durant l'any 2012, aprovades en sessió del plenari de data 27 d'octubre de 2011, no s'han presentat al·legacions ni reclamacions de cap mena durant el termini de 30 dies en què han estat exposades al públic.

En compliment del que disposa l'art. 17.3 del RDL 2/2004, de 5 de març, pel qual s'aprova el text refós de la Llei reguladora de les d'hisendes locals, l'acord d'aprovació provisional es considera aprovat definitivament.

Tal com disposa l'art. 17.4 del RDL 2/2004, de 5 de març, pel qual s'aprova el text refós de la Llei reguladora de les d'hisendes locals, es publiquen les ordenances aprovades.

Es transcriu alhora el text íntegre de les ordenances fiscals modificades.

El Govern proposa als pressupostos un euro per receptar medicaments i fins a tres euros al dia per fer el turista

2011-12-20T18:06:00.000+01:00

Nou paradigma econòmic a Catalunya: cobrar per receptar i pagar impostos per fer el turista. Aquesta són dues de les noves mesures per augmentar les famèliques arques de la Generalitat de cara el 2012. Així ho ha exposat aquest matí al Parlament de Catalunya, el conseller d'Economia de la Generalitat, Andreu Mas-Colell, en la presentació dels comptes públics de la Generalitat.

Un euro per recepta

Si la dita mana que qui és cornut, paga el beure; ara els ciutadans de Catalunya podran modificar-la. Malalts i pagar la recepta. Així ho prescriu la Llei de mesures fiscals i financeres de 2012 inclou, tal com s'havia avançat, la creació d'un "tiquet moderador" que gravarà els actes "preparatoris, accessoris i de millora de la informació" que permeten l'expedició de medicaments i productes sanitaris.

Segons la norma que regula aquesta nova taxa, els titulars de la tarja sanitària hauran de pagar un euro per cada medicament prescrit. Serà una taxa universal, tot i que el Govern afirma que començarà a treballar perquè hi hagi exempcions. Aquesta mesura tindrà impacte recaptatòri, previst inicialment en 102 milions d'euros. A més, defensa que servirà per posar "barreres" al sobreús i a l'abús en l'àmbit de la prescripció farmacèutica.

El conseller d'Economia i Coneixement, Andreu Mas-Colell, ha explicat que han optat per una opció "simple" pel que fa a aquesta mesura. El condicionament per nivell de renda, ha assegurat, presenta "dificultats d'implementació" i, per això, el Govern ha preferit començar implementant una taxa universal "molt baixa" i treballar després les exempcions.

Segons el responsable d'economia de l'executiu català, el tribut es recaptarà a través de les farmàcies. El procediment, gràcies a la factura electrònica, és fàcil de fer, ha afegit. No obstant això, Mas-Colell ha explicat que la recaptació generarà un cost a les farmàcies pel qual aquestes seran compensades.

Turistes i contribuents

Entre les mesures recaptadores previstes pels pressupostos 2012 s'inclou convertir els turistes en contribuents. D'aquesta manera els turistes que pernoctin a establiments catalans hauran de pagar entre un i tres euros, en funció de la categoria de l'establiment. Aquest nou tribut s'aplicarà a totes les persones que passin una nit en hotels, apartaments, càmpings, cases rurals o creuers.

La quota més alta, de tres euros, l'hauran d'abonar els clients dels hotels de cinc estrelles i creuers, mentre que els pernoctin a hotels de quatre estrelles hauran de pagar dos euros, i a la resta d'establiments, un euro. Cada persona haurà d'abonar una quota que resultarà de multiplicar aquest gravamen pel número de pernoctacions, amb un màxim de 10 nits. La llei contempla exempcions per als menors de 12 anys i les persones que gaudeixin d'estades subvencionades per programes socials d'alguna administració pública de la UE, com ara l'IMSERSO. Mas-Colell ha explicat que s'espera una recaptació gràcies a aquesta taxa de 100 MEUR.

Artur Mas, el principal culpable

2011-12-20T09:07:00.000+01:00

«La seva agressió, la nostra resposta. Sortim al carrer!», «Qui sembra misèria, recull la ràbia», «Si retalleu drets, retallarem privilegis!» o «Ens feu fàstic» han estat algunes de les frases que portaven escrites les pancartes que a Reus van rebre Artur Mas, president de la Generalitat i principal culpable de les retallades que estan afectant ja la salut i els mínims vitals de la població del Principat.

No parlo en va: Càritas feia públic un informe en què explicava que els casos de nens i nenes mal nodrits a Barcelona cada cop són més habituals i cada cop més han de complementar l’alimentació dels infants que no reben ja beca de menjador com a conseqüència de les retallades de beques i de la situació de precarietat dels seus progenitors.

Mentre a dintre l'auditori aplaudien, al carrer un cop més Reus ha demostrat que, tal com deia el ganxet Josep Llunas al segle XIX, és la ciutat més lliure del món, entenent lliure per amant de la llibertat.

Més lliure perquè més de 500 persones han dit a la cara, als amos, que no els tenim por malgrat les porres que gasten els únics ‘funcionaris’ que no tenen retallades de plantilla i que continuen intentant fer por però dels quals ens continuem rient.

Joan Martí Font

Bases concessió subvencions foment activitats utilitat o interès social i per la promoció d'un fi públic

2011-12-17T18:35:00.000+01:00

CONSELL COMARCAL DE LA RIBERA D'EBRE

El Ple del Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre en la sessió ordinària realitzada el dia 25-10-2011, va aprovar inicialment la segona modificació de les Bases reguladores de la concessió de subvencions públiques per al foment d'activitats d'utilitat o interès social i per a la promoció d'un fi públic, el que fou publicat al BOP núm. 259, de 10-11-2011.

Atès que durant el període d'informació pública establert no s'ha presentat cap reclamació ni al·legació, el referit acord d'aprovació inicial ha esdevingut definitiu, d'acord amb el que estableix l'art. 178.1.c del Decret Legislatiu, 2/2003, de 28 d'abril, pel qual s'aprova el text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya.

Per tant, i en haver transcorregut el termini de vint dies previst a l'art. 124 del Reglament d-obres, activitats i serveis dels ens locals aprovat per Decret 179/1995, de 13/6/1995, es publica a continuació el text íntegre de les bases reguladores que regeixen la concessió de subvencions públiques per al foment d'activitats d'utilitat o interès social i per a la promoció d'un fi públic, per a general coneixement i a efectes de la seva entrada en vigor un cop transcorreguts quinze dies següents al de la seva inserció en el Butlletí Oficial de la Província de Tarragona.

Móra d'Ebre, 7 de desembre de 2011. --- El president, Jordi Jardí i Pinyol.

Cinc municipis de la Ribera d’Ebre, sense metge un dia a la setmana

2011-12-16T07:56:00.000+01:00

La reordenació del sector sanitari engegada pel Departament de Salut de la Generalitat també ha arribat als consultoris locals de la Ribera d’Ebre. «Es comunica que per culpa de les retallades avui no hi ha metge» o «Horari lliscant de la infermera». Ja sigui a través de pregons o mitjançant cartells cinc municipis de la comarca, Benissanet, Garcia, Ginestar, Miravet i Rasquera, no tenen metge un dia a la setmana, així com tampoc infermera un altre.

El propòsit de reduir un matí de visita mèdica i un altre d’infermeria, i que respon a l’anomenat «horari lliscant», és poder obrir totes les tardes de la setmana el Centre d’Atenció Primària de Móra la Nova. Segons els alcaldes d’aquestes poblacions va ser el passat mes de setembre quan es va imposar aquesta restricció: «El Departament de Salut ens va enviar una carta explicant els canvis que hi hauria en l’horari d’atenció del consultori local», explica la regidora de Salut, Benestar Social i Ensenyament de Benissanet, Joana Pujol. En alguns casos, com el de Miravet la carta va arribar dos dies després que la mesura estigués en funcionament.

La gent gran, els més afectats

Els ajuntaments de Benissanet, Garcia, Ginestar, Miravet i Rasquera senyalen que la gent gran és la més afectada per aquesta restricció de visites. «La gent gran és la que més ho pateix perquè han perdut el control i desconeixen quan es faran anàlisis o quan no, mentre que abans hi havia un dia fix», explica l’alcalde Ginestar, Josep Maria Domènech.

En aquest sentit, i a mode de «justificant» els alcaldes reconeixen rebre per part del responsable de la Secretaria d’Estratègia i Coordinació del Departament de Salut, Francesc Sancho, una carta on se’ls indica l’activitat assistencial. Segons l’alcalde Miravet, Toni Borrell, la carta diu «podeu observar que s’estan mantenint els paràmetres de qualitat i en cap moment des del Govern em pretès conculcar els drets adquirits pels ciutadans del País». En aquest sentit, mentre que l’alcalde de Rasquera, Bernat Pellissa considera el document «una presa de pèl en tots els sentits», l’alcalde de Miravet expressa el seu malestar per la situació afirmant que «el que realment ens molesta és que ens vulguin fer creure que amb mesures com aquestes no es perdrà la qualitat assistencial».

Reglament regulador de l'administració electrònica

2011-12-13T08:13:00.000+01:00

CONSELL COMARCAL DE LA RIBERA D'EBRE

El Ple del Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre, en sessió ordinària de 25/10/2011, i amb el quòrum exigit per l'article 65 del Reglament d'obres, activitats i serveis dels ens locals aprovat per Decret 179/1995, de 13/6/1995, ha acordat aprovar inicialment el Reglament regulador de l'administració electrònica del Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre.

En compliment del que es disposa l'article 178 del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d'abril, pel qual s-aprova el text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, se sotmet aquest acord, juntament amb l'expedient de què porta causa, a un període d'informació pública de trenta dies, amb l'advertiment que l'acord es considerarà definitivament adoptat si durant aquest període no es presentessin reclamacions ni al·legacions.

Móra d'Ebre, 28 de novembre de 2011. --- El president, Jordi Jardí i Pinyol.

Reglament del registre comarcal d'instal·lacions destinades a activitats de lleure amb infants i joves

2011-12-13T08:10:00.000+01:00

CONSELL COMARCAL DE LA RIBERA D'EBRE

El Ple del Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre, en sessió ordinària de 25/10/2011, i amb el quòrum exigit per l'article 65 del Reglament d'obres, activitats i serveis dels ens locals aprovat per Decret 179/1995, de 13/6/1995, ha acordat aprovar inicialment el Reglament del registre comarcal d'instal·lacions destinades a activitats de lleure amb infants i joves de la Ribera d'Ebre.

Móra d'Ebre, 28 de novembre de 2011. --- El president, Jordi Jardí i Pinyol.

Un coronel, contra el rei Joan Carles pel cas Urdangarin

2011-12-09T21:12:00.000+01:00

Sí, sí, regio suegro del atlético Urdanga; divino monarca enviado por el Espíritu Santo a este bendito país para velar por la democracia, la felicidad, la salud y el bienestar de sus sufridos ciudadanos; rey sin par que crees provenir del testículo derecho del emperador Carlomagno cuando en realidad lo haces de la pérfida bocamanga del genocida Franco.

Sí, tú, último representante en España de la banda de borrachos, puteros, idiotas, descerebrados, cabrones, ninfómanas, vagos y maleantes que a lo largo de los siglos han conformado la foránea estirpe real borbónica culpable del atraso, la ignorancia, la degradación, la pobreza, el odio y la miseria generalizada de centenares de generaciones de españoles; presunto (estamos en un Estado de derecho aunque no lo parezca) malversador de fondos públicos para pagar francachelas sexuales; corrupto máximo en un país donde, desgraciadamente, la corrupción se mama desde la cuna; impune muñidor de una descomunal fortuna personal que nadie en este país sabe de donde ha salido; vil autogolpista castrense en aquél recordado 23-F que organizaste in extremis para salvaguardar tu detestable corona franquista; fratricida confeso (o presunto asesino) en tu juventud; reo de un delito de alta traición a la nación española al pactar en 1975 con el Departamento de Estado norteamericano, ostentando interinamente la Jefatura del Estado español por enfermedad del dictador Franco, la entrega vergonzante a Marruecos de la totalidad de la antigua provincia española del Sahara Occidental (territorio bajo administración española, según la ONU) en evitación egoísta de una guerra con ese país que hubiera puesto en peligro tu tambaleante corona; corresponsable, en consecuencia, del espantoso genocidio posterior (más de tres mil víctimas) cometido por el rey alauí, Hassan II, para dominar el inmenso territorio abandonado por España... tú que mandas callar a voz en grito a jefes de Estado extranjeros.

¿Por qué callas ahora? ¿Por qué no hablas, y cuanto antes, a los españoles? Primero ¡faltaría más! de las andanzas presuntamente delictivas (los jueces hablarán próximamente) de tu deportivo yerno, ese caradura integral que se ha valido de su matrimonio (con el, seguramente, también delictivo consenso de su gentil esposa) y de la impunidad casi absoluta de que ha gozado hasta ahora la llamada familia real española, para apropiarse de millones de euros del erario público. Con la gentil colaboración de políticos y altos cargos de las derrochadoras y detestables administraciones públicas de este país (central y autonómicas).

Y en segundo lugar, supremo líder de la ya amortizada monarquía franquista del 18 de julio, y ya va siendo hora, háblanos de todas las irregularidades y presuntos delitos cometidos por tu regia persona, algunos de los cuales acabo de señalar y que este humilde mortal (o plebeyo, como quieras) ha denunciado repetidas veces en los últimos años ante las Cortes Españolas, única institución que puede entender de los mismos en base a la absoluta impunidad constitucional de la que gozas gracias a tu amado generalísimo, el tercer dictador más sanguinario de la historia europea después de Hitler y Stalin. Presuntos delitos de los que más tarde o más temprano tendrás que responder ante el pueblo español y que, no te quepa la menor duda, ocuparán algún día páginas y páginas en la triste historia de este país de la modélica transición y gaitas parecidas.

Porque, amigo monarca, ya conoces los populares dichos: "A todo cerdo le llega su San Martín" y "El tiempo coloca a cada uno en su lugar". Y a ti, y a toda tu familia y parentela más o menos cercana de enchufados, vagos y maleantes de toda laya, parece ser que está a punto de llegaros esa suculenta y tradicional onomástica de ancestral raíz gastronómica a la vez que el justiciero "devenir temporal de la historia" os arrincona sádicamente contra vuestro propio latrocinio y contra vuestra y escandalosa corrupción; decidido a bajaros a todos a las negras profundidades del infierno político y social.

El largo tiempo del vino (Vega Sicilia, naturalmente) y las rosas de palacios y lujosas residencias veraniegas (más de siete lustros), gastándoos a espuertas el escaso dinero de los amados y tontorrones súbditos, toca a su fin. Y todos, absolutamente todos los componentes de esa tu despreciable familia real, tendréis que comparecer algún día ante la justicia; unos, como el atlético y descerebrado deportista de elite que creyó que le había tocado la bonoloto cuando la infantita de marras le eligió como dulce esposo de su particular cuento de hadas, muy pronto, porque las pruebas son irrefutables y porque, aunque torpe y lenta, la bella diosa ciega celtibérica de la balanza de oro, no podrá esta vez mirar para otro lado y tendrá que castigar como se merece tanto derroche, tanto latrocinio y tanta vagancia familiar e institucional; otros, como las infantitas borbónicas casadas o separadas temporalmente de sus parejas, que se dejan querer cobrando espectaculares sueldos millonarios de grandes empresas españolas y multinacionales y que, con tribunales o sin ellos, pronto tendrán que renunciar a tanta bicoca; y tú, todavía rey franquista de todos los españoles, aún protegido como estás por la larga mano del dictador y por la nefasta herencia constitucional de unos cuantos pelotas de intramuros del régimen (padres de la patria, qué risa) que parieron una Carta Magna a tu medida haciéndote divino e inviolable... no te confíes demasiado que el horno no está para bollos y muy pronto pintarán bastos en las calles y avenidas de muchas ciudades españolas.

¡Deja ya de hacerte el muerto! ¡Deja ya de emplear medios del Estado (aviones militares y demás) para acudir a grandes premios de Fórmula I o torneos internacionales de tenis a la par que eludes con total desvergüenza las escasas y ridículas obligaciones de tu medieval cargo...y habla! Cuéntanos a los españoles si conocías o no las presuntamente delictivas andanzas de tu todavía yerno, el Urdanga ése, y por qué te hiciste el sueco si, como es de cajón, las conocías. Y, también, nos pones al corriente de a cuanto asciende a día de hoy tu amañada fortunita, de como se desarrollaron (sin entrar en detalles morbosos, desde luego) tus pícaras alegrías amatorias con cargo a los fondos reservados del Estado español, de como transcurrió el tortuoso día (23-F del 81) en el que salvaste a todos los españoles... y de todas las demás guarrerías personales y familiares cometidas en tu ya largo reinado. Así los españoles nos iremos enterando de todo ello sin tener que acudir a Internet y los jueces y los diputados electos del Partido Popular del hoy "muy asustado y mudo Rajoy" podrán ir tomando nota. Para cuando haga falta, naturalmente...

Por Amadeo Martinez Inglés, coronel del ejército español

Pressupost i plantilla de personal

2011-12-09T09:51:00.000+01:00

CONSORCI MEMORIAL DELS ESPAIS DE LA BATALLA DE L'EBRE

Havent-se publicat al BOP núm. 260, d'11 de novembre de 2011, l'edicte relatiu a l'aprovació inicial del pressupost del Consorci, i no havent-se presentat cap tipus de reclamació, resta aprovat definitivament sense necessitat d'ulterior acord.

Contra l'aprovació definitiva del pressupost podrà interposar-se recurs contenciós-administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en el termini de 2 mesos comptats des del dia següent al de la publicació de l'aprovació definitiva, de conformitat amb el que disposa l-article 107-3 de la Llei 20/92, de 26 de novembre, modificada per la Llei 4/99, de 13 de gener i els articles 10.1 b), 25.1 i 46 de la Llei de jurisdicció contencios-administrativa de 13 de juliol de 1998.

En compliment del que disposa l'article 169-3 del Reial Decret Legislatiu 2/04, de 5 de març, text refós de la Llei d'hisendes locals, es resumeix per capítols per a la seva publicació al BOP i al DOGC sota el següents termes, així com la plantilla del personal:

INGRESSOS 374.005,00 euros

CAPÍTOL III. TAXES I ALTRES INGRESSOS 25.000,00 euros

CAPÍTOL IV. TRANSFERÈNCIES CORRENTS 235.200,00 euros

CAPÍTOL V. INGRESSOS PATRIMONIALS 150,00 euros

CAPÍTOL VII. TRANSFERÈNCIES DE CAPITAL 113.655,00 euros

DESPESES 374.005,00 euros

CAPÍTOL I. DESPESES DE PERSONAL 192.000,00 euros

CAPÍTOL II. DESPESES DE BÉNS CORRENTS I SERVEIS 110.334,00 euros

CAPÍTOL III. DESPESES FINANCERES 15.000,00 euros

CAPÍTOL VI. INVERSIONS REALS 26.500,00 euros

CAPÍTOL IX. PASSIUS FINANCERS 30.171,00 euros

PLANTILLA ORGÀNICA

Núm. de places Denominació de les places Situació

1 Secretari 1 Coberta

1 Interventor 1 Coberta

3 Tècnic superior A1 2 Coberta, 1 Vacant

2 Tècnic grup B 1 Ocupada interinament, 1 Vacant

1 Guia Turístic 1 Coberta

Gandesa, 28 de novembre de 2011. --- La secretària, Maria Teresa Casanova i Gurrera.

El tripartit va incomplir la llei en la contractació de personal universitari

2011-12-06T17:45:00.001+01:00

La Sindicatura de Comptes ha detectat (veure informe) que les universitats públiques catalanes van aprovar els seus pressupostos del 2010 sense que l'anterior Govern autoritzés la despesa de personal, incomplint així la llei de pressupostos i la d'universitats. Aquest afer era competència del conseller d'Innovació, Universitats i Empresa del tripartit, Josep Huguet, d'ERC.

En un informe sobre el compliment de la llei de pressupostos el 2010, la Sindicatura recorda que, abans que s'aprovin els pressupostos dels centres, el departament competent en matèria d'universitats ha d'elevar una proposta de la despesa de personal -docent i investigador ( PDI) i d'administració i serveis (PAS)- i la previsió agregada de places i contractes al Govern perquè l'autoritzi, amb l'informe previ de la conselleria d'Economia, que llavors dirigia Antoni Castells (PSC).

Segons l'organisme fiscalitzador, l'anterior Govern va aprovar les despeses de personal el 22 de desembre del 2010, quan ja havia transcorregut gairebé tot l'exercici, cosa que "desvirtua la previsió legal de la llei de pressupostos i de la d'universitats de Catalunya, i dificulta la gestió que fan les universitats de la seva despesa de personal".

La Sindicatura detalla que les universitats van enviar les seves sol·licituds de despeses de personal a l'consejeería d'Innovació, Universitats i Empresa entre novembre del 2009 i maig del 2010, que de la seva banda no va elaborar la previsió agregada de places i contractes de les universitats, ni va tenir en compte les observacions en els informes de la conselleria d'Economia i Finances.

Assenyala també que el departament d'Economia no va emetre l'informe sobre la proposta de despesa de la Universitat Autònoma de Barcelona, i que la despesa de la Universitat de Barcelona no va ser aprovat pel Govern per la disconformitat de la direcció general d'Universitats.

Per tot això, la Sindicatura recomana als actuals responsables d'universitats fixar un procediment perquè el Govern aprovi la despesa de personal abans de l'aprovació dels pressupostos de les universitats, i l'insta a fixar una data límit -suggereix el 31 d'octubre- perquè els centres enviïn la seva proposta de despesa. Així mateix, proposa que totes les universitats presentin la despesa pressupostada seguint els mateixos criteris, amb la separació de les places de PDI i PAS i, dins de cada grup, separant entre personal funcionari i laboral.

Contractació per a tasques d'auxiliar de deixalleria i altres

2011-12-05T06:37:00.001+01:00

CONSORCI PER A LA GESTIÓ DELS RESIDUS MUNICIPALS DE LES COMARQUES DE LA RIBERA D'EBRE, EL PRIORAT I LA TERRA ALTA

Per Resolució de la Direcció núm. 942011, de 21/11/2011, s'autoritzà la contractació del senyor Juan Manuel Sánchez Mesa, d'acord amb les dades següents:

Modalitat contractual: contracte de treball de durada determinada, a temps complet, per interinitat, per a la realització de les tasques d'auxiliar de deixalleria i d'altres.

Data inicial: amb efectes de 18/11/2011.

Data final: aquella en que el treballador que sigui seleccionat com a conseqüència del procés selectiu s'incorpori al lloc de treball.

Retribució bruta anual: 17.836,42 euros.

Móra d'Ebre, 23 de novembre de 2011. --- El president, Jordi Jardí i Pinyol.

Contractació per a tasques de xofer del servei de recollida i transport dels residus municipals

2011-12-05T06:34:00.001+01:00

CONSORCI PER A LA GESTIÓ DELS RESIDUS MUNICIPALS DE LES COMARQUES DE LA RIBERA D'EBRE, EL PRIORAT I LA TERRA ALTA

Per Resolució de la Direcció núm. 92/2011, de 21/11/2011, s'autoritzà la contractació del senyor Ernesto Muniesa Blasco, d'acord amb les dades següents:

Modalitat contractual: contracte de treball de durada determinada, a temps complet, per interinitat, per a la prestació de les tasques de xofer del servei de recollida i transport dels residus municipals que gestiona actualment el Consorci, i d'altres.

Data inicial: Amb efectes de 18/11/2011.

Data final: Aquella en que el treballador que sigui seleccionat com a conseqüència del procés selectiu s'incorpori al lloc de treball.

Retribució bruta anual: 18.915,32 euros.

Móra d'Ebre, 23 de novembre de 2011. --- El president, Jordi Jardí i Pinyol.

Contractació per a tasques d'auxiliar de recollida del servei de recollida i transport dels residus municipals

2011-12-05T06:30:00.001+01:00

CONSORCI PER A LA GESTIÓ DELS RESIDUS MUNICIPALS DE LES COMARQUES DE LA RIBERA D-EBRE, EL PRIORAT I LA TERRA ALTA

Per Resolució de la Direcció núm. 93/2011, de 21/11/2011, s'autoritzà la contractació del senyor Joaquín Fernández Zamora, d'acord amb les dades següents:

Modalitat contractual: contracte de treball de durada determinada, a temps complet, per interinitat, per a la realització de les tasques d'auxiliar de recollida del servei de recollida i transport dels residus municipals que gestiona actualment el Consorci i d'altres.

Data inicial: amb efectes de 18/11/2011.

Data final: aquella en que el treballador que sigui seleccionat com a conseqüència del procés selectiu s'incorpori al lloc de treball.

Retribució bruta anual: 15.090,26 euros.

Móra d'Ebre, 23 de novembre de 2011. --- El president, Jordi Jardí i Pinyol.

L'increïble Montilla

2011-12-04T08:00:00.000+01:00

És evident que José Montilla denigra la presidència de la Generalitat en buscar-se un escó de senador de segona regional, insisteixo: regional per perpetuar-se en la política activa. Però, més enllà d'això, el que fa l'expresident és confirmar per si encara calgués que l'activitat de partit s'ha convertit en una professió assequible, sense requisits previs i ben pagada per a moltes persones que no saben fer gaire coses més que conspirar.

Montilla ha exhibit des de sempre una voracitat especial per als càrrecs. Quan n'ha tingut un a l'abast, l'ha assaltat. I quan ha pogut, n'ha conservat l'anterior, com quan va voler presidir la Diputació sense abandonar ni l'alcaldia de Cornellà, ni el lideratge del PSC i encara va tenir temps per presentar-se com a cap de llista a les eleccions espanyoles de 2004.

Ara, la decisió, tossuda, ha estat anar-se'n de senador a Madrid tot conservant l'oficina d'expresident que la Generalitat li finança a la Diagonal. I, a sobre, l'argument principal que ha fet servir és el de la seva relativa joventut (56 anys), sense tenir en compte com de malament ho està passant la seva generació i les condicions econòmiques i morals en què els estan expulsant del mercat laboral. "L'increïble home normal", deien quan la campanya. Au, vinga.

Projecte de coberta per a pista poliesportiva i reforma de l'edifici de vestidors

2011-12-01T06:17:00.001+01:00

AJUNTAMENT DE MÓRA D'EBRE

Ates que ha transcorregut el termini d'exposició al públic de l'acord d'aprovacio inicial del projecte bàsic i d'execució coberta per a pista poliesportiva i reforma d'edifici de vestidors redactat per l`arquitecte Sr. Lluis Girones Pedrol, amb un pressupost d'execució per contracta de 440.821,98 euros, adoptat per la Junta de Govern Local de data 28 de setembre de 2011, publicat al BOP número 237 de data 14 10 11, sense que s hagin presentat reclamacions o suggeriments, l'esmentat acord ha quedat elevat a definitiu i es fa public per a general coneixement, en compliment del que es disposa a l'article 37c i 38.2 del Decret 179 1995, de 13 de juny pel qual s'aprova el Reglament d'obres, activitats i serveis.

Móra d'Ebre, 22 de novembre de 2011. ---L'alcalde, Joan Piñol Mora.

Contractació de tècnic mig de joventut, Consell Comarcal Ribera d'Ebre

2011-11-30T23:14:00.000+01:00

Per Decret de la Presidència núm. 140/2011, de 18/11/2011, s'autoritzà la contractació de la senyora Anna Quiñonero Martí, per a la prestació de les tasques de tècnic mig de Joventut, d'acord amb les dades següents:

Modalitat contractual: contracte de treball de durada determinada, a temps complet, per interinitat, consistent en la substitució de la treballadora Sra. Josefa Piñol Casadó, per motiu d'estar de baixa per maternitat.

Categoria professional: tècnic mig de Joventut.

Data inicial: 21-11-2011.

Data final: 4-3-2012.

Retribució bruta anual: 20.854,46 euros.

La qual cosa es fa pública en compliment del que es disposa a l'article 291.3 del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d'abril, pel qual s-aprova el text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya.

Móra d'Ebre, 18 de novembre de 2011. --- El president, Jordi Jardí i Pinyol.

Contractació d'auxiliar administrativa, Consell Comarcal Ribera d'Ebre

2011-11-30T23:10:00.000+01:00

Per Decret de la Presidència núm. 142/2011, de 21/11/2011, s'ha autoritzat la pròrroga de la contractació de la senyora Montsant Muñoz Montané, d'acord amb les dades següents:

Modalitat contractual: contracte de treball de durada determinada, a temps complet, per obra o servei determinat per desenvolupar tasques de suport administratiu en les diferents àrees del Consell Comarcal.

Categoria: auxiliar administrativa.

Data inicial: 1/12/2011.

Data final: 30/11/2012.

Retribució bruta anual: 14.706,02 euros.

Móra d'Ebre, 21 de novembre de 2011. --- El president, Jordi Jardí i Pinyol.

Congregació de les Germanes Carmelites Tereses de Sant Josep promou projecte d'urbanització del polígon 4B

2011-11-27T12:33:00.000+01:00

Per acord de la Junta de Govern Local, en sessió de data 9 de novembre de 2011, es va aprovar inicialment el projecte d'urbanització del polígon 4B, de les normes subsidiàries i de planejament de Móra d'Ebre, promogut per la Congregació de les Germanes Carmelites Tereses de Sant Josep i redactat per l'arquitecte senyor Javier Barba Ausejo.

Mitjançant aquest anunci al BOP i al Diari el Punt, se sotmet l'esmentat projecte a informació pública per un termini d'un mes a comptar des de la data de la darrera publicació, perquè les persones interessades examinin el projecte i presentin, si s'escau, les al·legacions que considerin pertinents.

El projecte es pot examinar en les oficines de l'Ajuntament de les 10:30 a les 13:00 hores, de dilluns a divendres.

Móra d'Ebre, 16 de novembre de 2011. --- L'alcalde, Joan Piñol Mora.

Esquerra absent al costat dels membres del Consistori durant la lectura del Manifest per a l'eliminació de la violència envers les dones

2011-11-26T18:49:00.002+01:00

Divendres dia 25 de novembre a les 19 hores a la Plaça de Baix de Móra d'Ebre s'ha procedit a la lectura del Manifest per a l'eliminació de la violència envers les dones, a càrrec de la Regidora d'Acció Social i Sanitat de l'Ajuntament de Móra d'Ebre, la Sra. Montserrat Torres.

Durant la lectura del Manifest, els membres del Consistori han estat presents per tal de donar suport a aquelles iniciatives que tenen com a objectiu rebutjar qualsevol forma de violència contra les dones i eradicar les desigualtats socials existents entre sexes.

Sol·licitud del grup Municipal Socialista a l'Ajuntament de Móra d'Ebre sobre el retard en el lliurament de les actes de la Junta de Govern Local

2011-11-25T22:52:00.000+01:00

En Josep Solé Arnal, portaveu del Grup Municipal Socialista a l’Ajuntament de Móra d’Ebre, amb DNI núm. 39.847.815Q, tel. 678227863, amb domicili a efectes de comunicació, Passeig del Pont, 9, escala A, 2n-2a de Móra d’Ebre, CP. 43740,

EXPOSA

Que en data d’avui, 24 de novembre de 2011, la darrera acta de Junta de Govern Local rebuda pels regidors del GMS és la número 38 de data 5 d’octubre de 2011.

Que atenent el que disposa el Reglament d’organització, funcionament i règim jurídic dels ens locals en el seu article 113.1.b, que “en el termini de deu dies s’haurà de trametre a tots els membres de la corporació còpia de l’acta”.

Que el retard en el lliurament incompleix l’esmentat reglament i dificulta la tasca de control i fiscalització del grup socialista.

DEMANA

Que es lliuri als membres del Grup Municipal Socialista còpia de les actes de la Junta de Govern Local amb els terminis establerts en la legislació vigent.

Móra d’Ebre, 24 de novembre de 2011.

Il·lm. Sr. Alcalde-President de l’Ajuntament de Móra d’Ebre

"L'entrada d'aquesta sol·licitud ha sortit efecte gairebé immediat, ja que en menys de mitja hora ens n'han tramès 2, la núm. 39 d'11 d'octubre i la 40 de 18 d'octubre. L'última era del 5 d'octubre, quan la llei diu que s'han de lliurar en 10 dies. Tot i així, continuem sense que es compleix la llei ja que la núm. 40 és del 18 d'octubre i estem a 25 de novembre.

També hem enviat una còpia de la sol·licitud a la Subdelegació del Govern Central a Tarragona i al Departament de Governació de les Terres de l'Ebre, organismes als qual es preceptiu trametre totes les actes".

Publicat per PSC MÓRA D'EBRE

Algunes de les retallades que planteja la Generalitat ratllen la il•legalitat

2011-11-25T09:08:00.000+01:00

El paquet d'estalvi de 1.000 milions d'euros ha aixecat sospites sobre si és legal la seva sencera aplicació. L'ajust està encara en fase d'estudi, però les propostes sobre el copagament en les receptes mèdiques i el cèntim sanitari han topat ja amb els seus primers obstacles.

El secretari general de Sanitat del Govern en funcions, Alfonso Jiménez, va advertir ahir que Catalunya «no és competent» per aplicar un recàrrec en l'emissió de receptes. Aquesta mesura és considerada un copagament farmacèutic, i l'alt càrrec del ministeri va assegurar que és una proposta inconstitucional. Dur a terme aquesta mesura és solament potestat del Govern central per al conjunt del Sistema Nacional de Salut.

Un portaveu de la Conselleria de Salut va indicar ahir que «els tècnics estan estudiant la viabilitat jurídica» del recàrrec. Si és cert que el Govern no té competències per modificar «el preu base del medicament», s'està investigant la possibilitat de «crear una nova taxa» per a aquestes finalitats recaptatòries.

La conselleria de Boi Ruiz pretén ingressar amb aquesta mesura entre 60 milions i 70 milions d'euros, cobrant entre cinc cèntims i un euro per recepta. El model no està encara definit. Ara com ara rep el nom de tiquet moderador, que pot ser incompatible amb l'article 43 de la Constitució.

Un altre dels aspectes que ha aixecat recel és el projecte d'elevar la taxa de l'anomenat cèntim sanitari a Catalunya, que rep el nom d'impost sobre les vendes minoristes de determinats hidrocarburs. Aquest tribut, pensat per ajudar a les autonomies a finançar el seu sistema sanitari, té dos trams, de 2,4 cèntims per litre cadascun, entre l'Estat i la Generalitat. Els dos desemboquen en les arques autonòmiques. El Govern proposa elevar el seu tram fins a 4,8 cèntims. La Generalitat preveu recaptar aquest any 280 milions per aquest concepte, i l'increment recaptatori per 2012 suposaria uns 140 milions addicionals.

Brussel•les, malgrat tot, ho considera il•legal. La Comissió Europea va dictaminar en 2008 que el cèntim sanitari infringeix la directiva d'impostos especials havia de tenir una «finalitat específica», alguna cosa que, igual que el Tribunal de Justícia Europeu, considera injustificat en aquest cas.

Un portaveu de la Conselleria d’Economia admet que existeix un requeriment sobre Espanya perquè elimini el cèntim sanitari i va dir que el Govern treballa per modificar la legislació i «no col•lisioni amb Europa».

El cèntim sanitari haurà de desaparèixer, i les autonomies tindrien, amb el nou model, la possibilitat de recarregar fins a un 15% l'impost especial sobre hidrocarburs, que està cedit per l'Estat. Existeix, d'altra banda, la responsabilitat de reclamar el cèntim sanitari als tribunals europeus des de 2002. Des del Govern asseguren que, encara que sigui il•legal, són moltes les autonomies que usen aquest recurs.

Incoació d'expedient declaració de caducitat i reversió del dret funerari del panteó 24 CV del cementiri municipal

2011-11-24T08:32:00.000+01:00

La Junta de Govern Local en data 15 de novembre de 2011, va adoptar els seguents acords:

PRIMER. Incoar expedient de declaració de caducitat i reversió del dret funerari del panteó núm. 24 CV situat al cementiri municipal.

SEGON. Requerir als possibles titulars o qualsevol altra persona que pugui tenir dret sobre aquest panteó per a que en el termini d'un mes, a comptar des del dia seguent a la seva publicació puguin al legar o manifestar el que estimin convenient.

TERCER. Cas de no ser possible la comunicació als interessats, fer públic l'expedient mitjançant anunci en el BOP de Tarragona, en el tauler d'anuncis de l'Ajuntament i en un diari de suficient difusió, concedint un termini de 30 dies per tal que els beneficiaris o hereus puguin al·legar i justificar el seu dret. En aquest supòsit hauran de liquidar el deute pendent o manifestar, en el seu cas, la seva renúncia.

QUART. Transcorregut aquest termini sense que cap interessat legítim justifiqui el seu dret, es declararà d'ofici la caducitat del dret funerari sobre aquest panteó i, en conseqüència, revertirà en aquest Ajuntament, el que disposarà lliurement.

Móra d'Ebre, 17 de novembre 2011. --- L'alcalde, Joan Piñol Mora.

Inici expedient de declaració de ruïna del panteo núm. 24 CV del cementiri municipal

2011-11-24T08:27:00.000+01:00

La Junta de Govern Local en data 15 de novembre de 2011, va adoptar els seguents acords:

PRIMER. Iniciar l`expedient de declaració de ruïna del panteo núm. 24 CV del cementiri municipal.

SEGON. Posar de manifest l'expedient a totes les persones interessades, donant-los trasllat literal dels informes tècnics perqué, en un termini de 10 dies al·leguin i presentin per escrit els documents i les justificacions que estimin pertinents en defensa dels seus drets o interessos respectius.

TERCER. Una vegada transcorregut el termini concedit per fer al·legacions, que els serveis tècnics municipals, prèvia inspecció de l'immoble, evacuïn un informe tècnic, amb la proposta de resolució que considerin procedent, per tal de resoldre.

Móra d'Ebre, 18 de novembre de 2011. --- L'alcalde-president, Joan Piñol Mora.

Joan Manuel Sabanza, "volem que les elèctriques apliquen la millor tarifa que tenen a l'Estat a qualsevol empresa o activitat econòmica de la zona MADE"

2011-11-23T08:38:00.000+01:00

"Si produïm el 70% de l'energia que es consumeix a Catalunya i nosaltres només en gastem menys d'1,5%, volem que aquesta solidaritat cap al país reverteixi a casa nostra", ha asseverat en contundència el president de MADE i president del Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre, el convergent Jordi Jardí. Jardí ha detallat que MADE integra l'eix de municipis que va de Riba-roja d'Ebre (Ribera d'Ebre) fins a Vandellòs-L'Hospitalet de l'Infant (Baix Camp) on es produeix aquesta energia. De fet, l'especialització energètica d'aquesta zona és ben àmplia i alberga: tres centrals nuclears, una central de cicle combinat, parcs eòlics, hidroelèctrica, i energia fotovoltaica.

"El nostre objectiu és aprofitar aquesta especialització perquè les empreses, els centres de formació, i Catalunya i tot l'arc Mediterrani pensi en nosaltres per implantar-se", ha afegit Jardí, tot recordant que les característiques d'aquesta àrea són immillorables perquè tenen energia, aigua, el gasoducte més important d'Europa a toca, així com línies d'evacuació i subestacions elèctriques.

Aquests condicionants fan que els representants de MADE siguin optimistes en aconseguir una de les reivindicacions que persegueixen i és la rebaixa de tarifes per les indústries i empreses d'aquest eix. De fet, segons ha explicat Sabanza, ja s'han iniciat contacte amb les principals empreses elèctriques que continuaran el pròxim 29 de novembre en una reunió privada perquè apliquin la millor tarifa que tenen a l'Estat en aquesta zona. "Això és discriminació positiva que ens permetrà guanyar competitivitat tant amb les empreses consumidores d'energia que veuran profitós instal·lar-se al territori per l'estalvi econòmic que els suposarà una tarifa més barata, com per les empreses productores i subministradores d'energia que es podran estalviar costos de transport".

Sabanza ha recordat que una iniciativa similar es va intentar prendre per la via política, rebutjada pel Congrés en dues ocasions, i que ara s'ha optat per pactar-ho directament amb les empreses. "Si per Dow Chemical o la Seat es pot fer també es pot aplicar aquí".

A canvi d'aquesta reducció de tarifes, els alcaldes es comprometen, d'una banda, a impulsar accions per visualitzar "en positiu" la producció energètica i a facilitar-los la implantació al territori de noves inversions. "Un dels principals problemes que tenen aquestes empreses és el rebuig polític o social a les seves activitats. MADE vol actuar com un 'lobby' de pressió per a aquestes inversions perquè l'energia no és deslocalitzable", ha insistit Jardí.

En tot cas, aquests beneficis tarifaris, d'aconseguir-se, serien "exclusius" pels set municipis que actualment conformen MADE i que podria ampliar-se a quatre més (Móra d'Ebre, Garcia, Flix, i La Torre de l'Espanyol).

Primera jornada de debat

Per iniciar aquests contactes i aprofitar l'especialització energètica d'aquest eix "en positiu", la Mesa d'Alcaldes ha organitzat una jornada de debat, el pròxim 30 de novembre a Móra la Nova, amb l'objectiu d'influir en tres àmbits destacats: la producció, la formació i la investigació. Les jornades comptaran amb la participació de la directora general de l'Institut Català de l'Energia, Marta Masià; del rector de la URV, Francesc Xavier Grau; d'un catedràtic de la UB de recursos energètics per parlar de la gestió de l'energia; i d'un representants de Gas Natural-Fenosa per parlar del futur de l'energia a Catalunya.

Segons els organitzadors, la jornada vol ser un punt de partida per tractar sobre l'energia "sense desviacions polítiques ni apriorismes". "Estem segurs que ens en sortirem, és una oportunitat de futur", ha destacat Sabanza.

L'MTC, fora de l'agenda de la mesa d'alcaldes

Preguntats sobre si el Magatzem Temporal Centralitzat (MTC) de residus nuclears al que aspira acollir el municipi d'Ascó, forma part d'aquestes inversions que es vol atraure des de l'entitat, Jardí ha dit que aquest projecte està fora de l'agenda de prioritats de MADE. "Com hi ha divergències d'opinió sobre aquest tema, hem optat per aparcar-lo absolutament, no parlar-ne, i deixa de ser un projecte prioritari per nosaltres".

Vistiplau a les polítiques d'ajust del poble català

2011-11-22T09:10:00.002+01:00

A CiU està més content Artur Mas que Josep Antoni Duran i Lleida. Mentre aquest últim va veure com el seu poder al Congrés es tornava cosa del passat, en aconseguir majoria absoluta el PP, el president de la Generalitat, la formació del qual va aconseguir més d'un milió de vots, va veure com l'electorat català tornava a donar el seu vistiplau a les polítiques d'ajust.

La mateixa política restrictiva que haurà de seguir el president electe de l'estat espanyol, Mariano Rajoy. Encara que el dirigent popular hagi fet escassos esments durant la campanya electoral, a gairebé cap dels seus electors se li passa per alt que pensa aplicar severament la tisora als Pressupostos de 2012, en els quals deu ja començar a treballar.

Els resultats de diumenge a Catalunya són el millor termòmetre per mesurar l'acceptació social de les retallades. CiU va aconseguir 16 escons, per primera vegada per sobre del PSC, que tindrà 14 diputats. Tot això malgrat haver retallat 2.600 milions al Pressupost autonòmic, havent reduït en un 10% els fons de sanitat i un 6% els d'educació, entre altres partides substancials. El poble català ha donat una resposta de maduresa democràtica que ha premiat l'actuació del Govern. S’esta fent una política de contenció de despesa molt dura i, malgrat les travetes d'alguns, la societat ho ha avalat.

El PSC, per contra, ha basat la seva campanya electoral a vincular les retallades de la Generalitat amb els que haurà de realitzar Rajoy. Els socialistes no solament han empitjorat els seus resultats, és que van perdre gairebé la meitat dels vots. El màxim exponent de l'atac dels socialistes correspon a un polèmic vídeo de campanya del PSC que mostrava un pacient morint en un hospital per falta d'atenció mèdica. La cinta va ser retirada.

L'aliança entre CiU i PP, que ha permès treure endavant les mesures d'ajust en el Parlament, ha guanyat nou escons en aquesta legislatura i 340.000 vots sobre 2008.

UTE M I J Gruas - Eselfri; Adjudicació de les obres de construcció del Centre Cívic La Magdalena

2011-11-17T07:08:00.000+01:00

Per acord de la Junta de Govern Local de 21 d-abril de 2010 es va adjudicar definitivament a la UTE constituida per les empreses M I J GRUAS, SA 80% i ESELFRI, SL 20%, pel preu de 653.013,32 EUROS IVA inclòs, el contracte de l'obra CONSTRUCCIÓ D-UN CENTRE CÍVIC LA MAGDALENA, d'acord amb el plec de clàusules administratives particulars i prescripcions técniques que han regit la contractació.

La qual cosa es fa pública als efectes de l'art. 138 de la Llei 30/2007, de 30 d'octubre.

Móra d'Ebre, 2 de novembre de 2011. --- L'alcalde, Joan Piñol Mora.

Contribucions especials de l'obra de millora urbanització als c/ Consuelo Zaragoza-Barcelona. Aprovació definitiva. Estimació i desestimació al·legacions

2011-11-16T08:29:00.000+01:00

El Ple de l-Ajuntament de Móra d-Ebre, en sessió extraordinària celebrada el dia 27 d-octubre de 2011 va prendre el següent acord:

El Ple de la corporació, en sessió realitzada el dia 03/05/2011, va aprovar provisionalment la imposició i l-ordenació de contribucions especials com a conseqüència de l-execució del -Projecte bàsic i complementari de les diferents actuacions de millora de la urbanització als c/Consuelo Zaragoza-Barcelona-, l-establiment i l-exigència de les quals es legitima per l-obtenció d-un benefici o per l-augment de valor dels immobles de l-àrea beneficiada.

En el BOP núm. 115, de data 19/05/11, es va inserir l-anunci d-aprovació inicial perquè, en el termini de 30 dies, els interessats hi presentessin, si era el cas, reclamacions.

Contra l-acord d-aprovació inicial d-imposició i ordenació de les contribucions especials es van presentar les reclamacions següents:

1.) NRE 1981 de 20/05/11 Srs. Antonio Sevilla Peral, Pascual Risco Masedo i Juan Quiros Carmona sol.liciten que les notificacions referents a l-expedient de contribucions especials es dirigeixin als titulars reals de l-immoble, són els que presenten l-al·legació, i no Construccions Albareu, CB, entitat mercantil que s-ha dissolt.

2.) NRE 2444 de 21/06/11 Srs. Josep Julian i Jordi Herrera Martí exposen el que tot seguit es resumeix en:

Improcedència de la imposició de contribucions especials ja que és el promotor de les obres a qui l-Ajuntament va atorgar llicència municipal per a construcció d-un edifici plurifamiliar (exp. D-obra 216/2002) d-acord amb la legislació urbanística qui ha d-urbanitzar i costejar l-urbanització, i tanmateix sol·licen l-arxiu del procediment per a l-imposició de contribucions especials i que es compleixi les condicions imposades a la llicència esmentada, o si no s-executin subsidiàriament.

Vist l-informe dels Serveis Tècnics municipals de data 19/07/11 i de Secretaria en la mateixa data.

Es proposa a la comissió informativa general d-adopció del següent dictamen per a posterior acord plenari:

Primer: estimar l-al·legació NRE 1981 de 20/05/11 presentada pels senyors Antonio Sevilla Peral, Pascual Risco Masedo i Juan Quiros Carmona, ja que l-entitat Construccions Albareu C.B s-ha dissolt, i que segons dades adquirides els titulars de la propietat són els al·legants.

Segon: Desestimar integrament l-al·legació presentada pels senyors Josep Julian i Jordi Herrera Martí, NRE 2444 de data 21/06/11 en base al següent:

1r.- Que les obres estan dintre d-aquelles que segons la Llei reguladora de les hisendes locals, poden ser objecte de finançament mitjançant la imposició de contribucions especials.

2n.- Que la llicència d-obres (216/2005) atorgada a la promotora Miquel Garcia Sabaté, SL, només imposava la condició d-urbanitzar al tram de carrer que li pertocava i que correspon a la meitat que limita amb l-edifici construït i no a la totalitat del carrer, tal com disposa la legislació urbanística aplicable.

3r.- Que tal com consta i es constata a l-expedient la promotora Miquel Garcia Sabaté, SL, no va poder urbanitzar el tram de carrer que li corresponia, a raó del conflicte no solucionat per la propietat d-una part del carrer, amb els mateixos al·legants.

4t.- Que a les arques municipals la promotora Miquel Garcia Sabaté, SL ha dipositat una fiança de 49.867,50 euros per tal de garantir l-execució de la urbanització d-acord amb els càlculs que consten a l-expedient, mitjançant un aval de la Caja de Ahorros y Monte de Piedad de Madrid.

Tercer: aprovar definitivament la imposició i, simultàniament, l-ordenació de contribucions especials per l-obra -Projecte bàsic i complementari de les diferents actuacions de millora de la urbanització als c/Consuelo Zaragoza-Barcelona-.

Quart: publicar aquest acord al BOPT i tauler d-anuncis de l-Ajuntament i notificar personalment aquest acord a tots els interessats en l-expedient.-

El que es fa públic en compliment del que assenyala l-art. 17.4 del Reial Decret Legislatiu 2/2004, de 5 de març, que aprova el text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals.

Si es vol impugnar l-aprovació definitiva, que no posa fi a la via administrativa, procedeix interposar recurs de reposició davant el mateix òrgan que l-ha dictat, previ al contenciós administratiu, en el termini d-un mes a comptar des del dia següent al de la publicació d-aquest anunci, segons preveu l-article 14.2 del Reial Decret Legislatiu 2/2004, de 5 de març, que aprova el text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals.

Móra d-Ebre, 3 de novembre de 2011. --- L-alcalde, Joan Piñol i Mora.

Expropiació. Projecte de diferents actuacions de millora d'urbanització als c/ Consuelo Zaragoza i Barcelona

2011-11-16T07:56:00.000+01:00

El Ple de l'Ajuntament de Móra d-Ebre ha adoptat amb data 27 d'octubre de 2011 els següents acords:

PRIMER.- Desestimar la petició dels Srs Josep i Jordi Herrera Martí d'expropiació de la totalitat de la seva finca que està afectada per vial segons les normes subsidiàries de planejament, ja que es inviable tècnica i econòmicament tal com consta als l'informes obrants a l'expedient.

SEGON.- Aprovar definitivament la relació concreta, individualitzada i valorada, dels béns i drets a ocupar necessàriament per a l-execució de les obres del projecte de -diferents actuacions de millora d-urbanització als carrers Consuelo Zaragoza i Barcelona-, i que s-expressen com a annex al final d'aquest acord, així com la designació nominal dels interessats amb els que s-han d-entendre els successius tràmits.

TERCER.- Considerar que l-aprovació definitiva de la relació de béns i drets afectats implica la declaració de la necessitat ocupació dels béns i drets a què es refereix aquest expedient i dóna lloc a l-inici de l-expedient expropiatori.

QUART.- Autoritzar i disposar la despesa inherent a les indemnitzacions que es preveuen en la relació de béns i drets que s-expropien, per un import total de 14.857,93 euros, amb càrrec a l-aplicació pressupostària 1-155-61900 del pressupost municipal vigent.

CINQUÈ.- Comunicar als propietaris i titulars dels béns i drets que s-expropien que, durant els quinze dies hàbils subsegüents al de la recepció de la notificació dels presents acords, poden convenir amb l-Ajuntament, lliurement i per avinença, l-adquisició, per part de la Corporació municipal, dels béns i drets de referència, així com el termini per al desallotjament, i donar per conclòs l-expedient iniciat un cop convinguts els termes de l-adquisició amistosa.

Si durant el termini de quinze dies abans esmentat els propietaris i titulars de béns o drets que s-expropien no presenten per escrit, davant l-Ajuntament, cap proposta respecte a aquesta qüestió o bé si la que presenten és rebutjada per l-Ajuntament, es considerarà que no ha estat possible arribar a l-adquisició per avinença dels béns i drets que s-expropien, als efectes que preveu l-apartat següent.

SISÈ.- Disposar l-inici de l-expedient de fixació del preu just dels béns i drets que s-expropien en el supòsit que no s-arribi a l-acord esmentat en l-apartat anterior, d-acord amb el procediment que s-estableix en els articles 25 i ss. de la Llei d-expropiació forçosa, sens perjudici que en qualsevol moment posterior de la tramitació del procediment puguin ambdues parts arribar al mutu acord.

SETÈ.- Disposar la publicació del present acord al Butlletí Oficial de la Província, a un diari i al tauler d-anuncis de l-Ajuntament, amb expressió del règim de recursos que s-hi poden interposar.

VUITÈ.- Notificar individualment els presents acords definitius a tots els propietaris i titulars de béns i drets objecte d-expropiació de figuren en la relació annexa al projecte aprovat, amb expressió del règim de recursos que s-hi poden interposar.

ANNEX RELACIÓ DE BENS I DRETS, PROPIETARIS I JUSTIPREU

Com ja s-ha informat, l-execució del projecte bàsic i complementari de les obres de millora de la urbanització dels carrers Barcelona i Consuelo Zaragoza, obliga a la adquisició mitjançant expropiació d-una peça de terreny de 204.00 m2.

Tal i com s-ha valorat en la documentació adjunta al projecte, el valor estimat com a justipreu de dita peça s-estima en 14.857,93 euros.

Situació de la finca: carrer Consuelo Zaragoza-Barcelona. Porció de sòl qualificat de clau viaria segons NNSS

Tipus d-afectació: afectació parcial de la finca registral 2588

Propietat, afectació i valoració:

COPROPIETARIS (una meitat indivisa cadascun) SUPERFICIE VALORACIÓ

Jose Julian Herrera Marti N.I.F. 39.846.663-Z - Barcelona, 39 MdE 204.00 m2 14.857,93 euros

Jordi Herrera Marti N.I.F. 39.851.348-F - Castelar, 21 Ginestar

Càrregues i gravàmens: la porció de sòl a expropiar es troba registrat sota la finca 2588, tomo 679, llibre 77, foli 11 del Registre de la propietat de Gandesa. Segons registre la totalitat de la parcel·la té una superfície de 2021,00 m2.

Segons consta al plànol de la OVC, el sòl afectat no disposa de referència cadastral al grafiar-se com a sistema viari. No obstant i tal i com apareix en la nota simple registral, li hauria de correspondre la referència cadastral, núm.: 2213411CF0521C0001AM, d-una superfície de sòl 1.149,00 m2 i edificada de 678.00 m2.

En la nota simple registral disposada, de 10.03.2011 apareixen diferents afeccions procedents de les liquidacions que es puguin derivar de l-Impost sobre Transmissions Patrimonials i Actes Jurídics. A més a més apareix una hipoteca a favor de la Caja de Ahorros y Monte de Piedad de Madrid.

Titulars d-altres drets: apareix un dret de vol sobre una part de la superfície de parcel·la per la construcció d-un edifici de planta baixa més tres plantes pis des del nivell del carrer Doctor Borràs. (No obstant la porció a expropiar no està afectada per dit dret).

Destinació o afectació dels béns i drets: viari.

Si es vol impugnar la present resolució, que posa fi a la via administrativa, procedeix interposar recurs contenciós administratiu davant el Jutjat Contenciós Administratiu de Tarragona, en el termini de dos mesos a comptar des del dia següent de la seva notificació.

Alternativament i de forma potestativa, es pot interposar recurs de reposició davant el mateix òrgan que l-ha dictat, en el termini d-un mes a comptar des del dia següent de la seva notificació.

Móra d-Ebre, 2 de novembre de 2011. --- L-alcalde-president, Joan Piñol Mora.

La tieta Angelina

2011-11-13T08:04:00.000+01:00

A les deu de la nit no és una bona hora per anar visitar la tieta soltera de la família. La mala llet que acumula de tot el dia recomana no despertar la fera. Però els esforços per passar de puntetes sobre la migradesa de l'actualitat es rendeixen al fet que la tieta Angelina i la seva cosina Lolita saben navegar per Internet i al descobriment del 3/24.La mala llet li supura pels porositats de la pell com l'aigua calenta de Caldes de Montbui. Tant fot que siguin les deu de la nit com les tres del migdia. Està emprenyada i en té motius.

La sanitat pública li complica la vida. A ella li diuen que és per les retallades. I els que retallen diuen que és culpa del dèficit fiscal que generen els espanyols. Ella no se'ls creu. Primer, perquè veu que es posen catxondos baixant les persianes de la cosa pública. I, segon, perquè si "fossin homes plantarien cara als lladres". Per tant, a més de neocons, poc homes. Per altra banda,fa quaranta anys que paga una mútua i ara que li fan falta els seus serveis només li posen pegues. I, la tieta, que les ha vistes de tots colors diu que sap perquè ho fan. "Ho fan perquè són una colla de cabrons", sentencia sense que li pugin els colors.

La tieta, que només volia deixar algun dia de ser espanyola, no votarà el 20N. Els "cabrons" de la mútua l'han entretinguda amb els papers per a una operació de cor. Havien de decidir si unes vàlvules pel cor entraven o no en la pòlissa. Mentrestant ens diuen que s'ha mort d'un aneurisma. Han arribat tard, però han fet negoci durant quaranta anys.

Escolto per campanya els que volen pactar amb els espanyols faules com el pacte fiscal. Són els mateixos que diuen que la salut és cosa d'un mateix. Són els que retallen per ser poc homes i els que animen abonar-se al negoci privat de la salut. I encara algú es creu que aquests negociaran un pacte fiscal que s'assembli a un concert, i si ho fan, quin serà el preu? Ni ho saben. Al capdavall, quan la guineu no les pot haver diu que són verdes.Com sempre.

Quico Sallés

Móra d’Ebre proposa un ERO als treballadors de l’escola de música

2011-11-11T08:02:00.000+01:00

La retallada del 23 per cent de la subvenció de la Generalitat per al curs 2010/2011 a les escoles de música municipals catalanes ha passat factura a les Terres de l’Ebre, on l’aprenentatge de la música és una activitat molt estesa. Els consistoris han hagut d'assumir amb fons propis els diners que el Govern ha deixat de pagar. En altres casos, s’ha aprovat una pujada de quotes per a pal·liar el dèficit existent, però a Móra d’Ebre s’ha anat un pas més enllà.

La direcció del centre s’ha reunit aquesta setmana en assemblea amb els pares per exposar-los les mesures proposades per a eixugar el dèficit de 36.000 euros existent. Un paquet de mesures centrat en l’aplicació d’un Expedient de Regulació d’Ocupació (ERO) que afectaria, segons l’alcalde morenc, Joan Piñol, a tota la plantilla del centre, 21 treballadors entre professorat, personal administratiu i direcció.

Aquest ERO tindria una durada màxima de 90 dies i s’aplicaria durant els mesos d’estiu i altres períodes de vacances com Setmana Santa i Nadal, època durant la qual els afectats per l’expedient cobrarien l’atur. Piñol ha volgut deixar clar que la proposta d’ERO encara ha de ser aprovada pel Patronat de l’Escola de Música i que «en cap cas afectaria el desenvolupament normal de l’activitat acadèmica durant el curs». A banda de l’expedient de regulació, la direcció de l’escola explicà als pares que també es proposa un augment de les quotes dels alumnes en un 5 per cent i es recordà que l’ajuntament ha aportat 5.000 euros extres als 30.000 euros aprovats en els pressupostos de 2011.

La polèmica

La principal causa del dèficit generat a l’escola és la retallada aplicada per la Generalitat, xifrada en 25.800 euros. A banda, l’anterior equip de govern de l’Ajuntament de Móra d’Ebre havia aprovat a finals de 2010 la reducció dràstica de l’ajut destinat a l’escola d’aquell exercici, de 60.000 a 15.000 euros.

L’anterior govern, en mans del PSC i ERC, justificà la mesura pel fort increment de l’ajut procedent de la Generalitat però Piñol defensa que l’increment de la Generalitat no justificava la dràstica rebaixa de l’ajut municipal. Sigui com sigui, en els pressupostos de 2011, també aprovats per l’anterior govern municipal el mes de febrer d’enguany, s’aprova un ajut a l’escola de 30.000 euros, el doble dels 15.000 euros atorgats el 2010 però la meitat dels diners destinats anys enrere.

A.Cararl

Diari de Tarragona

Joan Piñol, alcalde de Móra d'Ebre: Inici de legislatura: Un projecte clar i engrescador

2011-11-10T22:06:00.000+01:00

L'11 de juny passat van prendre possessió els nous consistoris sorgits de les eleccions del 22 de maig. A Móra d'Ebre, igual com a moltes poblacions de la resta del país, els comicis van significar un important aval per a la candidatura de Convergència i Unió (CiU), la qual, després de dos mandats d'estar a l'oposició tot i ser la llista més votada, va recuperar l'alcaldia amb majoria absoluta.

Han passat gairebé cinc mesos des que vaig ser elegit alcalde i la feina que hem fet des de l'equip de govern ha sigut intensa enmig d'un context econòmic complicat i advers. La situació que hem heretat de l'anterior equip de govern (PSC i ERC) no és, ni de bon tros, òptima.

Ens hem trobat només començar amb la liquidació del pressupost del 2010, que l'equip de govern sortint va tancar amb un romanent de tresoreria positiu de 59.000 euros, si bé segons un informe del SAM de la Diputació, un cop examinada tota la documentació, determina que la liquidació del pressupost del 2010 és de 379.000 euros de romanent de tresoreria negatiu...

Per si això fos poc, el nou Ajuntament de Móra també ha tingut d'entomar una altra mala notícia. El govern de l'Estat ens reclama el retorn d'unes importants quantitats per transferències efectuades a l'alça en anys precedents. Són uns diners que el consistori ja va invertir i que ara, en plena crisi, haurem de retornar per una mala previsió de l'Estat. Que lluny queden els temps dels quantiosos ingressos del boom immobiliari i de les generoses subvencions dels

plans Zapatero!

Ara és el moment d'administrar els escassos recursos que tenim de manera responsable i d'entomar mesures difícils, com l'ajornament de la festa de la Móra Morisca per poder garantir un pressupost suficient per organitzar la Festa Major.

El nou mandat municipal s'enceta amb un equip de govern ampli i sòlid. Tot i que CiU va assolir la majoria absoluta a Móra d'Ebre, hem integrat el regidor del PP al govern perquè va expressar el seu desig de treballar pel poble i contribuir a la governabilitat. Creiem que en moments com els actuals, la ciutadania reclama més que mai als polítics entesa i suma d'esforços per intentar donar resposta a la greu situació per la qual passen moltes famílies.

Amb aquesta base àmplia estem tirant endavant un projecte clar i engrescador per impulsar una Móra moderna, centrada en els serveis, el comerç i el turisme; que incentivi la indústria local sense renunciar a noves inversions externes. Volem participar en el desenvolupament de polígons industrials propers i amb futur, com el del Molló, tot defugint d'invents inexplicables, com el polígon de les Camposines, que hores d'ara continua sense materialitzar-se.

Lògicament, procurarem d'ampliar el polígon industrial la Verdeguera, amb els

terrenys adquirits per l'Incasol per poder encabir la indústria local o alguna nova inversió, però som conscients de la situació econòmica actual, tant de l'Ajuntament com de la Generalitat, i sabem que això ni avui ni demà serà fàcil. No volem enganyar ningú.

En l'àmbit social, en poc temps ens hem posat a treballar per donar resposta a problemes que semblaven insalvables. A tall d'exemple esmentaré la problemàtica dels pisos ocupats il·legalment. Quan vam arribar al govern hi havia 21 pisos ocupats de manera irregular a Móra d'Ebre, ara n'hi ha 14. Queda molta feina a fer, és cert, però en aquest àmbit s'ha avançat més en cinc mesos de govern de CiU que en els vuit anys precedents.

Hem obert vies de diàleg amb els paradistes del mercat municipal amb l'objectiu de cercar una solució consensuada, si és possible, per a traslladar-lo a una millor ubicació. Estem estudiant la reordenació de la circulació per l'interior del nucli urbà amb criteris tècnics solvents, que deixin enrere els capricis polítics i el ball de senyals amunt i avall. Estem revisant les beques restrictives aprovades per l'anterior equip de govern per a l'adquisició de llibres escolars, les quals volem tindre enllestides abans d'acabar l'any. Dialoguem amb els veïns per trobar solucions a la problemàtica de la recollida de les escombraries, un tema especialment punyent en alguns barris.

En l'àmbit institucional, Móra d'Ebre disposa d'un diputat provincial i de la vicepresidència segona del Consell Comarcal durant tot el mandat. A més, un morenc ha accedit a la direcció de l'IDECE, també tot el mandat. L'alcalde de Móra d'Ebre és membre també de la Comissió de Govern Local de Catalunya, membre de Consell Nacional de l'ACM i president del Consell Rector de GECOHSA.

Tot plegat, un reconeixement institucional important que reflexa el pes polític de la capital de la Ribera d'Ebre en destacats ens supramunicipals i òrgans decisoris.

En fi, estem desplegant les línies mestres del mandat, perquè ara és moment de treballar, de redactar projectes, de dialogar amb tots els veïns que truquen a la porta de l'Ajuntament per expressar els seus problemes i els seus anhels. És temps d'acabar d'executar un pressupost aprovat per l'anterior equip de govern i de presentar-ne un de nou que tingui en compte les prioritats actuals i futures de la població. És moment de construir, de fer poble, d'il·lusionar malgrat les dificultats, de sumar esforços i de creure en un futur que tenim al nostre abast.

Temps hi haurà per fer balanços i per jutjar amb coneixement de causa aquest nou equip de govern que comença la seua singladura, ja que en democràcia els balanços es fan cada quatre anys, no cada quatre mesos.

Els morencs van parlar a les urnes el passat 22 de maig, van emetre veredicte, van fer el seu balanç i van posar cadascú en al seu lloc.

Ara ens toca administrar de manera responsable el present per garantir un futur millor per a tots.

Joan Piñol Mora

Alcalde de Móra d'Ebre

Modificació de les bases de concessió de subvencions entitats, Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre

2011-11-10T09:42:00.000+01:00

El Ple del Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre, en sessió de data 25/10/2011, va aprovar inicialment la segona modificació de les bases reguladores que regeixen la concessió, per part del Consell Comarcal de la Ribera d-Ebre, de subvencions públiques per al foment d'activitats d'utilitat o interès social i per a la promoció d'un fi públic.

L'acord esmentat, juntament amb l'expedient de què porta causa, se sotmeten a tràmit d'informació pública per termini de vint dies en compliment del que es disposa a l'article 124 del Reglament d'obres, activitats i serveis dels ens locals aprovat per Decret 179/1995, de 13/6/1995.

Si durant aquest termini no es presentessin reclamacions ni al·legacions, l'acord s'entendrà definitivament adoptat.

Móra d'Ebre, 31 d'octubre de 2011. --- El president, Jordi Jardí i Pinyol.

Móra d'Ebre no podrá accedir a crèdits l'any vinent si no milloren les seves finances

2011-11-08T16:09:00.000+01:00

La situació financera dels ajuntaments és delicada des de fa temps, i sembla ser que la tendència, lluny de millorar, empitjora cada cop més. Durant aquest any, molts municipis han hagut de recórrer a línies de crèdit ICO o de l'Institut Català de Finances per pagar factures endarrerides de diferents proveïdors, especialment petites i mitjanes empreses. Per tant el que queda clar és que entrar en aquesta línia de finançament implica no poder endeutar-se en un futur si no tens superàvit.

Però no només no podran endeutar-se els ajuntaments que hagin demanat crèdits ICO i no tinguin superàvit. Segons una mesura excepcional recollida als Pressupostos Generals de 2011, cap municipi que superi el 75% de deute sobre ingressos pot accedir a crèdits, i tot sembla indicar que aquest llindar es podria mantenir al 2012. Això deixaria a més de 60 municipis catalans, entre ells el de Móra d'Ebre sense la possibilitat de demanar diners per acabar obres que ja estan en marxa i per començar-ne d'altres ja previstes, en aquest cas algunes inversions previstes no es podrien iniciar o reprendre fins el 2013.

Per buscar les causes d'aquests endeutaments tan alts hi explicacions de tot tipus, però la majoria ho atribueix a la mala gestió dels governs anteriors. Diuen que van fer massa obres, que no van contemplar la caiguda d'ingressos de la construcció, o que van anar refinançant el deute i ara s'ha de tornar tot de cop.

La gestió econòmica de l'Ajuntament de Móra d'Ebre ja va quedar en entredit per l'equip de CIU a les hores a l'oposició, durant el debat per l'aprovació dels pressupostos per l'any 2008. Ja a les hores CIU va denunciar el pressupost per irrealitzable, especialment l'apartat d'ingresos, en l'apartat de l'ICIO (Impost per Construccions) que va ser pressupostat amb 300.000€, tot i la davallada de la construcció.

L'aprovació d'aquest pressupost duia també inclòs sol·licitar un nou préstec d'1.000.000€ per fer front als ingressos.

L'altre apartat va ser modificar les taxes de claveguera, escombraries, ocupació de terrenys d'us public, i la de preus públics.

Sigui com sigui, l'única solució ara és reduir despeses al màxim i pujar els impostos.

En termes absoluts, els ajuntaments més endeutats són, per aquest ordre, Tarragona, Reus, Lleida, Sabadell, Terrassa, Hospitalet i Badalona, si bé només els tres primers es troben, en percentatge, per sobre del límit permès. A la resta, el deute per habitant no és especialment alt.

I els que sí presenten una situació més preocupant són municipis com Vila-Sacra, Móra d'Ebre, Besalú, Tàrrega o Tossa de Mar, tots ells amb un percentatge superior al 120% de deute viu sobre ingressos.

Més extrem és el cas de Moià, que està per sobre del 375%, segons informa El País. També ajuntaments més grans, com els de Figueres, Manresa, Mataró, Igualada o Sitges es troben, de bon tros, superant el 75% legal. Aquest 75% és el topall que es va marcar pel 2011 i que podria prorrogar-se de cara a l'any vinent.

15 i 16 de novembre: vaga a hospitals i CAPS

2011-11-07T18:26:00.001+01:00

Metges de Catalunya assegura que té informacions que apunten a una nova retallada pressupostària.

El sindicat Metges de Catalunya ha convocat una vaga als centres públics i concertats els dies 15 i 16 de novembre per mostrar el seu rebuig a les retallades en l'àmbit sanitari. El president del sindicat, Albert Tomàs, ha explicat que el seu objectiu és poder arribar a un acord abans de que la vaga es faci realitat però han alertat que no es quedaran "amb els braços creuats".

El líder sindical ha afegit que també la convoquen perquè els hi han arribat "informacions" que apunten que el 2012 "es retallarà un 4,8%" el pressupost del Departament. Per desconvocar la vaga, Tomàs ha dit que cal la "garantia" que no disminuirà el pressupost i que es recuperaran "les condicions laborals i retributives" dels facultatius el 2010.

Segons el sindicat, majoritari al sector, 16.500 facultatius están cridats a la vaga. L'aturada afectarà 65 hospitals i 427 centres d'atenció primària.

El drama a la pantalla

2011-11-06T08:41:00.000+01:00

No sóc l'única persona a la qual l'aparició al programa La noria de la mare d'El Cuco, un dels condemnats per la mort de Marta del Castillo, li va sorprendre i li va semblar una falta de respecte. Però el que em va impactar més és l'import que, suposadament, ha cobrat per l'entrevista: 10.000 euros.

Això és fer d'una desgràcia una notícia morbosa. On hem arribat? El fet que Rosalía García, la mare de l'acusat, accepti cobrar i fer l'entrevista em sembla que és riure's del patiment de la família i els amics de la Marta. I, sobretot, dono suport a la idea que es destinin els deu mil euros a pagar la indemnització dels costos de la investigació del cas.

De fet, l'única cosa que m'ha agradat d'aquesta història és que les marques Campofrío, Puleva i Bayer hagin decidit retirar la seva publicitat del programa La noria, per manifestar que no estan d'acord amb el que han fet i donar suport a la família.

Sílvia Martínez

L'estafa dels genèrics

2011-11-05T08:02:00.000+01:00

Tinc una filla autista. Amb bon seguiment mèdic i una perfecta medicació seguia la seva vida sense donar-nos més problemes dels que ja dóna aquesta greu malaltia.

Aquest estiu i estant de vacances se'ns acabaren unes de les pastilles que sol prendre; atès que teníem una recepta férem anar els fills fins a la farmàcia a buscar el medicament. Els nois tornaren amb un medicament no conegut per nosaltres. El farmacèutic els havia dit que era el mateix, la mateixa composició però més econòmic. Nosaltres, com que els metges que habitualment porten la nena estaven de vacances li donàrem aquell medicament, la mateixa dosi que li donàvem amb el seu original.

A mesura que passaven els dies observàvem que la nena anava empitjorant. Al centre ocupacional que va habitualment, de seguida em digueren que veien la nena molt alterada. Nosaltres, que també ho havíem observat, al final en espantàrem. Primer ho consultàrem al metge de capçalera, que ens va afirmar que podia ser el genèric. Trucàrem a la psiquiatra que porta la nostra filla. Doncs sí, el que temíem: la nena, al no prendre el seu medicament de sempre, estava fent un brot. Amb patologies greus, ella mai recepta genèrics. Havia estat la farmàcia la que s'havia permès la llibertat de canviar el medicament. Estan enfadats amb el govern i ho paguen els malalts.

Tenen idea, govern i farmacèutics, el que costa tornar al seu estat d'abans un malalt que ja per si mateix té una malaltia difícil de controlar.

Se li ha hagut de tornar a donar el medicament inicial i augmentar-ne la dosi. Què hi haurem guanyat tots plegats? El govern, res, ja que tot el que els semblà un estalvi, amb l'augment de la dosi i l'ingrés de la nena més aviat els costarà més car, sense comptar el que això suposarà per a ella i per a nosaltres.

TEIA CUENCA I JUNCÀ

L’ajuntament de Móra D’Ebre augmenta els impostos en temps de crisi

2011-11-02T08:22:00.001+01:00

El passat dijous 27 d’octubre de 2011 se celebrà Ple extraordinari de l’ajuntament de Móra d’Ebre amb els següent ordre del dia:

Aprovació de l’acta anterior

Després d’una petita correcció s’aprovà per unanimitat.

Resolucions d’alcaldia

Es donà compte dels decrets d’alcaldia des de la darrera sessió plenària.

Aprovació de l’expedient de modificació de les ordenances fiscals per a l’exercici 2012

Les ordenances són els tributs que l’ajuntament ingressa per a poder exercir les seves competències.

Són de 3 tipus:

Impostos: IBI, Vehicles, Obres...

Taxes: recollida escombraries, cementiri, guals...

Preus públics: utilització locals, zona blava...

L’equip de govern proposà l’augment de totes les ordenances l’IPC interanual, un 3,1%.

El Grup Municipal Socialista vam votar en CONTRA de la proposta en considerar que en el context de crisi en què ens trobem, l’ajuntament no hauria d’augmentar els impostos (sinó congelar-los com s’ha fet els darrers anys) per a no gravar encara més la difícil situació en què es troben moltes famílies a la nostra població, i alhora complir amb les propostes de l’equip de govern durant la campanya electoral i amb els seus posicionament els darrers anys quan estaven a l’oposició.

(Recordem que l’actual Sr. Alcalde, aleshores candidat de CiU, va manifestar durant la campanya electoral que “els impostos a Móra eren extremadament elevats i, per tant, descartava augmentar-los”)

El grup de CiU argumentà que una cosa és quan s’està al govern i una altra quan s’és a l’oposició i que s’augmentava l’IPC per a poder continuar donant els mateixos serveis a la població.

El portaveu d’ERC proposà la votació separada de les ordenances –com havia demanat el grup de CiU altres anys- per a poder discriminar millor les que calia augmentar i les que s’haurien de congelar.

El portaveu del PP no demanà la paraula.

Finalment s’aprovà amb els vots favorables de CiU i PP, l’abstenció d’ERC i el vot en contra del PSC.

Aprovació definitiva de l’expedient de contribucions especials c. Consuelo Zaragoza-c. Barcelona.

Aprovació definitiva de l’expedient d’expropiació forçosa c. Consuelo Zaragoza- C. Barcelona

Antecedents:

Els punts 4 i 5 formen part del mateix projecte. Es tracta de la continuació del carrer Barcelona fins al camí de les Sènies, semblant a com es va fer amb el carrer Tarragona, al costat del famós edifici on hi ha pisos ocupats.

En principi es volia arribar fins al camí de les Sènies però es va haver de desistir per la dificultat d’entendre’s amb tots els veïns i es va optar per fer-ne un tram fins al carrer Consuelo Zaragoza (el de la impremta Bassa) i esperar en un futur projecte acabar-lo tot. D’aquesta manera podria acabar d’urbanitzar-se un tram de carrer i s’eliminarien les aigües pluvials del carrer Dr. Borràs.

Per poder fer-ho s’havia de cobrar contribucions especials als veïns afectats i, fins i tot, expropiar 204 m2 a uns veïns (pagant-los, és clar). L’ajuntament també participava en uns diners en el global del projecte.

L’import total de la inversió és de 221.368,44€ i es podia comptar amb una subvenció del PUOSC-PAM de 21.303,93€.

Va ser un expedient molt llarg, amb moltes reunions i canvis al projecte. L’oposició de CiU va votar en contra en els plens on es van presentar els esmentats projectes. Ara el grup de CiU presenta el MATEIX PROJECTE.

Desenvolupament del Ple

A la sessió plenària el sr. Alcalde va manifestar que aquest punt era la continuació del tràmit administratiu iniciat l’anterior legislatura i que el seu grup NO ERA PARTIDARI d’aquest projecte però el tiraven endavant per a no perdre la subvenció dels 21.303,93€ del PUOSC.

El portaveu del PSC va manifestar la seva sorpresa en considerar que si realment el projecte era tan dolent com manifestava l’alcalde i com s’hi havien oposat l’anterior legislatura, valia més renunciar a una subvenció de menys del 10 % de l’obra abans d’invertir-ne l’altre 90 % d’una forma, segons ells, incorrecta.

La qüestió està en què al grup de CiU-PP els costa reconèixer quan un projecte és positiu per al poble, només pel fet d’haver-lo iniciat l’anterior equip de govern. En fi, desorientació, falta de coherència i de criteri.

El grup del PSC vam votar afirmativament argumentant que era un projecte bo per a la població de Móra.

L’equip de govern (CiU-PP) també van votar a favor i el representant d’ERC es va abstenir.

PSC MÓRA D'EBRE

Modificació de les ordenances fiscals, exercici 2012: IBI i altres. Aprovació inicial

2011-11-02T08:06:00.000+01:00

El Ple de l'Ajuntament en sessió de data 27 d'octubre de 2011, va aprovar entre d'altres:

-Primer.- Aprovar inicialment la modificació de les següents ordenances fiscals,

- Impost sobre béns immobles

- Impost de vehicles de tracció mecànica

- Impost sobre construccions i instal·lacions

- Taxa prestació servei de documents administratius

- Taxa per llicència d'obertura d'establiments

- Taxa de cementiri municipal

- Taxa prestació servei de recollida d'escombraries

- Taxa retirada de vehicles

- Taxa per la llicència d'autotaxis

- Taxa per l'obertura de sondatges

- Taxa per l'ocupació via pública materials de construcció i d'altres mercaderies

- Taxa per l'ocupació del domini públic amb taules i cadires

- Taxa per l'ocupació de via pública amb parades, barraques i d'altres.

- Taxa prestació servei de guals

- Preu públic utilització locals municipals

- Preu públic prestació servei de fotocòpies

- Preu públic prestació servei de fax

- Preu públic prestació servei de tanques municipals

- Preu públic prestació servei d'estacionament vehicles horari limitat

- Preu públic subministrament materials de construcció

SEGON.- Derogar els annexos de l'Ordenança fiscal núm. 23 reguladora dels preus públics que tot seguit es detallen:

- Annex 6, preu públic per la utilització de la cuba de neteja de clavegueram

- Annex 12, preu públic per la prestació de servei de publicitat TV local

TERCER.- Deixar sense efectes l'Ordenança fiscal núm. 16, reguladora de la taxa de prestació serveis piscina i instal·lacions esportives, i l'annex 1, preu públic prestació servei de transport, de l'Ordenança fiscal núm. 23 reguladora dels preus públics, atès que tenen la consideració de tarifes a l'haver estat adscrits els serveis a les societats municipals.....//-.

L'esmentat acord s'exposarà al tauler d'anuncis d'aquesta corporació, pel termini de trenta dies, a comptar de l'endemà de la publicació d'aquest anunci al BOP, durant els quals els interessats podran examinar l'expedient a les dependències municipals, en horari de 9 a 14 hores de dilluns a divendres feiners, i presentar les reclamacions i suggeriments que considerin oportuns, en compliment del que preveuen els articles 17 del Reial Decret Legislatiu 2/2004 que aprova el text refós de la Llei d'hisendes locals, el 49.b de la Llei 7/1985, de 2 d'abril, reguladora de les bases de règim local i el 178.1 del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d'abril, pel qual s'aprova el text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya.

Si dins el termini d'exposició al públic no es produeixen reclamacions contra els referits acords, aquests s'entendran definitivament aprovats.

Móra d'Ebre, 28 d'octubre de 2011. --- L'alcalde, Joan Piñol Mora.

Ciudad Real, l'enèsim nyap

2011-10-30T08:06:00.000+01:00

L'aeroport de Ciudad Real (Castella-La Manxa), amb una pista de 4.000 metres i una terminal de passatgers de 28.000 metres quadrats, passa a engrossir la llista de grans infraestructures en desús de l'Estat espanyol. A 3/4 de 3 de la tarda d'ahir, s'hi ha enlairat l'últim vol de la companyia Vueling amb destí a Barcelona amb 56 passatgers a bord. A partir d'ara, tan sols s'hi faran vols privats, sobretot per als afeccionats a la caça.

L'aeroport, amb una de les pistes més llargues de tot Europa, mai va assolir una xifra destacable de passatgers, tot i que les previsions inicials parlaven d'arribar als 2,5 milions en els primers cinc anys. Durant el seu primer mes de funcionament, el desembre del 2008, l'aeroport només va acollir 1.116 passatgers; durant tot el 2009, la xifra va ser de 53.557; l'any passat, de 33.520, i durant el primer semestre d'enguany, d'11.844. Per tant, del 2008 ençà, per l'aeroport de Ciudad Real tan sols hi han passat 100.037 passatgers.

Ara, Vueling ha decidit deixar de volar des de Ciudad Real arran de l'acabament del contracte publicitari que va firmar amb el govern de Castella-La Manxa, pel qual va rebre 2,36 milions d'euros.

L'aeroport, actualment, es troba en ple procés concursal i els assalariats que encara hi treballen es veuen immersos en un procés de regulació d'ocupació, segons el qual passen tres mesos a l'atur i treballen els tres mesos següents, a més a més d'haver patit una retallada del 15% del sou.

"Escàndol polític"

Izquierda Unida de Castella-La Manxa ha estat l'única formació política que ha valorat la situació, criticant que "l'aeroport és un dels màxims exponents" de la "decadència" d'un projecte de país marcat pels "excessos" econòmics, urbanístics i democràtics.

"Ni tots els diners públics invertits, ni l'obstinació personal d'alguns governants que jugaven amb els diners dels altres, ni Caja Castilla La Mancha (CCM), ni les modificacions a mida de les normes urbanístiques no han pogut salvar el projecte".

IU, criticant tant al PSOE com al PP, també posa l'aeroport com a exemple "d'allò que no s'ha de fer des dels poders públics: alimentar, emparar i legitimar l'escàndol polític i financer més gran de la província, vergonya en la resta d'Europa i del món".

«Latituds», al Canal 33, parla de Som Energia

2011-10-29T09:13:00.000+02:00

El programa "Latituds" del Canal 33 emet per internet Som Energia, diumenge 30 d'octubre (20:00 h), amb remissions dimecres 2 de novembre, a les 23.30 i dijous 4, a les 17.00, al Canal 33 i diumenge 6 a les 15.30 al Canal 324.

Som Energia és la primera cooperativa de l'estat espanyol, nascuda a Catalunya, que produeix energia renovable i la comercialitza als seus socis. La cooperativa contribueix a un canvi de model energètic, promovent les energies verdes enfront dels combustibles fòssils, que intervenen en el canvi climàtic. Els socis de la cooperativa, a banda de comprar energia verda, també poden invertir en projectes d'energies renovables que gestiona Som Energia, i se'ls garanteix un 4 per cent d'interès anual. I reben assessorament i ajut econòmic per instal·lar projectes d'energia verda.

L'ens comarcal aprova una moció d'ERC reclamant a la Generalitat i al govern espanyol que construeixin un tercer rail d'ample internacional al llarg del recorregut

2011-10-26T18:49:00.000+02:00

El ple del Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre ha aprovat per unanimitat una moció que insta el Departament de Territori i Sostenibilitat i el Ministeri de Foment a efectuar les "gestions necessàries per tal d'incloure la línia ferroviària de Saragossa-Casp-Móra la Nova-Tarragona com a ramal, dins del projecte del corredor ferroviari del Mediterrani".

La moció, presentada pel grup comarcal d'ERC-AM, també demana a les administracions que adaptin aquest recorregut "a l'ample de via internacional", amb "la instal·lació d'un tercer rail al llarg de tot el recorregut".

Segons destaquen, el projecte tindria un "impacte positiu" per als polígons de Móra la Nova, Flix i per al conjunt de la comarca.

L'Agència de l'Habitatge de Catalunya posa en lloguer 210 pisos públics desocupats a les Terres de l'Ebre

2011-10-26T08:29:00.000+02:00

L'Ampolla (Baix Ebre), amb 42 habitatges a Cap-Roig; Amposta, amb 40; Gandesa, 34; i Sant Carles de la Ràpita (Montsià), 30, són els municipis que concentren un major nombre de pisos de titularitat pública desocupats al territori. El secretari d'Habitatge i Millora Urbana, Carles Sala, que ha exposat les condicions i detalls d'aquest pla de xoc als responsables territorials de la Generalitat amb competències en la matèria a les Terres de l'Ebre, ha explicat però que el fenomen afecta a les quatre comarques ebrenques en major o menor mesura. Tortosa, Ulldecona La Sénia (Montsià), Batea, Horta de Sant Joan (Terra Alta), Flix, Móra d'Ebre i la Torre de l'Espanyol (Ribera d'Ebre), són la resta de municipis amb promocions encara per ocupar.

"És inadmissible i indecent en un moment com l'actual", ha declarat Sala, tot recordant que en l'àmbit de Catalunya, un de cada quatre pisos públics 3.264 d'un parc de 13.600 es troben buits. Els 210 habitatges de les Terres de l'Ebre representen un 6,43% del total de Catalunya. L'Agència de l'Habitatge de Catalunya s'ha fixat l'objectiu de reduir del 25% a menys del 5% la ràtio de desocupació. Segons ha afegit el secretari general, la causa d'aquest fenomen respondria a una planificació inadequada en el passat: "es van promoure on no havia acreditada una demanda d'habitatge". Entre d'altres exemples, ha posat una promoció de setze pisos a la Torre de l'Espanyol l'any 2007, que encara es troba desocupada.

El pla de xoc en marxa preveu obrir entre 30 i 40 convocatòries mensuals des d'aquest mes d'octubre i fins el pròxim mes d'abril de 2012. "És inaudit aquest ritme frenètic de convocatòries però ho fem perquè no torni a passar mai més". Per intentar captar l'interès dels potencials sol·licitants, l'Agència ha reajustat a la baixa els preus de lloguer situant-lo "per sota del preu de mercat mitjà de l'arrendament lliure". La segona mesura ha estat reconvertir els pisos per a la venda en pisos de lloguer amb opció de compra una decisió que es pot prendre en deu anys, mantenint també els que ja s'havien ofert com a de lloguer.

A les Terres de l'Ebre, en aquests moments, es troben ja obertes tres convocatòries. La de la Torre de l'Espanyol, amb 16 habitatges en opció de compra amb lloguers entre els 170 i els 240 euros; Flix, amb quinze habitatges entre els 170 i els 240 euros; i Horta de Sant Joan, vuit pisos entre els 130 i els 165 euros. Així doncs, la forquilla de preus, en funció de l'emplaçament i la superfície, va des d'aquests 130 euros als 328 euros en els casos d'Amposta i Sant Carles de la Ràpita. Segons Sala, els pisos es troben pràcticament en condicions d'habitabilitat, atès que no s'ha detectat en cap d'ells "ocupacions il·legals".

També ha precisat que les convocatòries quedaran "permanentment obertes" per aconseguir l'objectiu de reduir el nombre de pisos desocupats. Els requisits per accedir aquests habitatges seran els mateixos que es reclamen per optar a la compra d'un pis de protecció oficial: no sobrepassar un nivell d'ingressos determinat, no posseir en propietat un altre habitatge i acreditar l'empadronament al mateix municipi.

Cleries admet que a les Terres de l'Ebre "anem justos" en places de residència per a la gent gran

2011-10-25T08:39:00.001+02:00

El conseller s'ha referit així a l'anomenada prestació econòmica vinculada que les residències privades poden optar a través d'una acreditació de places prèvia. Precisament a Tortosa, l'empresa l'Onada té projectada una altra residència per a la gent gran al barri de Sant Llàtzer. L'alcalde, Ferran Bel, ha volgut recordar aquest projecte que, "tot i que va a un altre ritme", permetrà "resoldre el dèficit de places que tenim d'acord amb la població en un termini de dos o tres anys". "Buscarem la fórmula i els concerts necessaris per fer-la viable".

En el cas de Móra d'Ebre, l'ampliació projectada a la residència Natzaret és més petita, una desena de places, que podrien estar operatives a principis d'any.

Tot i aquest dèficit de places de residència, el conseller ha reconegut que la planificació de places de centre de dia al territori és bastant millor. Així ha explicat que, en breu, s'inauguraran els centres de La Fatarella (Terra Alta) i La Torre de l'Espanyol (Ribera d'Ebre).

El conseller ha dut a terme aquest dilluns una visita a les Terres de l'Ebre per conèixer i parlar amb els ens locals i comarcals del territori i les entitats sobre la realitat. A més de les residències de Móra d'Ebre i Tortosa, a la capital de la Ribera d'Ebre també ha visitat l'Associació Jeroni de Moragas, per conèixer els diferents serveis que ofereix l'entitat: el Centre Ocupacional per a discapacitat psíquics, el Centre Especial de Treball, i el Centre d'Educació Especial. Cleries ha lloat el treball fet per les fundacions, associacions i entitats del territori en la prestació de serveis socials.

El titular del Departament de Benestar Social i Família ha acabat la seva jornada a l'Ebre a Amposta amb una reunió amb entitats d'àmbit social del Montsià.

Pròrroga d'una contractació, acord de la Junta de Govern, Ajuntament Móra d'Ebre

2011-10-25T08:01:00.000+02:00

La Junta de Govern Local, en sessió de data 11 d'octubre de 2011, ha acordat la pròrroga de la contractació com personal laboral temporal, del Sr. Jaume Pasanau Grau.

Modalitat contractual: personal laboral temporal amb jornada completa

Data final: 30 de novembre de 2011

Durada del contracte: servei determinat

La qual cosa es fa pública en compliment del que es disposa en l'article 291 del DL 2/2003, pel qual s'aprova el text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, i concordants.

Móra d'Ebre, 14 d'octubre de 2011. --- L'alcalde-president, Joan Piñol Mora.

Subvencions juvenils per la Ribera d'Ebre

2011-10-23T08:08:00.001+02:00

Reconec que escric potser en un moment calent, i que feia molt de temps que no volia parlar de temes polítics, però avui he sentit la realitat un altre cop de ser una comarca que no existeix pel aquest Govern.

Tots sabeu que sóc membre de l'associació juvenil Baronia d'Entença i les activitats que fem son poques o moltes, interessants o sols per una colla de frikis, però es fan coses i mantenir una associació val diners: cartelleria, material, premis o un local social, que l'ajuntament mai ens ha cedit. No li reclamo a l'actual que ens cedeixi un, quan l'antic govern es va passar dues legislatures sense fer-ho.

Ara be, una part del funcionament de l'associació es genera amb diners públics i per tal cosa existeixen les subvencions, aquest any l'associació n'ha demanat per dues bandes per diferents activitats:

Consell comarcal de la Ribera d'Ebre: Se'ns va denegar per manca d'interès de l'activitat proposada, que va ser Un Somriure de Clicks 2011, mes de mil visitants (xifra similar a les visites del castell de Móra d'Ebre) van pensar diferent. Un dels altres motius que van fer valer com motiu de denegació era que com que hi ha retallades i no hi ha diners per activitats, centrar-se en associacions que figuraven en l'històric de les subvencions, o sigui no demanar durant 8 anys diners al consell comarcal ens ha perjudicat.

Direcció General de Joventut: Aquesta és la subvenció de mes diners que hem demanat cada any des de la nostra creació com entitat, amb diferenta sort cada anys segons el projecte, però sempre reben alguna cosa. Aquest any la Generalitat ens ha denegat la subvenció per baixa puntuació. D'acord no hi ha diners, s'ha de tancar l'aixeta i segurament hi ha molta mes tasca social a fer en el sector de la joventut que fomentar el frikisme.

Entenc que les associacions del nostre estil és un hobbi i en temps de crisis hem de ser els primers en rebre la tancada d'aixeta, però vull fer referència a la resolució d'aquest any de la DGJ sobre les subvencions, s'han repartit 923612€ que son diners, d'aquests a la Ribera d'Ebre han tocat 728€ que corresponen al CERE, d'un projecte de 1831€ per fer activitats juvenils, o sigui un 40% de les mateixes.

Les xifres estan tretes d'aquí, potser els encarregats de joventut de la comarca, haurien de pensar que alguna cosa s'ha fet malament, o no s'ha motivat al mon associatiu, o no se l'ha ajudat a fer els projectes.

Per fer una comparació el Casal infantil i juvenil de la Fundació Mariana de Sant Boi de Llobregat ha rebut 11000€ per oci alternatiu.

Avis per aquells que vulguin comentar: Sou lliures de dir el que vulgueu i algú aprofitarà per rajar de la meva persona, però si heu de dir res, signeu amb el vostre nom i dieu que feu vosaltres per la gent jove.

Publicat per xavi

Xavz´s Cafe

Indignació a les Terres de l'Ebre perquè Tarragona no hagi previst cap subseu dels Jocs del Mediterrani al territori

2011-10-21T09:23:00.000+02:00

Representants de les dotze subseus dels Jocs del Mediterrani del 2017 rebien el passat dilluns, al saló de plens de l'Ajuntament de Tarragona, l'acta de nominació de la ciutat a mode de "contracte" per organitzar les competicions. Entre els municipis presents, deu de la demarcació de Tarragona i, fins i tot, dos de Barcelona la mateixa capital i Castelldefels (Baix Llobregat), no en figurava cap de les Terres de l'Ebre, que forma part de la mateixa província.

La visualització d'aquesta imatge ha aixecat indignació entre representants institucionals i empresarials de les Terres de l'Ebre, que han lamentat obertament la manca de sensibilitat des de la ciutat de Tarragona a l'hora de comptar per a l'organització dels Jocs amb municipis de la demarcació, que més enllà de la seva relació administrativa, podien oferir escenaris i equipaments de primer ordre, com el riu Ebre per a les proves de rem o la sala d'esgrima d'Amposta reconeguda mundialment per a les competicions d'aquesta disciplina.

"Clama al cel. Nosaltres som bons i hem de ser solidaris amb ells en temes d'energia, aigua, amb el minitransvasament de l'Ebre que ha generat una part molt important de la riquesa de Tarragona, i quan hi ha un caramel que s'ha de repartir alguna cosa, quan nosaltres tenim un riu fantàstic, les proves de rem resulta que es fan a Castelldefels", ha manifestat el president de la Cambra de Comerç de Tortosa, José Luis Mora.

El responsable de l'ens cameral ha apel•lat a "reconduir" aquesta situació durant els pròxims anys "encara tenim temps abans dels Jocs" i ha anunciat que pròximament iniciarà contactes, en primer terme amb les cambres de comerç, per revertir-la. "Des de la Cambra farem el que faci falta perquè alguna de les coses es pugui celebrar a les Terres de l'Ebre o al riu Ebre". "Si no, potser ens haurem de replantejar moltes coses".

Borràs creu que calia haver començat a treballar amb l'Ajuntament de Tarragona i el comitè organitzador anys enrere, perquè la idea hagués pogut donar fruit.

També s'ha mostrat desencisat però amb voluntat de capgirar la no participació dels municipis ebrencs el director de l'Idece, Jordi Borràs. "Tenint uns camps de regates fantàstics com tenim al riu Ebre, hagués valgut la pena que es fes una prova en aquests Jocs del Mediterrani. No se si som a temps. Hem de parlar amb els clubs de rem de Tortosa i Amposta, si és possible reconduir la situació tècnicament, portar alguna prova cap aquí, com seria el rem o el piragüisme, o potser d'altres, com l'esgrima, on Amposta hi ha molta tradició. És una llàstima, era una oportunitat perquè en gaudíssim tot el territori", ha assegurat el responsable de l'organisme dependent del Departament de Territori i Sostenibilitat que vetlla pel manteniment de la via navegable del riu Ebre, sense deixar de felicitar la ciutat de Tarragona per haver aconseguit "una fita tan important".

El PSC Móra d'Ebre pública el seu balanç de 4 mesos de govern de CIU

2011-10-20T09:58:00.000+02:00

És habitual quan s’inicia una legislatura que l’oposició concedeixi 100 dies de cortesia a l’equip de govern abans no comenci a exercir la seva tasca d’oposició, de vetllar perquè l’acció de govern s’ajusti a les promeses electorals que van realitzar durant la campanya electoral i que els va permetre governar la població.

En el cas de Móra d’Ebre, el Grup Municipal Socialista vam decidir esperar un temps més per a poder comprovar i valorar els “grans canvis” que ens havia de deparar el nou govern. De fet, hem esperat un mes més, 30 dies més, abans no fer una valoració del nou govern tripartit (Convergència, Unió i PP) a l’ajuntament de Móra d’Ebre.

A hores d’ara, la nostra valoració de l’acció de govern no pot ser positiva. Podríem qualificar-la d’inoperància, de desorientació, d’incompliment i de falta de projecte.

Inoperància: què s’ha fet de nou? Si tot es feia tan malament, què s’ha canviat? La neteja del poble, per exemple? Només cal sortir al carrer.

Desorientació: I tan clar que semblava que ho tenien! I ves per on, avui dic blanc, demà negre i demà passat ho estem valorant... Exemples: Ara trec el mercat del passeig de Pont, ara el mantinc; ara poso contenidors, ara els trec; avui desallotjaré els pisos ocupats, demà n’arriben més, però no ho puc fer... Reunions, reunionetes, xerrameca, però de resultats zero.

Incompliment: bé, només cal repassar el seu programa electoral.

“Replantejarem, amb l’objectiu de potenciar-la, la festa de la Móra Morisca...”, i tan replantejada que ha quedat!
Móra és un caos circulatori, es necessita GPS per a circular, el reordenarem... Doncs, si tan clar ho tenien, a què esperen? Només cal canviar unes senyals...
Subvencionarem els llibres escolars amb 60 €... Fa més d’un mes que ha començat el curs, a què esperen?
Recuperarem la capitalitat de Móra... De moment, per primera vegada a la història, ni el president ni el vicepresident primer del Consell Comarcal és de Móra d’Ebre. Comencem bé!
Només unes promeses que haguessin pogut dur a la pràctica durant aquests mesos, si tan clar ho tenien. N’hi ha moltes altres que continuarem comentant.

Falta de projecte: Aquest és potser l’aspecte més preocupant. De moment, s’està demostrant, i voldríem equivocar-nos, que l’únic projecte que tenien era guanyar les eleccions. Ara, no saben per on tirar.

Cap on volen anar? Quina Móra volen? Volen més serveis? Volen capitalitat? Volen recuperar el nucli antic? Volem apostar pel turisme? Volem indústria? Ampliarem el polígon industrial amb les parcel•les ja adquirides per l’Incasol? I el cementiri nuclear, què volen fer? Li donaran suport? Quines inversions prioritzaran? Gastar-se gairebé 450.000 € en cobrir la pista poliesportiva és una prioritat? Per fi comencen a executar-se els parcs infantil projectats, pressupostats i adjudicats per l’anterior govern al costat de la Llard’infants, a la urbanització Cardona i al passeig de la residència? Esperen que la gent pensi que és iniciativa seva?, potser el poble de Móra no és tan innocent... I l’escola nova? I l’”edificant” 1a Jornada jove al pavelló?

I el projecte del càmping? L’empresa inversora a punt de marxar pel tracte rebut pel Sr. Alcalde. En parlarem de tot plegat amb detall més endavant.

Conclusió:

Què s’ha fet de més a Móra durant aquests més de 4 mesos?

No res, zero, només anar fent, sense projecte, tot igual o pitjor que abans.

Busqueu alguna cosa que hagi canviat a millor.

Nosaltres no en sabem trobar cap. Al contrari, carrers més bruts, contenidors més plens... Retallades beneïdes en educació (sense la 6a hora per a tots els alumnes a l’escola pública), en sanitat (tancament del CAP de Móra la Nova els caps de setmana i festius amb el corresponent augment a urgències de l’hospital, també en parlarem properament sobre l’actitud de l’actual govern de CiU quan van tancar les nits per la poca afluència d’usuaris...)

I de les poques coses que han funcionat com ha estat l’obertura de Mercadona, s’ha de recordar que MAI es va rebre cap suport del grup de CiU per a la seva implantació. Només cal consultar les actes dels plens municipals, també en parlarem.

Com pot observar la ciutadania de Móra, no tot és tan fàcil com es va prometre. I ara toca trepitjar la realitat. I la frustració i engany queden de manifest.

Feta aquesta valoració general de l’acció de govern durant aquest temps, el nostre compromís és treballar des de l’oposició amb propostes en positiu per a Móra i exigir treball, compromís i capacitat a l’equip de govern per a executar allò que van prometre i canviar allò que tan malament trobaven quan estaven a l’oposició. El futur de Móra està en joc.

Reglament de funcionament de l'Escola Bressol La Morera

2011-10-19T07:58:00.000+02:00

El Ple de l'Ajuntament de Móra d'Ebre, en sessió de Ple de data 28 de setembre de 2011, va aprovar inicialment la normativa de funcionament de l'Escola Bressol la Morera.

D'acord amb el que estableixen els articles 178 1.b) del DL 2/2003 de 28 d' abril pel qual s'aprova el text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya (LMRLC), l'acord d'aprovació i el text de la normativa resten exposats al públic a les oficines municipals durant el termini de 30 dies hàbils comptats des de l'endemà de la publicació al BOP i DOGC, perqué les persones interessades puguin examinar l'expedient i presentar-hi les al·legacions i els suggeriments que considerin oportuns. També s'inserirà en el tauler d'edictes de la corporació.

Si transcorregut el termini d'informació pública abans assenyalat no s'ha presentat cap al·legació, reclamació o suggeriment aquest reglament es considerarà aprovat definitivament d'acord amb el que estableix l'article 178 apartat 1.c) de la LMRLC.

Móra d'Ebre, 10 de setembre de 2011. --- L'alcalde-president, Joan Piñol i Mora.

Construccions Sant Pau, SCCL; adjudicació de les obres d'adequació dels terrenys municipals en relació a les actuacions d'una pista poliesportiva i un parc infantil

2011-10-18T08:02:00.000+02:00

Anunci de l'Ajuntament de Móra d'Ebre, sobre formalització d'un contracte d'obres

1. Entitat adjudicatòria

A Ajuntament de Móra d'Ebre

B Dependència que tramita l'expedient: Secretaria

C Número de l'expedient OB -PNSP -04/2011

2. Objecte del contracte

Adequació de terrenys municipals en relació a les actuacions d`una pista poliesportiva i un parc infantil

3. Tramitació, procediment i forma d'adjudicacio

A Tramitació urgent

B Procediment negociat sense publicitat

4. Pressupost base de la licitació: 74.489,46 euros IVA exclos

A Data adjudicació definitiva acord JGL del dia 16 agost 2011

B Adjudicatari: Construccions Sant Pau SCCL

C Import d'adjudicació 74.489,46 euros IVA exclòs

D Formalitzacio del contracte 27 de setembre de 2011

E Termini del contracte 2 mesos i mig

Mora d-Ebre, 10 d'octubre de 2011. --- L'alcalde-president, Joan Pinol Mora.

Aconsegueixen eliminar les males olors en depuradores, indústries i explotacions ramaderes

2011-10-17T17:02:00.001+02:00

Científics de la Universitat de Cadis, integrats en el grup d'investigació TEP-105 Reactors biològics i enzimàtics que dirigeix el catedràtic Domingo Cantero, treballen en el desenvolupament de diversos procediments microbians que tenen com a principal objectiu l'eliminació de compostos contaminants en l'aire.

Una labor que desenvolupen des de l'any 1993, amb el finançament del Ministeri de Ciència i Innovació, i que els ha posicionat entre els majors experts en aquesta matèria dins del panorama nacional.

Els resultats dels seus estudis permetran a nombroses empreses del mercat andalús adaptar-se a la nova regulació de la qualitat de l'aire, que ha aprovat recentment el Consell de Govern de la Junta d'Andalusia, que substitueix a la legislació vigent des de 1996 i que inclou, per primera vegada, totes les activitats que generin olors i l'obligació de facilitar informació a la població en aquesta matèria.

Els investigadors gaditans han optimitzat un procediment microbià, conegut com "bio filtració", mitjançant el qual es poden degradar els compostos responsables de la mala olor que es genera en els efluents gasosos derivats de determinades activitats industrials, com el bombeig d'aigües residuals des dels col•lectors fins a les estacionis depuradores d'aquest tipus d'aigües, l'operació en les pròpies estacions depuradores o en instal•lacions ramaderes.

S'han centrat a analitzar els compostos sulfurats, principalment, àcid sulfhídric (compost responsable de l'olor a ou podrit) i altres compostos reduïts com “metilmercaptano”, dimetil sulfur i dimetil disulfur; així com l'eliminació d’amoníac present en l'aire. "El nostre objectiu és disposar d'una tecnologia versàtil i de baix cost que pugui ser utilitzada per qualsevol indústria, depuradora o empresa que tingui necessitat d'eliminar l'olor produïda per aquest tipus de compostos", comenta el professor José Manuel Gómez Montes d'Oca.

Aquesta investigació s'ha fet realitat amb el muntatge d'un bio filtre d'eliminació d'olors en la EDAR (Estació Depuradora d'Aigües Residuals) de Cadis-Sant Fernando, a través de l'empresa de base tecnològica Konectia, S.L., que "ha demostrat que aquesta tecnologia és viable i elimina els compostos sulfurats responsables de la mala olor presents en el corrent d'aire tractat". Igualment, fruit de la seva experiència, els investigadors de la UCA han patentat el procediment d'inoculació d'aquests bio filtres industrials, constituint una innovació en la forma d'operar a nivell industrial.

Per poder arribar a aquests resultats, ha estat necessària l'experiència adquirida durant els últims 20 anys en el desenvolupament d'investigacions relacionades amb l'eliminació d'àcid sulfhídric present en el biogàs, procés conegut com "bio dessulfuració", ja que en aquest cas les concentracions són molt més altes que les que es troben en un procés d'eliminació d'olors.

De fet, actualment, està en període d'execució el projecte del Pla Nacional de R+D+i titulat "Dessulfuració de gasos rics energèticament mitjançant bio filtres percoladors: desenvolupament i optimització del procés en condicions anòxiques i aeròbies", que està sent coordinat per la Universitat Autònoma de Barcelona i en el qual també participa, al costat de la UCA, la Universitat Politècnica de Catalunya. L'aportació de l'entitat gaditana a aquest estudi se centra a comprovar el funcionament d'un bio filtre, que s'encarregaria de netejar el biogàs procedent dels digestors anaerobis de les plantes depuradores d'aigües residuals emès a l'atmosfera, a través d'un procés anòxic, és a dir, "fins ara, havíem treballat amb bio filtres aeròbics, als quals els ficàvem oxigen, però en aquest moment hem fet un pas més i estem comprovant què passa si alimentem un bio filtre percolador amb el biogàs que surt directament d'una depuradora, per exemple, en un bio filtre a través d'un procés sense oxigen", com explica el responsable d'aquest projecte en la UCA, José Manuel Gómez Montes d'Oca.

Queixa ciutadana referent al Pavelló Municipal

2011-10-15T16:21:00.001+02:00

Algú em pot dir perquè durant tres dies ha estat el pavelló esportiu municipal tancat?.

Segons el consistori per manteniment, cosa que davant les queixes dels usuaris (el manteniment es fa a l'estiu) el Consistori va dir que era per posar ¨raticida¨, també varen haver-hi queixes ja que els nens petits ho poden tocar i fins i tot posar-se'l, a la boca.

Sembla ser que el dissabte passat es varen fer les primeres jornades esportives, que varen ser de tot menys esportives, i a la nit i va haver-hi ¨botellón¨i tanta disbauxa que es va quedar el pavelló fet una pena, qui ha de pagar totes estes destrosses, la gent del poble? doncs sembla ser que si, ja que és la brigada i d'altra gent qui ho arregla, qui pagarà els vidres les rajoles trencades? el parquet fet una pena? les molèsties ocasionades als veïns pel soroll, doncs potser que ho preguntem a la regidoria d'esports o al Sr.Alcalde.

I el que trobo pitjor de tot és que els màxims representants del nostre municipi ens volen fer passar ¨Bou per bèstia grossa¨.

Comarques oblidades

2011-10-14T09:31:00.000+02:00

Dijous de la setmana passada TVE va emetre el programa Un país para comérselo, presentat per Juan Echanove i Imanol Arias.

Cada programa recorre una província mostrant aspectes de la seva gastronomia. El programa de la setmana passada estava dedicat a Tarragona.

Vàrem poder veure plats típics, com les galeres de Cambrils, tot i que als rètols van posar Cambrills, el peix blau de Tarragona, el vi del Priorat, el xató del Vendrell, els calçots de Valls (Vals al rètol). Tot i les errades en el rètols, tot correcte, però no es van recordar de les comarques de la Ribera d'Ebre, la Terra Alta, el Baix Ebre i el Montsià. Podrien, per exemple, haver anomenat la clotxa de la Ribera o la Terra Alta, o l'arròs del Delta.

És clar que d'aquestes comarques, el cul de Catalunya, només es recorden quan parlen de nuclears, abocadors, tèrmiques, parcs eòlics, mosca negra o quan ens volen prendre l'aigua.

Vull pensar que en aquest descuit de part del territori no hi té res a veure el Patronat de Turisme de la Diputació de Tarragona, a qui al final del programa s'agraeix la seva col·laboració. Vull pensar que tot plegat és una errada de documentació per part de TVE.

Carles Loscos

Benach: "un diputat ha de comprar un cotxe cada tres anys"

2011-10-12T12:15:00.003+02:00

Clica per veure les retribucions dels Diputats

L'expresident del Parlament, Ernest Benach, ha volgut "reivindicar la feina dels diputats" durant la tertúlia d'El món a RAC 1, atès que aquests "no són uns vividors, no fotem". En aquest sentit ha justificat que cobrin un mínim de 21.000 euros en dietes de desplaçament, tot i que alguns disposin de cotxe oficial.

Benach ha assgurat que els diputats "van per tot el territori", fet que provoca que "cremin cotxes, cremin neumàtic dels quilòmetres que fan". En aquest sentit ha assegurat que "han de compar un cotxe cada tres o quatre anys perquè ja l'han gastat".

"Sembla que siguin uns vividors i no és veritat. Cert que no tenen problemes en arribar a fi de mes, però no viuen en l'opulència. Us penseu que no cuiden el seu territori?"