Règim dedicació i retribucions dels Consellers Comarcals Ribera d'Ebre

El Ple de la corporació, en sessió ordinària de data 26/11/2008, va aprovar el règim de dedicació dels membres de la corporació, així com el seu règim retributiu, a l'empara del que disposa l'article 75 de la Llei 7/1985, de 2 d'abril, reguladora de les bases de règim local, en la redacció donada per la Llei 14/2000, de 29 de desembre, de mesures fiscals, administratives i de l'ordre social.
La part dispositiva de l'acord adoptat pel plenari de la Corporació en la sessió esmentada és del tenor literal següent:

PRIMER: Modificar la taula de retribucions i dedicacions del Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre d'acord amb l'organigrama aprovat per l'entitat i d'acord amb l'annex següent.

CONSELLER DEDICACIÓ ÀREA O SERVEI RETRIBUCIÓ ANUAL

Presidència dedicació exclusiva President 57.000,00 euros

Conseller 1/2 jornada Conselleria General de Serveis a les Persones 18.000,00 euros

Conseller 1/2 jornada Àrea d'Economia i Hisenda 18.000,00 euros

Conseller 1/3 jornada Àrea de Cooperació Municipal i Règim Interior 12.000,00 euros

Conseller 1/2 jornada Àrea de Medi Ambient, Residus, centres de
tractament i deixalleries 18.000,00 euros

Conseller 1/3 jornada Conselleria social i socioeconòmica 12.000,00 euros

Conseller 1/4 jornada Àrea de parc mòbil 10.000,00 euros

Conseller - jornada Àrea d'agricultura i ramaderia 10.000,00 euros

Conseller 1/3 de jornada Àrea de patrimoni cultural i cultura 12.000,00 euros

Conseller 1/2 de jornada Àrea de joventut, consum i comerç 18.000.00 euros

*Retribucions aprovades pel Ple de 22-8-2007 i actualitzades d'acord amb l'IPC de Catalunya de 2008.

SEGON. Mantenir la resta de condicions i altres retribucions econòmiques existents en els acords plenaris de dates 22/8/2007 i 30/4/2008.

TERCER. Aprovar la despesa amb càrrec al pressupost vigent del Consell Comarcal any 2008 i amb efectes des del dia 3 de novembre de 2008.

QUART. Publicar el nou règim econòmic de compensacions al Butlletí Oficial de la Província de Tarragona, de conformitat amb allò que disposa l'article 75 de la Llei 7/1985, de 2 d'abril, reguladora de les bases de règim local.

La qual cosa es fa públic per a general coneixement.

Móra d'Ebre, 15 de desembre de 2008. --- El president, Josep Solé i Arnal.

Establiment del règim de dedicació i retribucions d'Elisenda Jardí Serres

En sessió del plenari de data 26 de febrer de 2009, s'adoptà el següent acord:

PRIMER: deixar sense efectes la situació econòmica, en règim de dedicació parcial, del regidor de la Corporació Sr. Julio Roca Font, acordada en sessió plenària de data 12 de juliol de 2007.

SEGON: establir que el membre de la corporació que a continuació es relaciona, exercirà el seu càrrec en règim de dedicació parcial (18,75 hores setmanals), es a dir, amb dedicació d'aquest a les tasques pròpies dels seus càrrecs, amb els dies i horaris que tot seguit es detallen, establint-se així mateix, les retribucions que s'especifiquen, amb l'augment establert per la Llei de pressupostos, les quals es percebran en catorze pagues:

- Sra. Elisenda Jardi Serres 8.791,38 EUROS

Dilluns Dimarts Dimecres Dijous Divendres
De 8:30 a 10:30 De 8:30 a 10:30
De 16:00 a 21:00 De 18:30 a 21:00 De 18:30 a 21:00 De 18:30 a 21:00 De 18:30 a 21:00

TERCER: d'acord amb el que disposa la Llei 53/1984, de 26 de desembre, d'incompatibilitats del personal al servei de les administració de la Generalitat, caldrà que la Sra. Jardi Serres, realitzi les gestions adients davant la Generalitat de Catalunya, per tal de sol·licitar la compatibilitat de l'activitat pública amb la seva activitat laboral o professional.

QUART: el present acord sortirà efectes a partir del 27 de febrer de 2009".

La qual cosa es fa pública, de conformitat amb l'article 75.5 de la Llei 7/1985, de 2 d'abril, reguladora de les bases de règim local, en relació amb l'article 166 del Decret legislatiu 2/2003, de 28 d'abril, pel qual s'aprova el text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, i altra normativa concordant.

Móra d'Ebre, 6 de març de 2009. --- L'alcalde, Josep Solé Biosca.

El finançament Salgado-Solbes: les claus per Elisenda Paluzie

1 euro del 2006 és molt més d'1 euro el 2012, benvolguda Cambra de Comerç!

Sembla ser que el Miquel Valls, president de la Cambra de Comerç, ha donat el si a l'acord. Els diaris ens diuen que els 3.600 milions pel 2012 estan dintre de la forquilla d'objectius mínims que va marcar la Cambra de Comerç ara fa un any: entre 3.500 i 3.800 milions d'euros.

Bé, doncs pels desmemoriats, us adjunto la nota de premsa que en el seu dia va emetre la Cambra i on especificava clarament que l'objectiu a aconseguir eren entre 3.500 i 3.800 milions d'euros del 2006. Qualsevol estudiant de primer d'Economia sap que 1 euro avui no és igual a 1 euro demà, sinó que l'equivalència implica que demà sigui molt més que 1 euro.

3.600 milions d'euros del 2006 són molt i molts més de 3.600 milions d'euros el 2012.

L'objectiu no s'acompleix, que no ens facin combregar amb rodes de molí!


Objectius mínims de finançament de la Cambra de Comerç


Desprès la roda de premsa de la Ministra Salgado per informar del nou model de finançament. Aquí en teniu un resum, i una comparativa amb les aspiracions catalanes a l’inici de la negociació.


1. Salgado ha confirmat que el model és el de Solbes del desembre.

2. Els fons es divideixen en dos tipus: el de Garantia dels Serveis Públics Fonamentals i el de Suficiència Global per la resta de competències de totes les CCAA.

3. Al fons de Garantia de Serveis Públics Fonamentals s’hi destina el 80% dels recursos: 75% aportat per les CCAA i 5% per l’Estat.

OBJECTIU MÍNIM GENERALITAT: MÀXIM 65%. S’incompleix en un 15%.

4. Els recursos per serveis públics fonamentals es reparteixen en base a la població ponderada per les següents variables, entre parèntesi les CCAA que les reclamaven:

Dispersió (Front del Nord-Oest), envelliment (Front del Nordoest, Castelles), insularitat, superfície, població en edat escolar (Andalusia), densitat (Castella i Lleó).

Les variables de ponderació de l’Estatut no hi són: immigració, costos diferencials, població en risc d’exclusió. La ministra ha afirmat que un estudi va demostrar que el cost mitjà sanitari d’un immigrant era inferior al d’un nadiu perquè és més jove.

5.El fons de suficiència global finança la resta de competències i garanteix l’status quo actual. Si amb el que rebrà per l’altre fons, una CCAA hi perd respecte a la situació actual, l’Estat la compensarà amb el fons de suficiència global.

6.S’afegeixen dos fons nous de signe contrari:

- El de competitivitat per les més riques. Salgado ha dit que serà un fons molt petit.

- El de convergència per les més pobres i les més envellides.

7.Les diferències en finançament per càpita entre les CCAA ara són de 40 punts es reduiran a 30 punts, però no desapareixen.

Per justificar que Catalunya passarà a estar lleugerament per sobre de la mitjana es pren com a referència la situació actual calculada per l’Estat sense homogeneïtzació competencial, que dóna que Catalunya està ara només 1 punt per sota, a 99 punts respecte de la mitjana de 100. Els càlculs que sempre ha fet servir la Generalitat són amb homogeneització competencial i donen un índex de 94. Per tant es comparen índexs diferents.

El principi d’ordinalitat no es complirà: aquest principi exigeix no només quedar per sobre la mitjana sinó quedar els tercers en el rànking.

8. Per posar en marxa el sistema, l’Estat aporta recursos addicionals. Salgado només ha fet públics els del 2012 que seran al voltant d’11.000 milions, però ha afirmat que és una previsió que dependrà de l’evolució dels ingressos tributaris. També ha dit que la majoria de recursos addicionals es posen el 4rt any, per la delicada situació econòmica actual. No ha dit les xifres del 1er i del 2n any. Sembla que pel 1er podrien estar al voltant dels 6.000 milions d’euros per totes les CCAA.

9. La paraula esforç fiscal no apareix en el document.

10. Ha afirmat que si alguna CCAA vol vendre l’increment d’ingressos de la pujada de l’impost de l’alcohol i el tabac, com a nous recursos, ella no és ningú per impedir-ho.

11. Per indicació del Sr. Ocaña, Secretari d’Estat d’Hisenda, ha afirmat que l’Estat seguirà retenint el 50% de la despesa pública total.

12. Ha afirmat que ella ni confirmarà ni desmentirà les xifres que facin públiques les diferents CCAA com a previsions del 2012, que són això, previsions.

13. Ha avisat que les liquidacions del 2008 i del 2009 seran negatives per les CCAA, perquè la recaptació ha estat inferior a les bestretes que es van donar a les CCAA. Les CCAA hauran de tornar diners a l’Estat, però aquest retorn es periodifica, amb un any de carència i per tant les CCAA hauran de tornar diners a l’Estat el 2011 i el 2012 (justament els anys on es preveu que el model nou doni més ingressos).

14. De cada euro que recapta una CCAA pels impostos que té cedits o participats, 75 cèntims van a la bossa comú de repartiment per totes les CCAA i 25 cèntims se’ls queda.

Ah, i què farem amb el dèficit de la Generalitat que va ser de 4.862€ milions el 2008?

Ordenances fiscals que han de regir a Móra d'Ebre durant l'any 2009

CiU ha presentat un Recurs de Reposició contra l’augment de l’IPC de les taxes i preus públics de 2009, per irregularitats que han vulnerat el procediment legalment establert.

Publicades al BOP de Tarragona número 263 del passat dia 13 de novembre de 2008, i al tauler d'anuncis, la modificació de les ordenances fiscals que han de regir durant l'any 2009, aprovades en sessió del plenari de data 4 de novembre de 2008, no s'han presentat al·legacions ni reclamacions de cap mena durant el termini de 30 dies en què han estat exposades al públic. (El que no es comprensible es com no es va atendre la reclamació dins el període d'exposició publica, i es respon 6 mesos desprès de forma irregular, veurem que passa).

En compliment del que disposa l'art. 17.3 del RDL 2/2004, de 5 de març, pel qual s'aprova el text refós de la Llei reguladora de les d'hisendes locals, l'acord d'aprovació provisional es considera aprovat definitivament.

Tal com disposa l'art. 17.4 del RDL 2/2004, de 5 de març, pel qual s'aprova el text refós de la Llei reguladora de les d'hisendes locals, es publiquen les ordenances aprovades.

Es transcriu alhora el text íntegre de les ordenances fiscals modificades.

Ordenança fiscal núm. 2, reguladora de l'impost sobre vehicles de tracció mecànica, restant tal com segueix:

Article 5. Quota tributària

1.- Les quotes del quadre de tarifes, de totes les classes de vehicles, de l'impost fixat en l'article 96.1 de la Llei 39/1988, de 28 de desembre, s'incrementaran per l'aplicació sobre les mateixes del següent coeficient 1,50. Aquest coeficient s'aplicarà fins i tot en el supòsit en què l'esmenta't quadre sigui modificat per la Llei de Pressupostos Generals de l'Estat.

Ordenança fiscal núm. 6, reguladora de la taxa per expedició de documents administratius, restant tal com segueix:

Article 7è. Tarifa

7.1 La tarifa a què es refereix l'article anterior s'estructura en els epígrafs següents:

1. Certificacions estadístiques:

Certificats de convivència i residència 3,15 euros

Certificats de Padró d'Habitants 3,15 euros

Certificats de pensions i altres prestacions socials 3,15 euros

En cas de certificacions de padrons anteriors al vigent, s'aplicarà un recàrrec de 0,60 euros

per any d'endarreriment, amb un mínim de 18,90 euros

2. Certificacions i compulses:

Certificació de documents o acords municipals 3,15 euros

Certificacions sobre senyals o situacions de trànsit 3,15 euros

Les altres certificacions 3,15 euros

La diligència de confrontació de documents 3,15 euros

3. Documents relatius a serveis d'urbanisme:

3.1 Tramitació d'expedients:

Llicències d'obres:

Obra major el 0,20 % del pressupost d'execució material,segons valoració dels serveis tècnics municipals.

Obra menor 3,15 euros

Llicència d'activitats:

Sotmeses a règim d'autorització ambiental (Annex I) 99,30 euros

Sotmeses a règim de llicència ambiental (Annexos II.1 i II.2 69,35 euros

Sotmeses a permís municipal ambiental (Annex III) 104,00 euros

Incloses en el règim de comunicació 104,00 euros

Activitat no reglamentada 2,60 euros

Llicència de 1a ocupació (cada habitatge) 9,45 euros

Llicència de segregació 9,45 euros

Reparcel.lacions 734,30 euros

Expedient de ruïna 188,80 euros

3.2 Còpies de plànols i altres documents (per full) 3,15 euros

3.3 Certificacions i informes urbanístics 9,45 euros

3.4 Amidaments realitzats pel tècnic municipal 31,50 euros

Serveis urbanístics de pressupost entre 601 i 1500 euros, 6% sobre pressupost

Serveis urbanístics de pressupost de més de 1500 euros, 5% sobre pressupost

Altra documentació no tarifada 6,30 euros

4. Altres expedients o documents:

Per qualsevol expedient o document que no està expressament tarifat 9,45 euros

A més dels preus assenyalats, es cobraran les fotocòpies, d'acord amb les tarifes establertes en l'ordenança reguladora de preus públics.

7.2 Cas que els interessats, un cop iniciats els expedient, renunciessin expressament abans de la finalització dels mateixos, podran sol·licitar la devolució d'un 20% de la tarifa.

Ordenança fiscal núm. 10, reguladora de la taxa per la prestació del servei de recollida d'escombraries, restant tal com segueix:

Article 6è. Quota tributària

1. La quota tributària consistirà en una quantitat fixa, per unitat de local, que es determinarà en funció de la naturalesa i el destí dels immobles.

2. A aquest efecte s'aplicarà la tarifa següent:

1. Habitatges Convivència familiar 21,00 euros

2. Allotjaments Convivència col·lectiva no familiar

2.1 50 hostes 65,60 euros

2.2 de 50 a 100 hostes 222,95 euros

2.3 100 hostes 2.360,25 euros

3.- Establiments comercials Productes alimentaris, begudes i drogueria, fruites, verdures, carns, peix, menjar preparat i pastisseries

3.1 150 m2 42,00 euros

3.2-150 m2 314,70 euros

4.- Establiments comercials, professionals i altres 42,00 euros

5.- Hosteleria

5.1- Restaurants i Bars restaurants

5.1.1 50 m2 52,45 euros

5.1.2 de 50 a 150 m2 78,70 euros

5.1.3 150 m2 118,00 euros

5.2- Bars, cafeteries, bars musicals, sales de ball,

discoteques, cafès concert, salons recreatius,

cinema i anàlegs 52,45 euros

3. Les quotes fixades en la tarifa tenen caràcter irreduïble i corresponen al període d'un any"

Ordenança fiscal núm. 12, reguladora de la taxa per la llicència d'autotaxis.

Article 5è. Quota tributària

La quota tributària es determinarà per una quantitat fixa assenyalada segons la naturalesa del servei o activitat, d'acord amb la tarifa següent:

Epígraf primer. Concessió, transmissió i expedició de llicències

Per tramitacions 78,80 euros

Quota trimestral 39,40 euros

Per transmissió de llicència 78,80 euros

Ordenança fiscal núm. 15, reguladora de la taxa per l'ocupació del domini públic amb taules i cadires.

Article 6. Quota tributària

La quota a satisfer per aquesta taxa s'obté de l'aplicació de les tarifes contingudes als apartats següents:

a) Per cada metre quadrat de superfície ocupada, per any 7,60 euros.

b) Per la utilització de veles o marquesines fixades a la via pública, es multiplicarà pel coeficient 1,5 la quantitat que en resulti d'aplicar la tarifa de l'apartat anterior, segons la superfície ocupada per la vela o la marquesina.

c) Per la instal lació de barbacoes i altres elements auxiliars segons resulti d'aplicar la tarifa de l'apartat a).

Ordenança fiscal núm. 17, reguladora de la taxa per l'ocupació del domini públic amb parades, barraques, casetes de venda.

Article 6. Quota tributària

La quota a satisfer per aquesta taxa s'obté de l'aplicació de les tarifes contingudes als apartats següents:

Quota mínima per parada, fins a 3 ml 3,80 euros

Per ml. de cada parada superior a 3 ml 1,25 euros

Si el nombre de ml de l'aprofitament no és sencer, s'arrodonirà per excés per obtenir la superfície ocupada.

Quan per a l'autorització de la utilització privativa s'utilitzin procediment de licitació pública, l'import de la taxa vindrà determinat pel valor econòmic de la proposició sobre la que recaigui la concessió, autorització o adjudicació.

Ordenança fiscal núm. 18, reguladora de la taxa per la prestació del servei d'entrada de vehicles a través de les voreres (guals).

Article 3r. Quanties

1. Les quanties de la taxa regulada en aquesta ordenança serà la següent:

Per metre lineal o fracció, per any, 31,55 euros

Per la placa de concessió de llicència 15,80 euros

Per l'enganxina anual 1,30 euros

En contra dels acords d'aprovació definitiva poden els interessats presentar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en el termini dels 2 mesos següents a la publicació d'aquest Edicte, tal com diu l'art. 9.1 del RDL 2/2004, de 5 de març, pel qual s'aprova el text refós de la Llei reguladora de les d'hisendes locals.

Móra d'Ebre, 22 de desembre de 2008. --- L'alcalde, Josep Sole Biosca.

CIU denuncia irregularitats en l'aprovació de les ordenances fiscals, els rebuts de les taxes i preus públics a Móra d'Ebre

El passat 4 de novembre de 2008 el Ple de l’Ajuntament de Móra d’Ebre va aprovar amb el vots favorables de l’equip de govern (PSC+ERC) i els vots en contra de CiU, i de manera inicial, la modificació de les taxes i preus públics per l’exercici 2009, aplicant l’IPC interanual del mes d’agost, del 4,9%.

CiU és va oposar a aquest increment argumentant, que no s’apliqués el 4,9%, atès que l’IPC estava experimentant canvis substancials a la baixa i que esperessin a finals d’any, fins que és publiques el nou IPC interanual que amb tota probabilitat seria inferior. Aquesta petició de CiU va ser desestimada per l’equip de govern, que va mantenir-se ferm en l’aplicació del 4,9%. El 19 de novembre de 2008, el Grup Municipal de CiU va presentar al•legacions a l’aprovació de les ordenances fiscals dins el termini d’exposició pública, on demanàvem que s’apliqués l’IPC del mes de novembre i, si no podés ser, el d’octubre que també va ser inferior a l’aprovat, més concretament del 3,6%.

Doncs no va ser fins al 8 de juny de 2009, és a dir, més de 6 mesos després, tot i haver fet diversos requeriments verbals en diferents Plens a l’alcalde, que l’equip de govern va dignar-se a contestar les al·legacions de CiU, superant àmpliament totes els terminis que la llei preveu per la resolució de les al·legacions i obviant de manera descarada el procediment administratiu preceptiu.

La resposta es va emetre mitjançant decret d’alcaldia 56/2009, desestimant les al·legacions, amb l’argument que l’equip de govern entenia que ja havia donat resposta en el moment del debat del tema en el corresponent Ple, i que si aquesta resposta ens semblava insuficient que ens donéssim per contestats mitjançant la figura del “silenci administratiu”.

Tot un exemple d’elegància, col·laboració i saber fer, al que malauradament l’equip de govern ja ens te més que acostumats. Però per si això no fos suficient cal tenir present que la mateixa resposta és contradiu de manera important.

Com poden considerar que han donat resposta a un al·legació feta en posterioritat a la celebració del Ple?, concretament 15 dies després de la celebració del Ple, argumentant que la resposta la van donar en el debat que es va mantenir durant la celebració d’aquest mateix Ple, quant a més l’al·legació plantejava solucions diferents a les que CiU va exposar en el moment del debat de la sessió plenària.

Com poden donar resposta a una al·legació d’aquest tipus, mitjançant un Decret d’alcaldia?, quant l’òrgan competent per resoldre aquestes al·legacions és precisament el Ple i no l’alcalde, que d’acord amb la legislació vigent no té competència per resoldre aquests afers.

En definitiva, error rere error, que no fan més que exemplificar la nefasta gestió que esta duent a terme l’actual equip de govern (PSC+ERC) i que està abocant l’ajuntament a una situació més que preocupant.

Per tot això el Grup Municipal de CiU ha presentat avui un Recurs de Reposició contra el Decret d’alcaldia 56/2009 i l’aprovació de les ordenances fiscals i per tant els rebuts de les taxes i preus públics, entenen que son nuls de ple dret, atès que s’ha vulnerat el procediment legalment establert i sol·licitant de forma paral·lela que es sotmeti al Ple l’estimació o desestimació de les al·legacions presentades per CiU en el seu moment i l’aprovació definitiva de la modificació de les ordenances fiscals pel 2009.

L'FMC demana un ajornament en l'aplicació de la normativa de contractació del subministrament elèctric

Des de la liberalització efectiva del sector elèctric el passat 1 de juliol, els ajuntaments es troben en situació de retard en l’aplicació del decret, i seran penalitzats amb un recàrrec. El Decret 485/2009, de 3 d’abril estableix que el subministrament elèctric el proporcionaran les empreses comercialitzadores d’electricitat. Així, en aquells casos en què la potència contractada sigui superior a 10 Kw, cada ajuntament haurà de contractar el seu subministrament a una de les empreses comercialitzadores. Si no es contracta el servei a aquestes empreses comercialitzadores en el termini establert, s’aplicarà als ajuntaments un recàrrec del 5% a partir de l’1 d’octubre.

Malgrat que la normativa que establia la liberalització és d’abril de 2009, els ajuntaments no han pogut iniciar cap procés de contractació fins que no s’han determinat una sèrie de paràmetres essencials per fer els càlculs del cost de l’energia elèctrica. Tampoc s’havia establert l’import del recàrrec, ni les empreses comercialitzadores havien determinat les seves ofertes, a l’espera, també, de la normativa que depèn del Govern. La normativa que conté tots aquests elements no ha estat publicada fins els últims dies del mes de juny.

Davant d’aquesta situació, el president de la Federació de Municipis de Catalunya, Manuel Bustos, ha manifestat una gran preocupació per la situació en què es troben els ajuntaments: “Necessitem un ajornament en l’aplicació d’aquesta norma. No pot ser que per poder donar compliment a la llei de contractes, els ajuntaments siguem penalitzats amb un recàrrec. Això no fa res més que empitjorar l’estat de les finances locals, que ja estan prou malmeses amb l’actual crisi econòmica. En cas de no produir-se aquest ajornament, podria provocar que molts municipis no poguessin fer front a la tarifa nova de subministrament elèctric”.

Els ajuntaments, per tal de poder contractar aquest servei de subministrament a les empreses comercialitzadores, han d’iniciar un procés de licitació, d’acord amb tots els tràmits i requisits establerts en la llei de contractes del sector públic que, com a mínim, requereix d’entre 3 i 5 mesos per donar compliment a la contractació. Situació que, a més, s’agreuja si es té en compte que coincideix amb el període de vacances d’estiu, en el que el mes d’agost és pràcticament inhàbil.

Des de la Federació de Municipis de Catalunya s’estan duent a terme gestions amb el director general de FECSA-ENDESA a Catalunya, amb l’Associació de distribuïdores elèctriques i amb el Ministeri d’Indústria, a través de la FEMP, per tal que si no s’aconsegueix una ajornament en l’aplicació d’aquesta normativa, com a mínim, els ajuntaments no siguin penalitzats amb aquest recàrrec, mentre es duen en terme els processos de contractació amb les empreses comercialitzadores.

El Govern restaura el castell de Flix amb una inversió de 442.600 euros per destinar-lo a equipament públic

L’Institut Català del Sòl (INCASÒL), en el marc de l’acord entre el Departament de Política Territorial i Obres Públiques i el Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació, ha iniciat les obres de restauració de la zona perimetral i l’àmbit interior de la fortificació

INCASÒL va inicia ahir les obres de restauració i consolidació del castell de Flix (Ribera d’Ebre), un edifici defensiu construït el 1837, durant la primera guerra carlina que es va abandonar el 1876 i des d’aleshores ha patit un greu procés de deteriorament. Les obres les executarà l’empresa Construccions Jaén Vallès SL per un cost de 442.683,52 euros i s’executaran en 11 mesos.

El castell de Flix és una construcció militar emmurallada situada en la part superior del meandre que forma el riu Ebre al seu pas pel municipi. Les obres de restauració es faran tant la zona exterior perimetral del castell, en els fossats i el camí d’accés, com en tot l’àmbit interior de l’edifici.

Els treballs de restauració

Les obres que es faran consistiran bàsicament en els coronaments dels murs, que es refaran només en cas de risc d’ensorrament i se’ls restaurarà amb una actuació homogènia amb els murs originals.

Els revestiments es mantindran en la mesura que sigui possible, amb les diferents textures, materials i els impactes dels projectils existents, utilitzant morters de calç i sorres del lloc. També es reconstruirà la base de la torre enderrocada per tal de poder entendre com era originàriament el monument i els fossats s’excavaran fins a la cota original.

Amb la rehabilitació, s’instal·laran dues plataformes de fusta que tindran funció de mirador, una a la part interior del castell i una segona a sobre de la torre a la qual s’hi accedirà a través d’una escala també de nova construcció. La restauració dotarà la fortificació d’il·luminació exterior i interior.

A la zona interior del castell hi haurà un nucli de serveis destinats als visitants i el projecte preveu la reconstrucció de la cisterna que abastia d’aigua tota la fortificació, si l’estat en què es troba en permet la reutilització. La cisterna està emplaçada al pati triangular del castell i es troba ara coberta per les restes del murs que han caigut, el seu estat es comprovarà quan es duguin a terme les excavacions.

Un cop finalitzada la primera fase hi ha programada una segona, amb una inversió aproximada de 300.000 euros amb la que finalitzarà la restauració de l’edifici. Les dues fases es duen a terme a través del protocol de l’1% cultural.