Clementines de l’Uruguai, pomes i alls de la Xina i avellanes turques que podem arribar a trobar, sobretot, en alguns dels su-permercats més grans. Les conseqüències de la globalització són sorprenents, tant per als compradors ‘sibarites’ que volen comprar gènere de la terra i en comptes de la llebre de tota la vida, els donen gat o fins i tot yorshire, com per als productors.
Nosaltres, que hem de competir davant d’aquests productes tan peculiars a preu de deu cèntims la clementina; i ja ni parlem de les indústries càrniques amb els grans productors del sol naixent, els quals estan pensant de fer una varietat de pernils de pota negra i això que, curiosament, la seva cultura no li té gens d’estima als porcs ni a la seva consumició, però com diem els catalans: ‘la pela és la pela’, i els empresaris que els compren no es queixaran pas d’aquest grat oferiment.
Les clementines, les taronges i els pernils espanyols, curiosament, per la gent que es guia per l’olfacte i el bon gust, sempre mirarà la seva marca de procedència. Aquests cavallers i veritables dones sibarites, a més de degustar de l’autèntica fruita mediterrània i de pernils ibèrics, també impediran que la gran comèdia del lliure mercat i la globalització es quedin als respectius països d’on van sortir i a on, segur, faran molta més bondat. Aquells altres empresaris i gent que compren el gènere al ‘tercer món’ continuaran alimentant els quatre rapinyaires de sempre, i ara encara més, amb allò de la compra del deute extern i a preu d’hipoteca de per vida i d’altres acords de sota mà i els quals beneficiarà molt ràpidament i només a ells sols.
En definitiva, por tenim ara, els productors, que ens portin carxofes made in Taiwan i que resultin ser d’una mena de plàstic comestible, això sí i portades a tones i amb olor i gust a pomes agres: a 15 cèntims el quilo.
Sandra Rius
