dissabte, 28 / novembre / 2009

El portaveu nacional de les JERC, Gerard Coca, diu que l'editorial fa "una oda desfasada" als pactes entre Catalunya i Espanya


He volgut esperar 24 hores per reflexionar sobre l’editorial conjunt publicat per dotze diaris del Principat en relació a l’Estatut i la possible sentència del Constitucional espanyol. No és pas la meva intenció aigualir la festa col·lectiva que sembla haver provocat, però sí que considero imprescindible un anàlisi crític fet des d’una òptica rupturista.  En cas contrari, correm el risc que s’imposin un seguit d’idees que, sota una retòrica més o menys agosarada, ens volen mantenir enquistats en el famós “peix al cove”.
 
Crec sincerament que el més destacat del famos editorial són les reaccions que ha generat, unes reaccions furibundes que mostren un cop més com la majoria d’opinadors, polítics i mitjans espanyols perden qualsevol capacitat d’anàlisi racional en tot allò referent a Catalunya. Serveix, doncs, com a enèsima constatació empírica de la nul·la voluntat de reconèixer els Països Catalans com a subjecte polític diferenciat. Cap novetat.

Pel que fa al contingut el text realitza un anàlisi autonomista del moment actual. Si voleu, un anàlisi amb un to més elevat del que ens tenen acostumat els mitjans del nostre país. Sent molt generosos ho podríem titllar d’“autonomisme combatiu”, però res més. En un moment en què el catalanisme polític i social s’ha centrat cada cop més en assolir l’exercici del dret a l’autodeterminació, constatant la inviabilitat de la via autonomista, aquesta oda a les bondats dels pactes polítics estatutaris entre Catalunya i Espanya  resulta desfasada.

Si el text no hagués estat presentat amb la posada en escena que ha tingut (certament contundent i inaudita ) estic segur que moltes persones que l’han aplaudit com un gest gairebé revolucionari n’haurien fet una lectura més realista. El text parla de “la complexitat espanyola”, d’acceptar la “maduresa democràtica d’una Espanya Plural”, de “l’esperit de la transició” o dels pactes que “han fet possible els trenta anys més virtuosos de la història d’Espanya”. Són precisament aquestes idees les que ens han portat fins al carreró sense sortida actual. La solució doncs no la trobarem en les velles idees polítiques que pretenien trobar un encaix amb un Estat que el que busca és la nostra assimilació. La solució precisament consisteix en deixar de buscar l’encaix amb Espanya i França i buscar el nostre encaix amb el món.

No ens fem trampes al solitari. Algú creu que els principals grups empresarials que hi ha darrere dels diaris implicats tenen cap intenció  de fer avançar decididament el país cap a la seva llibertat? Estic més que convençut que aquesta reacció respon , precisament ,a un intent desesperat d’evitar una situació que ens porti al trencament definitiu de “l’status quo”. De motius per haver defensat la “dignitat de Catalunya” els darrers 30 anys en trobaríem a cabassos, en canvi només apareixen quan s’està generant un consens social al voltant de l’independentisme. Casualitat?

Als independentistes ens trobaran sempre a l’hora de defensar la dignitat dels Països Catalans, però no ens empassem que defensar la dignitat vulgui dir demanar a la Justícia Espanyola que no retalli allò que ja ha estat retallat per els quatre costats molt abans d’arribar al referèndum. La dignitat d’un poble que ha estat sotmès, espoliat i perseguit es defensa lluitant per la seva llibertat. Es defensa fent que els seus ciutadans i ciutadanes puguin decidir lliurement el seu futur. Per quan una editorial en aquest sentit?
Per la dignitat de la nostra nació: independència!

Gerard Coca, portaveu nacional de les JERC

divendres, 27 / novembre / 2009

Reagrupament ha començat a redactar la Constitució catalana



 Reagrupament ha encarregat a un equip de juristes que redactin una Constitució catalana com a resposta a aquells que argumenten que el programa de la formació és molt elemental. Paral·lelament, s’han començat també a elaborar programes en matèria de Sanitat, Ensenyament, Política territorial, Cultura... i en totes les matèries que concerneixen el desenvolupament ciutadà. Joan Carretero va fer aquest anunci en la presentació de la formació al districte de Sarrià-Sant Gervasi de Barcelona, que va aplegar a prop de 400 persones que omplien l’aforament, els passadissos i els accessos de la sala d’actes del col·legi major Sant Jordi.
      Van acompanyar Joan Carretero Carles Móra, batlle d’Arenys de Munt, i Emili Valdero, professor de Matemàtica Financera de la Universitat de Barcelona. L’acte va comptar amb l’assistència d’alguns veïns notoris del districte, com l’expresident del Parlament Heribert Barrera, el comunicador i empresari Miquel Calçada, l’historiador Jesús Mestre i Godes, i el metge Oriol Domènech. Una indisposició d’última hora va impedir l’assistència del doctor Moisès Broggi, que té 101 anys i s’ha associat recentment a Reagrupament. El presentador de l’acte, Josep Maria Minguell, va fer una glossa de la figura de Broggi i va explicar que aquest tenia pensat pronunciar unes paraules i que se li hauria lliurat el carnet de l’agrupació.

      Carretero va blasmar en la seva al·locució l’existència de les diputacions i els consells comarcals. Segons el seu parer, són unes entitats que haurien de desaparèixer “però mentre hi siguin és inacceptable que les triïn les cúpules dels partits i no els electors”. “Aquestes són administracions que manegen molts diners i no se sotmeten a cap mena de control per part dels ciutadans”, va dir.

      El president de Reagrupament va apel·lar també a buscar complicitats amb els Estats Units per aconseguir la independència de Catalunya, “no pot ser que Bush pare conegui Barcelona només per ser una ciutat antiamericana i que quan vingui la cantant Noa se l’escridassi”. “Hem de ser pràctics, avui en dia els Estats Units són els que donen el passaport als nous estats al món i quan ells en reconeixen un tots els altres s’hi afegeixen; la Unió Europa, en canvi, no té una política exterior fixada”, va argumentar.

      L’ex conseller va criticar també l’opacitat en els ingressos dels polítics i en els contractes que fan les administracions públiques, i va fer incidència en l’actuació d’alguns mitjans de comunicació: “El Periódico, que és el Diario Oficial del Movimiento –va dir-, ha fet una campanya de dies criticant el sou del director general del Barça, quan aquesta és una entitat privada, però no ha dit ni una paraula sobre els catorze, quinze o divuit càrrecs d’Anna Hernández [l’esposa de José Montilla] que paguem entre tots”. En aquest sentit va manifestar que els sous dels polítics i els contractes de les administracions “s’haurien de publicar a la portada del Sport i de Mundo Deportivo perquè tothom els conegués”. Va criticar també Felip Puig per haver afavorit empreses amb les quals estava vinculat just després de deixar el càrrec de conseller de Política Territorial i Obres Públiques. “Nosaltres no som millors que ningú i podem ser pitjors –va assegurar-, per això cal fer lleis que impedeixin que les persones puguin obrar malament”. En aquest sentit, va fer costat a l’escriptor Xavier Roig, que propugna fer lleis preveient que tots els polítics poden ser uns corruptes.

      El president de Reagrupament va assegurar així mateix que “l’Estatut i res és el mateix i que ara només s’està discutint si el maten amb anestèsia o sense”, i que de fet ja l’han acabat de liquidar amb l’aprovació de la LOFCA, “que han votat fins i tot partits que es diuen independentistes”, en al·lusió a Esquerra Republicana. “Hem de deixar de ser adolescents i esperar la paga que t’hagi de donar el pare; aquest Estatut consagra un model en què és con si tu donessis els teus diners a un veí perquè els administri, i quan te’n vols anar de vacances o comprar un cotxe li has de demanar a ell, que sempre t’està dient: “i ja és convenient que te’n vagis de vacances?” o “vols dir que no pots aguantar un parell d’anys més amb el cotxe vell?”, i això suposant que el veí sigui una bona persona, ja podem imaginar què passa amb els teus diners si aquest no ho és”.

     El president de Reagrupament va blasmar, en aquest sentit, els cants de sirena que es comencen a sentir: “Mas diu ara que cal posar-se a treballar pel concert, quan aquesta és una via absolutament morta, Espanya no canviarà perquè és així i qui parli de buscar alternatives com el concert els està enganyant”, va afirmar.

      Joan Carretero va anunciar que Reagrupament té 3.119 associats (el 25 de novembre al migdia) i es va mostrar contrari a què els partits tinguin divisions juvenils. “El que els joves han de fer és estudiar i preparar-se professionalment, i la política ja la faran quan estiguin assentats; així és com un país aconsegueix l’excel·lència”, va dir. “El que no pot ser és entrar a la política per viure-hi i passar-hi vint o trenta anys i buscar només el beneplàcit de la cúpula del partit per prosperar: els joves s’han de formar primer de res”.

      Carles Móra va explicar enla seva al·locució que tot el que defensa Reagrupament quant a transparència, llistes obertes, complicitat amb els electors, control de la funció pública... el seu grup, Arenys de Munt 2000, fa anys que ho practica al seu municipi. “Quan va aparèixer Reagrupament vam dir que feia catorze anys que estàvem esperant una cosa així”, va assegurar. El batlle es va mostrar convençut que Catalunya assolirà els seus objectius perquè no es pot negar la democràcia i perquè el moviment iniciat és ja imparable. Móra va animar a votar Reagrupament a les pròximes eleccions “perquè la independència no pot esperar una altra legislatura”.

      Emili Valdero va argumentar per la seva part que el nou finançament ha estat un gran engany per part dels partits que l’han subscrit i que l’únic que hi han buscat ha estat salvar la cara per no haver de convocar eleccions. “Un català treballa un any de cada deu íntegrament per donar-lo a la hisenda espanyola; anualment se’n van 21.300 milions que no tornen i a sobre ens hem de sentir dir que som uns egoistes i que els estem robant”, va afirmar. En aquest sentit, el sistema impositiu aplicat a Catalunya representa un 10 % del seu PIB, “una xifra altíssima que no es dóna enlloc més del món”, i que si el país fos independent el seu nivell de vida seria el quart de la Unió Europea, pràcticament el mateix que el del tercer, Holanda.

Reagrupament.cat

dimecres, 25 / novembre / 2009

Delegació a favor de regidors d'atribucions de l'Alcaldia, Ajuntament Móra d'Ebre

Per tal de donar compliment al que s'estableix a l'article 44 del RD 2568/1986, de 28 de novembre, pel qual s'aprova el Reglament d'organització, funcionament i règim jurídic dels ens locals, es fa públic pel seu general coneixement, que pel senyor Alcalde s'ha resolt el que tot seguit es transcriu:

Primer: deixar sense efectes el Decret de l'Alcaldia núm. 66/2008, de delegació general d'atribucions.

Segon: efectuar una delegació general a favor dels regidors que a continuació es relacionen, la qual comportarà, tant la facultat direcció de l'àrea corresponent, com la seva gestió, fins i tot la firma de quants documents de tràmit, incloses les propostes de resolució de l'esmentada delegació en les següents matèries:

REGIDOR ÀREA

Josep Solé Biosca Hisenda i Urbanisme
Joan Josep Duran i Miró Cultura i Noves tecnologies
Josep Solé Arnal Indústria, Transport, Esports, Agricultura i
Obres i Serveis
Elisenda Jardí Serres Comerç, Educació, Turisme i resta de Festes
Sara Llop Fortuño Festes Majors, Acció Social i Sanitat
Julio Roca Font Governació, Festes Nadalenques i Carnaval
M. Arantxa Órdovas Laborda Joventut, Medi Ambient i servei de
Neteja Viària

Tercer: les atribucions delegades s'hauran d'exercir en els termes i dins els límits d'aquesta delegació, no sent susceptibles de ser delegades pels seus titulars en un altre òrgan o regidor.

Quart: aquestes delegacions, en conformitat amb el que disposa l'art. 44 del Reglament d'organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals, aprovat per Reial Decret 2568/1986, de 28 de novembre, tindran efecte des del dia següent a la data de notificació d'aquest Decret als regidors afectats, i tindran caràcter indefinit, sense perjudici de la potestat d'advocació d'aquesta Alcaldia.

L'abast de les funcions d'aquesta delegació comportarà facultats de direcció i gestió; s'exclouran les de caràcter resolutori.

Móra d'Ebre, 17 de novembre de 2009. --- L-alcalde, Josep Solé Biosca.

Agropecuaria Miravet, SL sol·licita llicència per a explotació ramadera de porcs d'engreix, Ajuntament Móra d'Ebre

Aquesta Alcaldia fa saber que s'ha presentat la següent petició de llicència ambiental:

Empresa: Agropecuaria Miravet, SL
Activitat: explotació ramadera destinada a porcs d'engreix amb un nombre de places superior a 200 places o inferior o igual a 2000 places.
Emplaçament: camí Sant Jeroni Poligon 9 - parcel·la 41

Mitjançant aquest anunci s'obre el període d'informació pública de 20 dies i d'informació veïnal de 10 dies previst a l'article 5 del Decret 50/2005, de 29 de març, pel qual es desplega la Llei 4/2004, d'1 de juliol, reguladora del procés d'adequació de les activitats existents a la Llei 3/1998, de 27 de febrer.

Un exemplar de la documentació es troba al Departament de Medi Ambient de l'Ajuntament on podrà ser consultada en hores d'oficina.

Móra d'Ebre, 26 d'octubre de 2009. --- L'alcalde, Josep Solé i Biosca.

Dimecres 25, Dia internacional contra la violència envers les dones


El Govern constitueix el circuit contra la violència masclista del Camp de Tarragona 

La consellera d’Acció Social i Ciutadania, Carme Capdevila, ha presentat avui la Mesa institucional del Circuit del Camp de Tarragona per a l’abordatge de la violència masclista. El nou Circuit estableix mesures de coordinació i mecanismes d’actuació per millorar la qualitat de la resposta a les dones que pateixen violència masclista.


El Circuit del Camp de Tarragona és el segon que existeix a Catalunya, després que el febrer es creés el primer a les Terres de l’Ebre.

El desplegament d’aquests circuits respon al compliment de la Llei del dret de les dones a eradicar la violència masclista, aprovada el mes d’abril de 2008. Aquesta llei estableix les competències de les diferents administracions de Catalunya en la lluita contra aquesta xacra social, dóna molta importància a les estratègies de prevenció, i estableix les bases d’un veritable treball en xarxa.

En l’acte de presentació, al qual també hi ha intervingut la presidenta de l’Institut Català de les Dones, Marta Selva, i el delegat del Govern de la Generalitat a Tarragona, Xavier Sabaté, s’ha signat un acord entre tots els departaments de la Generalitat de Catalunya, altres institucions i agents implicats amb l’objectiu que existeixi un veritable treball en xarxa. Aquest treball en xarxa ha de servir per millorar la qualitat de l’atenció a les dones que viuen situacions de violència masclista i optimitzar els recursos existents.

L’acord ha estat signat per tots els departaments de la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Tarragona, els consells Comarcals del Tarragonès, Baix Camp, Baix Penedès, Alt Camp, Conca de Barberà i Priorat; els ajuntaments de Tarragona, Reus, El Vendrell, Cambrils, Valls, Salou i Calafell; la Fiscalia i l’Audiència de Tarragona; els Col·legis d’Advocats de Tarragona i Reus; el Col·legi de Periodistes de la demarcació a Tarragona; la divisió de Tarragona de l’Institut de Medicina Legal i l’Assemblea Territorial de Dones del Camp de Tarragona.

Els objectius del Circuit són:

Contribuir decisivament a l'eradicació de la violència masclista a partir d'un model d'intervenció que situï les dones com a subjectes actius de l'atenció.
Donar una resposta social i institucional integrada i satisfactòria a les dones afectades per violència masclista.
Establir una xarxa territorial i coordinada que vetlli pel desplegament i la millora d'un model d’intervenció integral, tot minimitzant la victimització secundària de les dones en situació de violència masclista.

El Circuit estableix nous mecanismes d’actuació i relació entre institucions, entitats i persones professionals implicades:

Estableix la Xarxa de Coordinació del Circuit del Camp de Tarragona.

  • Mesa Institucional (màxim òrgan de representació i decisió del Circuit del Camp de Tarragona per a l’abordatge de la violència masclista)
  • Comissió tècnica (òrgan gestor)
  • Equips Tècnics referents (comarcals)
  • Plenaris (comarcals)
Desenvolupa un Mapa de recursos del Camp de Tarragona

  • Dissenya i implementa Plans Formatius Específics per als diversos cossos professionals en relació a la lluita contra la violència masclista
  • Estableix Instruments d’Avaluació Continuada.

Els circuits territorials per a l’abordatge de la violència masclista que es creïn a Catalunya, a partir del model consensuat, desenvoluparan els seus propis itineraris d’atenció a les dones que pateixen violència, coordinant-se amb els nivells locals, comarcals, intercomarcals i nacional. En la seva elaboració hi participen àmpliament els ens locals, els grups de dones i les persones professionals implicades en la violència masclista de cada territori.

El Protocol marc per a una intervenció coordinada contra la violència masclista ha estat elaborat per l’Institut Català de les Dones (ICD), òrgan adscrit al departament d’Acció Social i Ciutadania, amb la col·laboració dels diferents departaments de la Generalitat i estableix noves pràctiques que caldrà introduir en els diferents nivells d’atenció a les dones afectades per violència masclista a tota Catalunya.

Xarxa d’atenció a les dones

La nova Llei també estableix, entre d’altres, la creació de la Xarxa d’atenció a les dones en situació de violència masclista. És dins d’aquest nou model d’atenció que a Tarragona es va crear el Centre d’Intervenció Especialitzada (CIE), i a nivell comarcal i municipal s’han desplegat els Serveis d’informació i Atenció a les Dones (SIAD) a les comarques del de l’Alt i Baix Camp, Baix Penedès i Tarragonès, i els ajuntaments de Valls, Cambrils, Reus, Vendrell, Tarragona, Calafell i La Canonja.

El Centre d’intervenció especialitzada de Tarragona es va posar en funcionament el mes de juny del 2009. Aquests nous centres, dels quals n’hi ha tres més a Catalunya (Terres de l’Ebre, Baix Llobregat i Gironès), són serveis especialitzats que ofereixen una atenció integral i recursos al procés de recuperació i reparació a les dones que han estat o estan en situació de violència, així com a llurs filles i fills. Així mateix, han d’incidir en la prevenció, sensibilització i implicació comunitària. L’any 2008 aquests serveis van atendre 409 dones i 129 infants i van facilitar la inserció laboral a un total de 118 dones entre els anys 2007 i 2009.

A més, hi ha els Serveis d’Informació i Atenció a les Dones, que ofereixen informació, orientació i assessorament en tots aquells aspectes relacionats amb la vida de les dones: àmbit laboral, social, personal, familiar i d’altres, fent especial atenció a la detecció de la violència masclista. L’ICD ha invertit enguany 230.000 euros als Serveis d’Informació i Atenció a les Dones del Camp de Tarragona. Això suposa un increment del 74% respecte les ajudes atorgades l’any 2008. L’any 2010 hi ha prevista una inversió de 270.000 € més.

Per altra banda, des de l’Institut Català de les Dones es recorda l’existència, entre d’altres, de serveis d’atenció a les dones en situació de violència com la Línia gratuïta 900 900 120 que atén, a més de telefònicament, a l’adreça de correu electrònic 900900120@gencat.cat , així com d’un xat al qual s’accedeix des de la plana web www.gencat.cat/icdones. Aquest servei, que funciona les 24 hores del dia i els 365 dies l’any, ofereix atenció de forma gratuïta i confidencial a totes les dones que puguin patir una situació de violència masclista en qualsevol de les seves formes.

Pel que fa al Camp de Tarragona, aquest servei, l’any 2009 ha atès entre els mesos de gener i octubre un total de 911 trucades.

Baix Penedès
106
Tarragonès
532
Alt Camp
60
Conca de Barberà
15
Priorat
10
Baix Camp
188
TOTAL
911

dimarts, 24 / novembre / 2009

Móra la Nova es l’únic municipi de les tres comarques que no es membre del consorci intercomarcal de residus

El grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya a Móra la Nova, demana a l’equip de govern de CIU la convocatòria d’un ple extraordinari, amb un sol punt del orde del dia la moció presentada per el grup d’Esquerra titulada. La participació del nostre municipi al consorci per la gestió de residus municipals de les comarques de la Ribera d’Ebre, la Terra Alta i el Priorat.

El grup Municipal d’Esquerra a Móra la Nova, veu la necessitat de tornar a presentar aquesta moció tirada en rere per els 6 vots del grup de govern de CIU, el passat 22 de desembre del 2007., per les següents raons:

  1. Móra la Nova es l’únic municipi de les tres comarques que no es membre del consorci.
  2. El proper dia 2 de gener del 2010 es obligatori que tots els municipis de Catalunya realitzin la recollida selectiva en la fracció orgànica, a Móra la Nova es una signatura que te pendent.
  3. El consorci per la gestió de residus municipals de les tres comarques, te els mitjans tan humans com materials i a més a més l’experiència que l’avala amb els últims informes presentats per l’Agència de Residus de Catalunya que diu que les comarques de la Ribera d’Ebre, Terra Alta i el Priorat son les que millor gestionem els residus urbans de tota Catalunya.. 
Per tot l’exposat anteriorment el grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya a Móra la Nova demà que el nostre municipi es torni a incorporar al consorci de la gestió de residus de les tres comarques.

L'any 2005, Móra la Nova i nou ajuntaments de la Terra Alta governats per CiU van abandonar l'ens intercomarcal, però poc després aquests van tornar al consorci, menys Móra la Nova, ara caldrà esperar la reacció del 2n. Tinent d'Alcalde i regidor de Medi Ambient de l'Ajuntament de Móra la Nova Antoni Sicart Lasala, tot i que pot evitar dona la cara, i donar explicacions, ja que l'equip de govern a Móra la Nova, te l'avantatge de governar la població amb majoria, sis membres a l'equip de govern de CIU, per tres d'ERC i dos de Imnova-PSC-PM, la qual cosa els dona la tranquil·litat de cuinar-se els plats a gust i gana.

dilluns, 23 / novembre / 2009

Aprovació inicial del Projecte de millora d'accessibilitat, pavimentació i serveis dels c/ Santa Madrona i Nou, Ajuntament Móra d'Ebre

Atès que ha transcorregut el termini d'exposició al públic de l'acord d'aprovació inicial del projecte de millora d'accessibilitat, pavimentació i serveis dels carrers Santa Madrona i Nou, redactat per l'arquitecte Lluís Gironés Pedrol, amb un pressupost de 294.118,51 euros, aprovat per la Junta de Govern Local de data 26 d'agost de 2009, sense que s'hagin presentat reclamacions o suggeriments, l'esmentat acord ha quedat elevat a definitiu i es fa públic per a general coneixement, en compliment del que es disposa a l'article 37.1 c) i 38.2 del Decret 179/1995, de 13 de juny pel qual s'aprova el Reglament d'obres, activitats i serveis.

Móra d'Ebre, 10 de novembre de 2009. --- L'alcalde, Josep Solé i Biosca.

Aprovació inicial del Projecte d'obres d'urbanització del c/ Palla, Ajuntament Móra d'Ebre

Atès que ha transcorregut el termini d'exposició al públic de l'acord d'aprovació inicial del projecte d'obres d'urbanització del carrer Palla, redactat per l'arquitecte Jordi Batista Pujol, amb un pressupost de 230.839,98 euros, aprovat per la Junta de Govern Local de data 9 de setembre de 2009, sense que s'hagin presentat reclamacions o suggeriments, l'esmentat acord ha quedat elevat a definitiu i es fa públic per a general coneixement, en compliment del que es disposa a l'article 37.1 c) i 38.2 del Decret 179/1995, de 13 de juny pel qual s'aprova el Reglament d'obres, activitats i serveis.

Móra d'Ebre, 10 de novembre de 2009. --- L'alcalde, Josep Solé i Biosca.

Aprovació inicial del Projecte d'obres d'urbanització del c/ Benet Messenguer Ajuntament Móra d'Ebre

Atès que ha transcorregut el termini d'exposició al públic de l'acord d'aprovació inicial del projecte d'obres d'urbanització del carrer Benet Messeguer, redactat per l'arquitecte Jordi Batista Pujol, amb un pressupost de 223.879,98 euros, aprovat per la Junta de Govern Local de data 9 de setembre de 2009, sense que s'hagin presentat reclamacions o suggeriments, l'esmentat acord ha quedat elevat a definitiu i es fa públic per a general coneixement, en compliment del que es disposa a l'article 37.1 c) i 38.2 del Decret 179/1995, de 13 de juny pel qual s'aprova el Reglament d'obres, activitats i serveis.

Móra d'Ebre, 10 de novembre de 2009. --- L'alcalde, Josep Solé i Biosca.

SUFI, SA demana llicència de dipòsit i estacionament de vehicles de recollida de residus, instal·lacions i activitats de neteja, dipòsit i emmagatzematge de productes perillosos pol. ind. Camins Nous.

SUFI, SA ha demanat a aquesta Alcaldia una llicència ambiental per l'activitat de "Dipòsit i estacionament de vehicles de recollida de residus, Instal·lacions i activitats de neteja, dipòsit i emmagatzematge de productes perillosos" emplaçada al c/ Garbinada, núm. 6 del Polígon Industrial Camins Nous d'aquest terme municipal.

D'acord amb el que disposa l'article 43 del Decret 136/1999 de 18 de maig, que aprova el Reglament general de desplegament de la Llei d'intervenció integral de l'administració ambiental, s'exposa aquesta sol·licitud a informació pública durant un termini de vint dies, perquè tots aquells que es considerin afectats per l'activitat esmentada puguin efectuar les observacions i les reclamacions que creguin convenients.

Es podrà examinar l'expedient a la Secretaria d'aquest Ajuntament durant les hores d'oficina.

Móra d'Ebre, 30 de juliol de 2009. --- L'alcalde, Josep Solé i Biosca